Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
serra de Rocacorba
serra de Rocacorba
© Fototeca.cat
Serra
Massís muntanyós del Gironès, que forma part de la Serralada Transversal Catalana i comprèn el sector NW de la comarca, entre la vall del Ter, el pla de Banyoles, el pla de Girona i la vall de Llémena, i enllaça, a través de la serra de Finestres, amb el sistema de relleus de la Garrotxa.
És constituït per la serra de Rocacorba estricta que culmina a 992 m alt, damunt el santuari de Rocacorba, formant una cresta que separa les valls de les rieres de Rocacorba i d’Adri i del Revardit, pels seus contraforts septentrionals, les serres de Pujarnol 626 m alt i de Sant Patllari 647 m, i pels seus contraforts meridionals, la serra de Ginestar 559 m Els materials d’aquest massís són d’època eocènica i es caracteritzen per l’alternança de gresos amb les margues d’un gris blavós, anomenades xalió , que dominen l’extrem septentrional i originen formes suaus i arrodonides Merlant, Sant…
els Vilars
Veïnat
Veïnat del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa), a la capçalera del torrent de l’Estanyol, al NW del poble de Montagut.
el Montcal
Muntanya
Muntanya (546 m) del municipi de Maià de Montcal (Garrotxa), al límit NW del terme, contrafort S de la serra de la Mare de Déu del Mont.
Sant Aniol de Finestres

Petit nucli de Sant Aniol de Finestres (Garrotxa)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa, al límit amb la Selva i el Gironès.
Situació i presentació Termeneja amb els municipis de Santa Pau N, Mieres NE, Sant Martí de Llémena del Gironès, a l’E, Amer de la Selva, al S i a l’W, les Planes d’Hostoles W i Sant Feliu de Pallerols NW S’estén a l’alta vall de la riera de Llémena, accidentada a septentrió pels cims més alts de la serra de Finestres, el puig de Finestres 920 m, el turó del Faig Rodó 1018 m i Puigsallança 1027 m A ponent trobem la serra de les Medes, on hi ha el volcà de Puig Rodó 840 m, que separa la vall de Llémena de la vall d’Hostoles Al NW, el serrat de Sant Jordi, on hi ha el volcà i el coll de…
Sadernes

Gorges de Sadernes a Sales de Llierca (Garrotxa)
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria del municipi de Sales de Llierca (Garrotxa), a l’esquerra de la riera de Llierca, després del seu aiguabarreig amb la riera de Sant Aniol, al NW del terme.
L’església parroquial de Santa Cecília és un petit exemplar romànic en depenien les esglésies de Riu, d’Entreperes i de Gitarriu i el santuari de les Agulles Formava part de la baronia de Sales
Sant Jaume de Llierca
Sant Jaume de Llierca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa, a la vall del Fluvià, aigua avall de Montagut, fins a la confluència amb el Llierca.
Situació i presentació Termeneja amb els municipis d’Argelaguer E, Montagut N i W, Sant Joan les Fonts SW, Santa Pau S i Sant Ferriol S i SE El territori que es troba a la dreta del Fluvià és accidentat per la presència dels vessants septentrionals de la serra de Sant Julià del Mont, dels quals davallen els torrents de Ca n’Illa i de Miana límits SW i SE, respectivament Hi ha una font d’aigües sulfuroses vora el límit del terme amb Argelaguer El sector septentrional, a l’esquerra del Fluvià, és planer i s’hi localitzen la població i els conreus El municipi comprèn, a més del poble de Sant…
puig Cubell
Cim
Cim (1.487 m) de la serra que separa la vall de Vidrà (Osona) de la plana d’en Bas (Garrotxa), al NW del Puigsacalm, entre la collada de pla Traver i el coll de Siuret.
Amb el nom de Sant Bartomeu de Cubell és coneguda també l’església de Sant Bartomeu de Covildases, al seu vessant meridional
el Croscat

Vista general del Croscat
© Fototeca.cat
Volcà
Antic volcà del municipi de Santa Pau (Garrotxa), al NW de la vila, el més alt de la zona volcànica de la Garrotxa, de 185 m d’alçària (786 m) i 800 m de diàmetre de base.
Té el cràter en un dels vessants Al cim hi ha les restes d’una antiga torre de defensa, quadrada, voltada d’un vall És el volcà més jove de la península Ibèrica recentment l’han datat entre 11500 i 13500 anys enrere
Sant Miquel de Coma-de-roure
Església
Església del municipi de Beuda (Garrotxa), situada al NW de la serralada de la Mare de Déu del Mont, en un collet entre la vall de Borró i el clot d’Espinau, prop del mas de Coma-de-roure.
És una edificació tardana segle XVIII que sembla que en reemplaça una d’anterior, esmentada des del segle XIII, amb el nom de Sant Miquel de Sarrugada
Mont-ros
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Mont-ros) del municipi de Sant Joan les Fonts (Garrotxa), situat al cim del Mont-ros (632 m), contrafort NW de la serra de Sant Julià del Mont; depèn de la parròquia de Begudà.
Esmentat ja el 1240, constituïa l’església de l’antic castell de Mont-ros , del comtat de Besalú, que fou possessió dels vescomtes de Bas i és ja esmentat el 1126 Formà part posteriorment de la baronia de Castellfollit de la Roca