Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
serra de Capsacosta

Túnel de Capsacosta, a la Vall de Bianya
© Fototeca.cat
Serra
Alineació muntanyosa que forma part de la serralada que separa la vall del Ter (Ripollès) de la vall de Bianya (Garrotxa); culmina al puig Sacreu (1 111 m).
Pel coll de Capsacosta 984 m alt passa l’antic camí de Camprodon a Olot L’any 1994 hom inaugurà un túnel per facilitar les comunicacions entre la Garrotxa i el Ripollès
Font de Joan
Santuari
Santuari dedicat a Sant Joan dins el municipi de Riudaura (Garrotxa), al camí a Sant Privat d’en Bas.
volcà de les Bisaroques
Volcà
Antic volcà de la zona volcànica de la Garrotxa, de 525 m d’altitud, dins el terme de la ciutat d'Olot, camí de Batet.
Tingué dues fases d’activitat eruptiva la primera, estromboliana, modificà el con volcànic La segona, efusiva, produí el cràter en forma de ferradura La colada de lava que originà arribà fins al Fluvià El 1835 fou construïda una torre de defensa a la vora del cràter
serra de Rocacorba
serra de Rocacorba
© Fototeca.cat
Serra
Massís muntanyós del Gironès, que forma part de la Serralada Transversal Catalana i comprèn el sector NW de la comarca, entre la vall del Ter, el pla de Banyoles, el pla de Girona i la vall de Llémena, i enllaça, a través de la serra de Finestres, amb el sistema de relleus de la Garrotxa.
És constituït per la serra de Rocacorba estricta que culmina a 992 m alt, damunt el santuari de Rocacorba, formant una cresta que separa les valls de les rieres de Rocacorba i d’Adri i del Revardit, pels seus contraforts septentrionals, les serres de Pujarnol 626 m alt i de Sant Patllari 647 m, i pels seus contraforts meridionals, la serra de Ginestar 559 m Els materials d’aquest massís són d’època eocènica i es caracteritzen per l’alternança de gresos amb les margues d’un gris blavós, anomenades xalió , que dominen l’extrem septentrional i originen formes suaus i arrodonides Merlant, Sant…
Vilallonga
Veïnat
Veïnat del municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa), dins l’antic terme de Sant Esteve d’en Bas, a l’antic camí de Sant Feliu de Pallerols a Olot, sota el coll de Bas.
collet de Colldecarrera
Coll obert a l’oest del Montmajor, entre la vall del Bac (Garrotxa) i la de Colldecarrera, per on passa l’antic camí de Besalú a la Cerdanya, dins el municipi de la Vall de Bianya.
la Vall d’en Bas
Explotació agrícola a Sant Esteve d’en Bas (la Vall d’en Bas)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa situat a la plana d’en Bas, al S d’Olot, travessat pel Fluvià.
Situació i presentació Confronta amb els municipis de Riudaura N, Olot NE, les Preses E, Sant Feliu de Pallerols E, i amb el municipis osonencs de Rupit i Pruit S, de Santa Maria de Corcó SW, Sant Pere de Torelló W i Vidrà W i NW La plana és delimitada a llevant per la serra del Corb, que la separa de la vall d’Hostoles, i alhora fa de divisòria entre les conques del Fluvià i del Ter Al N, la fossa tectònica de la plana d’en Bas enllaça sense solució de continuïtat amb el pla d’Olot, mentre que a ponent trobem els cingles de Puigsacalm 1515 m, la serra de Llancers i la de Sant Miquel d’una…
els Hostalets d’en Bas

Vista del poble dels Hostalets d’en Bas
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa), situat a l’esquerra del Fluvià, a l’antic camí d’Olot a Vic, al S del nucli de Sant Esteve, de l’església parroquial del qual depèn la de Santa Maria.
el Grau
Pas
Pas de l’antic camí ral d’Olot a Vic, que supera el cingle que limita la vall d’en Bas amb el Cabrerès al límit dels termes de la Vall d’en Bas (Garrotxa) i de Rupit i Pruit (Osona), on es troba la masia i antic hostal del Grau
.
coll de la Boixeda
Collada
Coll (1 100 m) de la serra que separa les aigües del Ter (terme de Molló, Ripollès) de les del Fluvià (terme de Beget, Garrotxa), al camí de Camprodon a Rocabruna i Beget, el qual segueix el Ritort i el seu afluent, per l’esquerra, el torrent de la Boixeda
.