Resultats de la cerca
Es mostren 133 resultats
Santa Margarida
Volcà de Santa Margarida, dintre del qual es pot veure l’església de Santa Margarida de la Cot
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari d’origen romànic situat dins el cràter del volcà de Santa Margarida, dins el municipi de Santa Pau (Garrotxa).
Sant Genís i Sant Miquel de Besalú
Església
Església de Besalú (Garrotxa), situada a la part de llevant de la població, que es trobava sota el castell i els murs de la vila.
El 977 el bisbe i comte Miró hi fundà una canònica de clergues aquisgranesos, a la qual sotmeté també la propera església de Sant Vicenç Els canonges es traslladaren abans del 1031 a l’església de Santa Maria la Vella o de Capellada, antiga filial de Sant Genís, cosa que fou causa de l’abandonament de Sant Genís i Sant Miquel, que no s’esmenta més des de mitjan segle XII
Sant Miquel de la Torre
Sant Miquel de la Torre
Fototeca.cat
Església
Antiga parròquia del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), al vessant esquerre de la vall del Bac, al S del puig Sou, sota l’església parroquial de Sant Andreu de Porreres, de la qual és sufragània.
Havia estat possessió del monestir de Sant Pere de Besalú i abans havia estat coneguda per Vellanacorba o Sacorba L’església és d’origen romànic, amb campanar d’espadanya prop seu hi ha una antiga casa forta que fou possessió dels Desbac, senyors de Rocacorba, i dels Descatllar
les Olletes
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de les Olletes) del municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa), situat al vessant nord del Puigsacalm, excavat a la roca (l’actual edifici és del 1855) sota el grau de les Olletes, damunt els cingles de les Olletes, damunt la vall del Gurni.
La imatge, de marbre s XVI-XVII, és segons la tradició una marededeu trobada
serra d’Aiguanegra
Serra
Muntanyam on es troben els volcans d’Aiguanegra, Claperols, Repàs i Repasset. Dona nom al veïnat d’Aiguanegra del municipi de Sant Joan les Fonts (Garrotxa).
Rebrugent
Masia
Veïnat
Masia i veïnat del municipi de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa), als vessants meridionals de la serra del Corb, on es forma el riu Brugent, dit també el Rebrugent
.
Santa Maria de Romeria
Església
Església del municipi de Mieres (Garrotxa), sufragània de la parròquia de Sant Pere, al S de la vila, al voltant de la qual es formà el barri de la Cellera.
El lloc apareix ja el 878, propietat del monestir de Banyoles, i l’església de Santa Maria el 1017 el 1226 Jaume II reconegué al monestir la propietat i jurisdicció del nou poblament de la Cellera nova de Romaria El primitiu edifici romànic sofrí una reforma total a mitjan segle XVIII La marededeu de fusta policromada fi del segle XIII fou destruïda el 1936 ha estat reconstruïda
la Plana de Croanyes
Masia
Gran masia del terme de Ridaura (Garrotxa), a l’esquerra del torrent de la Plana, afluent de capçalera del Ridaura; és esmentada ja el 858, a l’acta de consagració de la parròquia de Ridaura.
Hi ha l’església de la Mare de Déu dels Dolors
Sant Ponç d’Aulina
Sant Ponç d’Aulina
© Fototeca.cat
Església
Antic poble
Església i antic poble del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), dins l’antic terme de Sant Salvador de Bianya, als vessants meridionals de la serra de Capsacosta, a la capçalera de la vall de Sant Ponç d’Aulina, un dels brancs que forma la vall de Bianya. És drenada per la riera de Sant Ponç i rep per l’esquerra la petita vall de Sant Salvador de Bianya i per la dreta conjuntament les rieres del Farró i de Santa Llúcia de Puigmal.
L’església és d’origen romànic, molt modificada havia estat possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses
la Devesa
Santuari
Santuari (Mare de Déu de la Devesa) del municipi de Montagut de Fluvià (Garrotxa), al sector meridional del terme, a la dreta del Fluvià i al peu de la serra de Sant Julià del Mont; és l’església del veïnat dels Angles.
L’edifici primitiu, romànic, fou renovat el 1540 la imatge, romànica, fou destruïda el 1936