Resultats de la cerca

Comprèn una gran part de l’anomenada regió volcànica d’Olot 15309 ha d’un total d’unes 25000 ha, centrada al pla d’Olot i als seus vessants, coberta en la major part pel camp de lava, on afluí seguint la vall del Fluvià i arribà fins a Sant Jaume de Llierca Un altre sector important és a la vall tectònica del Ser, al peu de l’escarpament de falla de les serres del Corb i de Finestres, on hi ha els volcans més importants Santa Margarida  i el Croscat La lava seguí aquí la vall del riu fins al molí de Gibert, passat el sallent de Santa Pau Finalment, un tercer sector es pot considerar…

Té una edat estimada d’entre 130000 i 20000 anys L’any 2015 hom confirmà l’existència d’un segon cràter a la paret sud del con, que restà tapat per la lava i les cendres de l’explosió que originà el cràter superior

És un dels més importants del sector, i la seva extensa boca té uns 2000 m de perímetre És un dels cràters més ben conservats i bells de la comarca, voltat de boscos S’estima que la darrera erupció es produí fa uns 11000 anys Al mig del pla format pel cràter hi ha l’església de Santa Margarida de la Cot , d’origen romànic, sufragània de la de Sant Miquel Sacot L’any 2018 la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona adquiriren el volcà unes 12 ha i en cediren la gestió al parc natural

Joan Maragall dedicà un famós poema a la fageda, cosa que motivà que, a l’entrada d’aquesta, hom dediqués un monòlit en honor del poeta Des del 1994 és un espai natural protegit com a part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

És situat a l’oest del poble, en una zona volcànica amb caràcter de malpaís d’uns 5 km de longitud per 2 d’amplitud, on hi ha més de 60 petits cons d’explosió, el substrat de la qual és constituït per un corrent de lava porosa

Situat a l’extrem occidental del terme, entre les serres de Corb, al sud, i de Batet, al nord, en plena zona volcànica del sud-est d’Olot, que centra el pla de la Cot i en el qual s’alcen, entre d’altres, els turons volcànics de Croscat, el de Santa Margarida de la Cot o turó de la Cot , on hi ha la capella d’aquest nom i el de la Roureda de l’Olivera, i els puigs de Jordà de la Cot i de la Costa de Sant Miquel o de la Costa de la Cot L’església parroquial de Sant Miquel, d’origen romànic, era possessió del monestir de Sant Pere de Besalú El lloc pertanyia a la baronia de Santa Pau