Resultats de la cerca

Fundat vers el 852 pel comte Guifred de Girona-Besalú, la seva església fou consagrada el 858 pel bisbe de Girona Sunifred A desgrat de les donacions inicials fou monestir de poca vitalitat, i així el 937 el comte Sunyer de Barcelona l’uní en qualitat de priorat al de la Grassa Tingué una petita comunitat d’un prior i quatre o cinc monjos El 1592 el papa l’uní a Sant Pere de Camprodon Aleshores ja no tenia comunitat L’església actual fou refeta el 1779 Al seu costat hi ha una casa coneguda pel “monestir” o “l’abadia”, amb una petita torre medieval rodona, que és tot el que li resta d’antic

D’una amplada mitjana d’1 km i una longitud aproximada de 6 km, la seva altura mitjana és de 450 m és limitada al nord pel pla d’Olot, a l’oest i al sud pels cingles del Puigsacalm i de la serra de Sant Miquel, i a l’est pels darrers contraforts de la serra del Corb Es tracta d’una fossa tectònica encaixada per un sistema complex de falles, les més visibles de les quals són situades a l’oest amb una direcció NNW-SSE, i mostren la clara diferenciació morfològica entre la plana i la zona muntanyosa del Puigsacalm A l’inici del Quaternari fou ocupada per un llac format per la barrera produïda…

És centrat per l’església parroquial de Santa Margarida, d’origen romànic conserva l’absis i la torre del campanar Esmentada ja el 858, quan Guifré de Besalú la cedí al monestir de Ridaura Al s XIII en tenia la jurisdicció el prior de Sant Joan les Fonts

Situació i presentació Termeneja amb els municipis d’Argelaguer E, Montagut N i W, Sant Joan les Fonts SW, Santa Pau S i Sant Ferriol S i SE El territori que es troba a la dreta del Fluvià és accidentat per la presència dels vessants septentrionals de la serra de Sant Julià del Mont, dels quals davallen els torrents de Ca n’Illa i de Miana límits SW i SE, respectivament Hi ha una font d’aigües sulfuroses vora el límit del terme amb Argelaguer El sector septentrional, a l’esquerra del Fluvià, és planer i s’hi localitzen la població i els conreus El municipi comprèn, a més del…

L’església és d’origen romànic, molt modificada havia estat possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses

Situació i presentació Limita amb els termes de la Vall d’en Bas W, les Preses i Santa Pau al N, Sant Aniol de Finestres NE, les Planes d’Hostoles E i S i amb el municipi osonenc de Rupit i Pruit S Comprèn la capçalera del Riu Brugent, on rep el nom de riera de Marbolenya, i les dues valls de Sant Iscle i de Vallac també coneguda en el seu tram final com torrent del Bastons o, antigament, d’Aiguabella, afluents per l’esquerra del Riu Brugent La vall és tancada al nord per les serres del Corb 933 m i de Marbolenya, a l’extrem E de la qual hi ha el coll de Fontpobra amb els volcans de Fontpobra…

Situació i presentació Limita amb els municipis de la Vall d’en Bas S, Olot E i la Vall de Bianya N, amb els ripollesos de Sant Joan de les Abadesses N i Vallfogona de Ripollès W i amb l’osonenc de Vidrà S El terme es troba així a l’extrem occidental de la comarca, al límit amb Osona i el Ripollès, del qual el separa el muntanyam de la serra de Puig Estela o de Puigsestela, 1359 m, divisòria d’aigües entre el Fluvià i el Ter La serra de Puig Estela és continuada vers l’E per la serra de Sant Miquel del Mont, de 793 m, els vessants meridionals de la qual fan que el N del terme…

Situació i presentació Limita amb els termes de Sales de Llierca W, Argelaguer NW, Sales de Llierca NW, Beuda N i NE, Besalú NE, Maià de Montcal E, Serinyà E i Sant Miquel de Campmajor SE, ambdós del Pla de l’Estany, Mieres S i Santa Pau SW i W Estès en bona part a la dreta del Fluvià, rebé fins el 1930 el nom de la Parròquia de Besalú, per tal com és format per una sèrie de veïnats i una església que depenien eclesiàsticament de la parròquia besaluenca Comprèn gairebé tota la vall del torrent de la Miana o el Junyell i un petit sector de la vall del Ser, afluents del Fluvià per la dreta, el…

Situació i presentació Termeneja amb els municipis de Santa Pau N, Mieres NE, Sant Martí de Llémena del Gironès, a l’E, Amer de la Selva, al S i a l’W, les Planes d’Hostoles W i Sant Feliu de Pallerols NW S’estén a l’alta vall de la riera de Llémena, accidentada a septentrió pels cims més alts de la serra de Finestres, el puig de Finestres 920 m, el turó del Faig Rodó 1018 m i Puigsallança 1027 m A ponent trobem la serra de les Medes, on hi ha el volcà de Puig Rodó 840 m, que separa la vall de Llémena de la vall d’Hostoles Al NW, el serrat de Sant Jordi, on hi ha el volcà i el coll de…

Situació i presentació Termeneja amb Sales de Llierca W, amb Sant Ferriol i Besalú S, amb Maià de Montcal E, i amb els termes de l’Alt Empordà de Cabanelles NE i Albanyà N El terme és muntanyós i solcat de N a S per diverses rieres, com la riera del Clot de l’Espinau o dels Molins, el torrent del Salt de Palera, la del Segueró i la riera de Capellada Al terme hi ha les coves del Carlí i de la Mosquera És un municipi essencialment rural, format pel poble de Beuda i els agregats de Lligordà, Palera i Segueró La riera de Capellada és seguida per la carretera que uneix el poble de Beuda amb…