Resultats de la cerca

Membre del Club de Tir al Plat Tarraco, s’imposà al Gran Premi d’Amèrica de categoria absoluta només amb tretze anys 2000 Guanyà el Campionat de Catalunya 2002, 2003 i la Copa d’Espanya 2002 de fossat olímpic FO i el Campionat de Catalunya de fossat universal FU 2003 També fou campiona de Catalunya de FO 2007, 2008, aconseguí diversos podis en competicions catalanes i fou una de les primeres del rànquing estatal de FO Internacionalment, guanyà la medalla de plata en FU en el Campionat del Món 2007

Formà part del Club Català de Tir amb Arc Can Piqué i del Club d’Arquers de Caldes de Montbui Especialitzat en la modalitat d’arc nu, guanyà dos Campionats d’Espanya de recorregut de bosc 2007, 2008 i aconseguí diversos podis en altres edicions També guanyà el Campionat de Catalunya de recorregut de bosc 2D amb arc nu 2009 i el primer Campionat de Catalunya específic d’arc nu 2010 Participà en diversos Campionats del Món i d’Europa, i fou subcampió continental de recorregut de bosc 3D amb arc nu 2008

Installat a Tarragona des del 1889, impulsà esports com la boxa, l’esgrima, la lluita, el ciclisme i el futbol, i creà les seves respectives seccions al Club Gimnàstic de Tarragona Fou subcampió d’Espanya de ciclisme 1898 i campió de Catalunya d’esgrima en sabre 1903 i de tir amb fusell 1919 Organitzà la Volta Ciclista a Tarragona 1908 Fou directiu i president del Gimnàstic 1916, i directiu del Club Nàutic Tarragona És fill predilecte de Tarragona i un carrer de la ciutat porta el seu nom

Format per un grup de tiradors encapçalats per Alfonso Ardura Altuna, que en fou el president, i Mario Llorens, el 1911 redactà els estatuts a partir de les propostes del mestre d’armes Félix Lyón d’Artiz Juntament amb altres entitats constituí la Federació de Societats Esportives de Barcelona Organitzà un concurs local d’esgrima a Barcelona, amb el suport municipal, per fomentar aquest esport a les Festes Esportives, i s’encarregà de nomenar els àrbitres de la Copa Intersales Posteriorment l’activitat decaigué i els seus membres es diluïren en entitats com el Cercle Eqüestre o el Tir Nacional

Té la finalitat de promoure i valorar l’esportivitat del caçador, i els valors naturals i l’ensinistrament del gos La prova es desenvolupa en un terreny adient, amb caça salvatge o sembrada perdius i faisans Cada caçador amb el seu gos, en un torn de vint minuts, pot utilitzar quatre cartutxos per abatre dues peces puntuables L’acompanyen tres jutges que el puntuen, en positiu o negatiu, sobretot en tres aspectes fonamentals la conducta del caçador respecte a la peça de caça i el gos, el tir i la conducta del gos Hi ha campionats d’àmbit social, territorial, estatal i…

Fundat el 1903 per membres de la societat benestant barcelonina, fou una de les primeres entitats esportives de Catalunya Dedicat al foment dels esports en general, s’hi feien pràctiques de boxa i esgrima, i el 1905 creà seccions de columbofília, tir, patinatge, ciclisme, fotografia, Kegelbahn i d’altres, i posteriorment fomentà també l’atletisme, la gimnàstica, l’automobilisme i el tennis Estigué sota el patronatge dels ministeris de Guerra, Agricultura, Indústria i Comerç En la seva junta directiva figuraren personatges destacats, com Josep Elies Juncosa o Narcís Masferrer…

Membre de l’Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore, fou el primer arquer català que assolí l’Estrella FITA 1000 en arc recorbat 1966 Guanyà un Campionat d’Espanya de tir amb arc 1965 i tres Campionats de Catalunya 1965, 1966, 1968 Entre els anys seixanta i setanta guanyà nombroses tirades, com el Torneig de Barcelona, el Trofeu Miquel Boadella, el Concurs de Sant Sebastià, el Trofeu Enric Tarragó, la Fleche d’Or National de Carcassona o la Ronde du Midi Participà en el Campionat del Món 1967 i superà el rècord de Catalunya de 70 m 1967

S’inicià en les installacions de Montjuïc, a Barcelona Fou campiona d’Espanya infantil 1980 i júnior 1981, 1982, 1983 En categoria absoluta, aconseguí cinc títols d’Espanya en pista coberta 1983-86, 1989 i uns altres cinc a l’aire lliure 1985-88, 1990 Competí en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984, en dos Mundials 1983, 1985, en tres campionats europeus a l’aire lliure 1982, 1986, 1990 i en un campionat europeu en pista coberta 1983 Es retirà el 1992 Rebé la insígnia d’or i brillants de la Federació Espanyola de Tir amb Arc

Membre del Club d’Arquers d’Osona, guanyà el Campionat d’Espanya de recorregut de bosc en tres ocasions 2009, 2010, 2012 També aconseguí diversos títols estatals per equips i diversos Campionats de Catalunya, tant en recorregut de bosc com en arc nu en sala En l’àmbit internacional, es proclamà campió d’Europa de bosc en 3D, juntament amb Xavier Fernández i Javier Mérida 2012 També guanyà la medalla de bronze amb arc nu al Campionat del Món de tir amb arc en 3D 2011 i baté el rècord del món en arc nu en l’edició del 2012

Militar de la marina francesa i de l’exèrcit espanyol, durant els darrers anys del s XIX i els primers del s XX, fou mestre de les sales d’armes barcelonines de Pardini, del Círculo Militar del Ejército y de la Armada, del Casino de las Clases y Soldados i de la Creu Roja Un dels seus deixebles fou Alfredo Conde Treballà com a redactor i corresponsal de les revistes illustrades Armas y Deportes, de Madrid Les Sports i L’Escrime et le Tir , de París, i Las Armas , de l’Havana Rebé la medalla d’or de la Creu Roja Espanyola i la creu de Cavaller del Mèrit Militar