Resultats de la cerca

Els volcans d’Aiguanegra, Claperols, Repàs i Repasset que es troben en aquesta serra són l’origen d’un corrent de lava que s’ajunta amb els que procedeixen del pla d’Olot i de Batet

Té una edat estimada d’entre 130000 i 20000 anys L’any 2015 hom confirmà l’existència d’un segon cràter a la paret sud del con, que restà tapat per la lava i les cendres de l’explosió que originà el cràter superior

Tingué dues fases d’activitat eruptiva la primera, estromboliana, modificà el con volcànic La segona, efusiva, produí el cràter en forma de ferradura La colada de lava que originà arribà fins al Fluvià El 1835 fou construïda una torre de defensa a la vora del cràter

És situat a l’oest del poble, en una zona volcànica amb caràcter de malpaís d’uns 5 km de longitud per 2 d’amplitud, on hi ha més de 60 petits cons d’explosió, el substrat de la qual és constituït per un corrent de lava porosa

La presència del grup d’antics volcans el puig de la Garsa, el Pujalós, el puig Astrol contribueix a definir un paisatge de materials basàltics que es presenten en forma de corrents de lava compacta El poble és totalment disseminat 301 h diss 1981 n'és el centre l’església parroquial, romànica, de Santa Maria esmentada ja el 977 en l’acta de fundació de Sant Pere de Besalú, situada a 658 m d’altitud, en un replà avançat de la muntanya Dins l’antic terme hi ha, a més, el santuari de la Trinitat de Batet

Comprèn una gran part de l’anomenada regió volcànica d’Olot 15309 ha d’un total d’unes 25000 ha, centrada al pla d’Olot i als seus vessants, coberta en la major part pel camp de lava, on afluí seguint la vall del Fluvià i arribà fins a Sant Jaume de Llierca Un altre sector important és a la vall tectònica del Ser, al peu de l’escarpament de falla de les serres del Corb i de Finestres, on hi ha els volcans més importants Santa Margarida  i el Croscat La lava seguí aquí la vall del riu fins al molí de Gibert, passat el sallent de Santa Pau Finalment, un tercer sector es pot considerar…

Neix al vessant meridional de la serra del Corb, dins el municipi de Sant Feliu de Pallerols Garrotxa, i drena la vall d’Hostoles , que segueix una gran falla el fons de la vall és emplenat per un corrent basàlticAquesta coberta de lava que davallà dels volcans de la regió olotina tancà la sortida de les aigües del pla d’en Bas l’antic llac originat es transformà en alta vall del Fluvià a causa de l’erosió que obrí un pas vers l’est, a costa del riu Brugent, que sofrí així una minva important Marcel Chevalier establí la hipòtesi que el Brugent era un riu format al vessant…

La geografia Cap de la comarca, Olot Comprèn l’alta conca del Fluvià i les capçaleres de la Muga i de les rieres d’Amer i de Llémena El territori no és homogeni i hom pot considerar-hi, tant des del punt de vista físic com humà, dues subcomarques el sector que s’estén al nord de la vall del Fluvià, denominat freqüentment alta Garrotxa , i el que ocupa la part meridional, conegut correntment per comarca d’Olot Vista aèria de la ciutat d’Olot, cap de comarca de la Garrotxa © Arxiu Fototecacat L’alta Garrotxa constitueix un sector molt muntanyós, laberíntic i escarpat amb profunds engorjats i…

Situació i presentació Limita, a l’W, amb els termes de les Preses i d’Olot, al N amb Sant Joan les Fonts i Sant Jaume de Llierca, al sector E amb Sant Ferriol i Mieres, i al S amb Sant Feliu de Pallerols i Sant Aniol de Finestres S'estén al SE del pla d’Olot, al sector de la cubeta o fossa de Santa Pau, limitada al N per la serra de Batet i la de Sant Julià del Mont 907 m i al S per la serra de Finestres 973 m al turó de Sant Jordi, continuada aquesta a l’oest, després del coll de Fontpobra, per la de Marbolenya i la del Corb Comprèn la capçalera del Ser, riu que es forma a la Font Pobra i…