Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
Val-d’Isère
Localitat
Localitat de la Savoia, França, situada als Alps de Graies, a la capçalera de l’Isère, prop de la frontera amb l’estat italià.
És un important centre d’esports d’hivern
Monte Rosso
Cim
Cim (2 163 m) dels Alps Julis, a la frontera italoeslovena, que durant la Primera Guerra Mundial fou escenari de grans combats entre italians i austríacs.
Herens
Cim
Cim dels Alps Penins, anomenat Dent d’Herens, en el Valais, a tocar de la frontera italosuïssa, entre el Cerví i el Monte Rosa (4.470 m).
Annemasse
Ciutat
Ciutat del departament de l’Alta Savoia, dins la regió de Roine-Alps, França, situada a 7 km de Ginebra, formant part de l’àrea suburbana d’aquesta ciutat suïssa.
És centre comercial i industrial, amb foneries, indústria de construccions mecàniques, aparellatge elèctric, indústria rellotgera i elaboració de formatges i de mobles
Torí
La porta Palatina de Torí
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital del Piemont, Itàlia, i de la província homònima.
Quarta metròpoli de l’estat, després de Roma, Milà i Nàpols, és situada a la confluència del Po i del seu afluent el Dora Riparia, en una plana al peu d’una zona de turons morènics La seva situació prop dels Alps i a la cruïlla de les grans rutes vers els túnels del Gran Sant Bernat i el Montblanc i vers la Ligúria, explica, en part, la seva importància És característica la seva estructura urbanística, basada en una ordenació geomètrica dels carrers i places, i també la gran homogeneïtat arquitectònica dels seus edificis Fins al final del segle XIX i el començament del XX, que…
Simplon
Pas
Pas dels Alps Penins, entre Itàlia i Suïssa, a 2 008 m d’altitud, entre la vall del curs superior del Roine i la vall del Toce, afluent del llac Major.
Fou obert al començament del s XIX Més tard hi fou construït un túnel ferroviari que comprèn dues galeries, una acabada el 1906 i l’altra el 1922 El túnel, amb més de 19 km de llargada, és considerat com el més llarg del món Serveix un tràfic bastant intens entre l’Europa del NW i Itàlia via Ginebra-Milà
les Dolomites
Les Tre Cime di Lavaredo, a les Dolomites
© Fototeca.cat
Massís
Massís dels Alps orientals, al nord-est d’Itàlia, que s’estén entre els rius Adige i Isarco a l’oest, Rienza al nord, Piave a l’est i Brenta al sud.
De calcàries dolomítiques molt erosionables, ha donat un paisatge característic, anomenat dolomític , on dominen les agulles i torres i els grans contrasts entre la roca nua de les altes parets verticals i el material detrític dels peus de muntanya, coberts de bosc i pastures Els cims més importants són el Marmolada 3342 m, Cristallo 3216 m i Antelao 3264 m
Rètia
Geografia històrica
Antiga regió dels Alps centrals, que s’estenia per les valls superiors del Rin, de l’Inn i de l’Adige i comprenia més o menys l’actual Tirol, part de Baviera i de Suïssa.
Originàriament l’habitaven pobles guerrers, en part celtes, entre els quals es destacaven els vindèlics Per assegurar la tranquillitat de la Gàllia Cisalpina fou sotmesa a l’imperi Romà en temps d’August 15 aC per Tiberi i Drus i confiada al governador de la Gàllia Després de noves revoltes fou definitivament annexada a l’Imperi i organitzada en una província autònoma amb el nom de Rhaetia et Vindelicia Tenia una estructura militar amb castells i fortaleses per a defensar sobretot els camins com Tridentum Trento, Castra Regina Ratisbona, Castra Batava Passau, etc En temps de Dioclecià fou…
les Tres Venècies
Geografia històrica
Nom donat durant el període d’entreguerres (1924-47) a la zona nord-oriental d’Itàlia situada al N del curs inferior del Po i a l’E del Mincio, el Garda i els Alps Rètics.
Aquest territori comprenia l’actual Trentino-Alto Adige, conegut aleshores per Venècia Tridentina, el Vèneto, anomenat aleshores Venècia Euganea, i l’actual Friül-Venècia Júlia, conegut aleshores per Venècia Júlia
els Pirineus
El pic d’Aneto, al massís de la Maladeta, a la zona axial dels Pirineus
Santi Garcia (CC BY 2.0)
Serralada
Sistema orogràfic de la península Ibèrica que, estès des de la costa cantàbrica a la mediterrània, la solda amb el continent europeu.
Aquesta serralada resta enquadrada per dues àrees deprimides la depressió de l’Ebre al Sud i la d’Aquitània al Nord la seva llargada és d’uns 425 km i la seva amplada arriba als 150 km al N de Lleida, encara que en general no passa dels 100 km Des del punt de vista geològic, la serralada pirinenca continua cap a la part meridional del Llenguadoc i la baixa Provença, a l’E, on hom observa una interferència dels plecs pirinencs i els de les parts externes dels Alps, i cap al País Basc i àrees de Cantàbria i N de Castella, a l’W En direcció W-NW ocupa la plataforma Cantàbrica i el N…