Resultats de la cerca

És un dels més importants del sector, i la seva extensa boca té uns 2000 m de perímetre És un dels cràters més ben conservats i bells de la comarca, voltat de boscos S’estima que la darrera erupció es produí fa uns 11000 anys Al mig del pla format pel cràter hi ha l’església de Santa Margarida de la Cot , d’origen romànic, sufragània de la de Sant Miquel Sacot L’any 2018 la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona adquiriren el volcà unes 12 ha i en cediren la gestió al parc natural

És centrat per l’església parroquial de Santa Margarida, d’origen romànic conserva l’absis i la torre del campanar Esmentada ja el 858, quan Guifré de Besalú la cedí al monestir de Ridaura Al s XIII en tenia la jurisdicció el prior de Sant Joan les Fonts

situada al cim de la serra de Sant Miquel del Mont , continuació vers l’E de la serra de puig Estela, des de l’antic hostal de la Serrota fins a Sant Andreu del Coll, serra que separa les valls de Ridaura i de Bianya L’església havia estat parròquia consagrada el 958 i esdevingué després sufragània de la de Santa Margarida de Bianya

Situat a l’extrem occidental del terme, entre les serres de Corb, al sud, i de Batet, al nord, en plena zona volcànica del sud-est d’Olot, que centra el pla de la Cot i en el qual s’alcen, entre d’altres, els turons volcànics de Croscat, el de Santa Margarida de la Cot o turó de la Cot , on hi ha la capella d’aquest nom i el de la Roureda de l’Olivera, i els puigs de Jordà de la Cot i de la Costa de Sant Miquel o de la Costa de la Cot L’església parroquial de Sant Miquel, d’origen romànic, era possessió del monestir de Sant Pere de Besalú El lloc pertanyia a la baronia de Santa…

Forma el sector occidental de l’alineació muntanyosa subpirinenca que, des de la plana d’en Bas fins al pla de Banyoles , separa les conques del Fluvià i del Ter el coll de Fontpobra les separa de la serra de Finestres, sector central d’aquesta alineació És un relleu en forma de costa, acinglerat al vessant septentrional, damunt la vall del Corb on hi ha el poble i l’església de Sant Miquel del Corb i el pla de Sacot on hi ha la notable fageda d’en Jordà Al vessant meridional es formen el riu Brugent i la riera de Sant Iscle Les formacions volcàniques condicionen el paisatge, tant al vessant…

El santuari de Santa Llúcia , que depèn de la parròquia de Santa Pau, era dedicat abans a sant Simplici i a sant Eudald s’hi celebra un aplec anual

Comprèn una gran part de l’anomenada regió volcànica d’Olot 15309 ha d’un total d’unes 25000 ha, centrada al pla d’Olot i als seus vessants, coberta en la major part pel camp de lava, on afluí seguint la vall del Fluvià i arribà fins a Sant Jaume de Llierca Un altre sector important és a la vall tectònica del Ser, al peu de l’escarpament de falla de les serres del Corb i de Finestres, on hi ha els volcans més importants Santa Margarida  i el Croscat La lava seguí aquí la vall del riu fins al molí de Gibert, passat el sallent de Santa Pau Finalment, un tercer sector es pot considerar…

Situació i presentació Limita, a l’W, amb els termes de les Preses i d’Olot, al N amb Sant Joan les Fonts i Sant Jaume de Llierca, al sector E amb Sant Ferriol i Mieres, i al S amb Sant Feliu de Pallerols i Sant Aniol de Finestres S'estén al SE del pla d’Olot, al sector de la cubeta o fossa de Santa Pau, limitada al N per la serra de Batet i la de Sant Julià del Mont 907 m i al S per la serra de Finestres 973 m al turó de Sant Jordi, continuada aquesta a l’oest, després del coll de Fontpobra, per la de Marbolenya i la del Corb Comprèn la capçalera del Ser, riu que es forma a la Font Pobra i…