Resultats de la cerca

És constituït per la serra de Rocacorba estricta que culmina a 992 m alt, damunt el santuari de Rocacorba, formant una cresta que separa les valls de les rieres de Rocacorba i d’Adri i del Revardit, pels seus contraforts septentrionals, les serres de Pujarnol 626 m alt i de Sant Patllari 647 m, i pels seus contraforts meridionals, la serra de Ginestar 559 m Els materials d’aquest massís són d’època eocènica i es caracteritzen per l’alternança de gresos amb les margues d’un gris blavós, anomenades xalió , que dominen l’extrem septentrional i originen formes suaus i arrodonides Merlant, Sant…

Situació i presentació Termeneja amb els municipis de Santa Pau N, Mieres NE, Sant Martí de Llémena del Gironès, a l’E, Amer de la Selva, al S i a l’W, les Planes d’Hostoles W i Sant Feliu de Pallerols NW S’estén a l’alta vall de la riera de Llémena, accidentada a septentrió pels cims més alts de la serra de Finestres, el puig de Finestres 920 m, el turó del Faig Rodó 1018 m i Puigsallança 1027 m A ponent trobem la serra de les Medes, on hi ha el volcà de Puig Rodó 840 m, que separa la vall de Llémena de la vall d’Hostoles Al NW, el serrat de Sant Jordi, on hi ha el volcà i el coll de…

L’església parroquial de Santa Cecília és un petit exemplar romànic en depenien les esglésies de Riu, d’Entreperes i de Gitarriu i el santuari de les Agulles Formava part de la baronia de Sales

Situació i presentació Termeneja amb els municipis d’Argelaguer E, Montagut N i W, Sant Joan les Fonts SW, Santa Pau S i Sant Ferriol S i SE El territori que es troba a la dreta del Fluvià és accidentat per la presència dels vessants septentrionals de la serra de Sant Julià del Mont, dels quals davallen els torrents de Ca n’Illa i de Miana límits SW i SE, respectivament Hi ha una font d’aigües sulfuroses vora el límit del terme amb Argelaguer El sector septentrional, a l’esquerra del Fluvià, és planer i s’hi localitzen la població i els conreus El municipi comprèn, a més del poble de Sant…

Amb el nom de Sant Bartomeu de Cubell és coneguda també l’església de Sant Bartomeu de Covildases, al seu vessant meridional

Té el cràter en un dels vessants Al cim hi ha les restes d’una antiga torre de defensa, quadrada, voltada d’un vall És el volcà més jove de la península Ibèrica recentment l’han datat entre 11500 i 13500 anys enrere

És una edificació tardana segle XVIII que sembla que en reemplaça una d’anterior, esmentada des del segle XIII, amb el nom de Sant Miquel de Sarrugada

Esmentat ja el 1240, constituïa l’església de l’antic castell de Mont-ros , del comtat de Besalú, que fou possessió dels vescomtes de Bas i és ja esmentat el 1126 Formà part posteriorment de la baronia de Castellfollit de la Roca