Resultats de la cerca
Es mostren 1354 resultats
Sahāranpur
Ciutat
Ciutat de l’estat d’Uttar Pradesh, Índia.
Centre comercial, agrícola i industrial construccions mecàniques, indústries papereres, del tabac i sucreres
Sagar
Ciutat
Ciutat de l’estat de Madhya Pradesh, Índia.
Centre cultural, té espaiosos carrers i un llac artificial 1,5 km d’ample, voltat de temples hindús Indústria alimentària i tèxtil
Roine

El riu Roine al seu pas per la ciutat d’Arle
© MPG
Riu
Riu de Suïssa i França.
Neix al peu de la glacera homònima, a 1750 m, als Alps suïssos, i desguassa, en delta, a la Mediterrània, a la Camarga, entre Marsella i Seta Té un recorregut de 812 km i una conca de 98 885 km 2 , un cabal modular de 1 750 m 3 /s, i un cabal específic de 17,2 l/s/km 2 A penes sortit dels Alps, travessa les serralades del Jura a Lió recull les aigües del Franc Comtat i s’orienta a migdia, encaixat entre els Alps i el Massís Central El Roine alpestre va pel Valais cap al llac Léman, on passa per Ginebra entra a França, i en la travessa del Jura, a Génissiat, mou una poderosa central elèctrica…
Rohtak
Ciutat
Ciutat de l’estat de Hariyāna, Índia.
Centre comercial de gra i cotó, amb alguna indústria lleugera Centre d’ensenyament superior Maharshi Dayanand University Rohtak, fundada el 1976
Patna
Ciutat
Capital de l’estat de Bihār, Índia, a la ribera del Ganges.
Envoltada d’una muralla de 15 km, és mercat de cereals i posseeix indústries tèxtils, metallúrgiques, de mobles i catifes Centre turístic Centre d’ensenyament superior University of Patna, fundada el 1917 Biblioteca amb valuosos manuscrits àrabs i perses provinents de Còrdova Fundada al s V aC, amb el nom de Pāṭaliputra, fou conquerida pels anglesos 1763
Patiāla
Ciutat
Ciutat de l’estat de Panjab, Índia.
Situada al NW de la capital, és centre comercial i posseeix indústries de calçats i de material elèctric Centre d’ensenyament superior Punjabi University, fundada el 1962 Antiga capital del principat homònim creat per un capitost sikh 1763, fou ocupada pels anglesos 1962
Pataliputra
Ciutat antiga
Antiga capital del regne de Magadha, Índia, situada a la vall on conflueixen els rius Son i Ganges, prop de l’actual Patna
.
Fundada en temps de Buda, sembla que hi residí i que fou el lloc del tercer concili budista 341 aC Conquerida per Chandragupta s IV aC, fou l’esplèndida capital dels màuries màuria, descrita per Megastenes com la ciutat més gran del món
el Pas de la Casa
Pas
Territori fronterer entre Andorra i l’Estat francès (Alta Cerdanya), al límit entre la parròquia d’Encamp i el municipi de Porta.
El Pas de la Casa és pròpiament un gual damunt l’Arièja substituït per un pont modern, a 2081 m alt Hi ha les installacions duaneres Hom n'ha fet un gran centre d’esports de la neu, que el 1996 disposava de 20 telesquís i 7 teleselles i un total de 48 pistes que sumaven un total de 75 km Hi ha més de 30 hotels i un gran nombre d’apartaments Aquest complex ha afavorit la creació d’un poble nou, amb una població en ràpid creixement de 1130 h el 1983 hom ha passat a 2954 el 2006 a 3099 el 2009
Papua
Geografia històrica
Nom de l’antiga colònia australiana de Nova Guinea (1906). El 1949, la seva unió a l’antiga possessió alemanya de Nova Guinea (administrada per Austràlia des del 1921) donà lloc al territori de Papua Nova Guinea, que el 1975 esdevingué estat independent..
Papua Nova Guinea
Agricultor de Papua Nova Guinea
© Corel Professional Photos
Estat
Estat de la Melanèsia, que comprèn la part oriental de l’illa de Nova Guinea i unes 600 illes més petites, entre les quals l’arxipèlag de Bismarck, que inclou Nova Bretanya i Nova Irlanda i, a la part septentrional de les illes Salomó, Bougainville; la capital és Port Moresby.
La geografia Totes les terres són muntanyoses, amb nombrosos volcans actius La màxima altitud del país és assolida a Nova Guinea, al mont Wilhelm 4694 m El clima és càlid i humit, amb una temperatura màxima i mitjana de 33 o C i una mínima mitjana de 22 o C Les precipitacions, irregulars tot l’any, oscillen entre els 1000 mm i els 3650 mm anuals Els rius són curts i cabalosos País subdesenvolupat, prop del 77% de la població viu d’una agricultura que només aporta el 27% del PIB 1993 Predominen els conreus de subsistència, especialment tubercles i arrels moniatos, colocàsia, nyam, mandioca,…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina