Resultats de la cerca

Amb aspecte general d’altiplà, presenta amples plegaments calcaris que coincideixen amb l’estructura de les muntanyes i les valls L’altitud màxima és la Crêt de la Neige 1 723 m, a Suïssa

Neix al N de França, a les muntanyes de l’Artois, i abans d’entrar a Bèlgica fa de frontera entre ambdós països Rega la plana de Flandes, on és navegable, i és aprofitat amb fins industrials

Situació i presentació És separat del Llobregat pel terme de Martorell al N, i de Sant Andreu de la Barca, a llevant, la partió amb el qual passa per l’esperó dels Tres Termes divisòria també amb Martorell, per la costa de la Dama 211 m, pel Pi Tallat 256 m i pel turó de les Ànimes 216 m El límit meridional amb el municipi de Corbera de Llobregat passa per la serra de Santa Magdalena on hi ha el puig de la Creu de l’Aragall, de 549 m, i pel coll de Canals entre altituds de 572 i 583 m A ponent, la divisòria amb Gelida de la comarca de l’Alt Penedès coincideix amb un antic camí que passa vora…

Hom situa el seu naixement, bé al pou de la Morera, prop de la Fortesa, bé al molí de la Roda, de Veciana, bé al torrent de l’Olla Tots aquests indrets són als altiplans de Calaf, Montmaneu i Argençola, situats entre els 600 i els 850 m d’altitud, a l’esquenall entre les conques del Llobregat i el Segre Forma la cubeta de recepció dins la Depressió Central Catalana, però la redossa a la Serralada Prelitoral Per a vèncer l’obstacle que constitueix aquesta darrera en l’impuls vers la Depressió Prelitoral, aprofita la falla de contacte de les calcàries mesozoiques amb el granit i els esquists…

Situació i presentació El terme confronta amb els de Cervelló i Sant Vicenç dels Horts al N, Santa Coloma de Cervelló a l’E, Sant Climent de Llobregat al SE, Begues al SW i W i Vallirana a l’W Molt muntanyós, el terme comprèn la vall alta de la riera de Torrelles que desguassa al Llobregat, al terme de Sant Vicenç dels Horts, formada per la riera de Torrelletes amb el seu afluent, la riera de Can Claver i la de Can Mas amb el seu afluent, el torrent de Can Güell El terme és delimitat per la carena de les muntanyes que encerclen aquestes petites valls, des del cim de Montpedrós o muntanya de…

Amb uns 8280 km 2 de superfície i una població al voltant d’1873000 habitants 2014, és la part occidental de la fossa renana formada pels moviments tectònics que han separat els Vosges de la Selva Negra i és emplenada per sediments acumulats durant l’Oligocè, que en alguns llocs arriben als 2000 m de profunditat És una plana allargada de 20 a 30 km d’ample per 150 km de llarg d’uns 200 m d’altitud mitjana, que des d’antic ha servit de pas entre el N i el S d’Europa Hi ha tres grans tipus de paisatge les muntanyes vosgianes, la plana i els turons subvosgians El vessant alsacià dels Vosges…

Situació i presentació Limita amb els termes de Gavà i Viladecans al sud, Sant Boi de Llobregat a l’est, Torrelles de Llobregat i un petit sector de Santa Coloma de Cervelló al nord i amb Begues a l’oest Comprèn les petites valls de les rieres de les Comes, de Querol i de Salom, que en aplegar-se formen la riera de Sant Climent El límit termenal amb els municipis veïns passa per la carena de les muntanyes que delimiten aquestes valls, des de la muntanya de Sant Ramon de les Golbes 309 m, a llevant, seguint cap a tramuntana per l’estret de Roques per on passa la carretera que ve…

Situació i presentació Limita a llevant amb Olesa de Montserrat, a migdia amb Abrera, vers ponent amb els Hostalets de Pierola de l’Anoia i amb Collbató, i al sector de tramuntana amb Monistrol de Montserrat del Bages i amb Vacarisses del Vallès Occidental El municipi s’estén en gran part a la dreta del Llobregat, des del congost del Cairat, prop de la resclosa, pel torrent de la Salut, a tramuntana, fins a la riera de Magarola anomenada, en el curs alt, riera de Masquefa, divisòria amb el terme d’Abrera Segueix en direcció oest fins al lloc anomenat de les Tres Rieres Aquí el terme segueix…

Aquesta serralada resta enquadrada per dues àrees deprimides la depressió de l’Ebre al Sud i la d’Aquitània al Nord la seva llargada és d’uns 425 km i la seva amplada arriba als 150 km al N de Lleida, encara que en general no passa dels 100 km Des del punt de vista geològic, la serralada pirinenca continua cap a la part meridional del Llenguadoc i la baixa Provença, a l’E, on hom observa una interferència dels plecs pirinencs i els de les parts externes dels Alps, i cap al País Basc i àrees de Cantàbria i N de Castella, a l’W En direcció W-NW ocupa la plataforma Cantàbrica i el N de les…