Resultats de la cerca

Practica les diferents disciplines de tir de precisió i participa en el Campionat d’Espanya, de Catalunya i en competicions d’àmbit català Disposa de dos camps de tir de precisió a l’aire lliure un de 500 m² i l’altre de 1000 m², a més d’una sala especialitzada en tir Alguns dels socis provenen del Club Tir Olímpic Girona, inscrits el 2010 a causa de les obres del seu antic club Imparteix cursos d’iniciació, i de nivell mitjà i avançat

Amb seu a Barcelona, fou fundada l’any 1949 i el seu impulsor i primer president fou Eugenio-Santos Chavala Coorganitzà les primeres competicions catalanes a l’inici de la dècada de 1950, època en què la selecció catalana també dominà el Campionat d’Espanya Promociona, coordina i gestiona la pràctica del tir amb arc a Catalunya, organitzant-ne les competicions catalanes en les disciplines de tir amb arc a l’aire lliure, tir en sala, tir de camp, recorregut de bosc, tir al pou i esquí-arc En alguna ocasió ha coorganitzat el Campionat d’Espanya de seleccions autonòmiques El 2011…

Fundat l’any 1945, practica diferents especialitats de tir de precisió, com la carrabina i la pistola Participa en competicions d’àmbit català Disposa d’escola de tir Es troba al polígon de la Betzuca, a la carretera de Castellar del Vallès

Fundat l’any 1959, s’establí en una parcella de l’estadi municipal del Congost, on practicà el tir fins el 1991 Al febrer del 1992 es traslladà a les installacions del polígon industrial Bufalvent, que disposa de quaranta-cinc llocs de tir Alguns dels seus tiradors participen en competicions d’àmbit estatal i en torneigs internacionals Disposa d’un planter d’àrbitres que formen part del Collegi Català d’Àrbitres L’any 2010 tenia uns 600 socis

Conegut per les sigles CETAF, practica les diferents especialitats de tir, tant a l’aire lliure com en sala Disposa de tiradors de totes les edats que participen en el Campionat d’Espanya, de Catalunya, la Lliga Catalana i lligues socials Organitzà el Campionat de Catalunya en sala 2009 i el Campionat de Catalunya a l’aire lliure 2010 Destaca Elena García, campiona de Catalunya amb arc compost Practica el tir al camp de La Salle

Dissenyat pels arquitectes Esteve i Robert Terrades, fou inaugurat a l’abril del 1992 Es construí per albergar les proves de tir olímpic i les específiques de tir en la prova de pentatló modern als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 S’hi ha disputat el Campionat d’Espanya de clubs i de seleccions, la Copa President, el Campionat i la Copa de Catalunya, així com la Lliga Catalana per equips Disposa d’un polígon de tir de precisió, que forma part de les installacions de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, i de quatre camps de tir al plat

Fundat el 1990, practica tant les especialitats de tir a l’aire lliure com en sala Participa en el Campionat d’Espanya, el de Catalunya, la Lliga Catalana i en alguns trofeus d’àmbit estatal Ha organitzat unes quantes edicions dels campionats estatals i organitza regularment el Trofeu Ciutat de Lleida Disposa d’escola de tir i té tiradors de totes les edats Imparteix cursos d’iniciació i perfeccionament

Fundat el 1932, després de la Guerra Civil fou refundat per l’alcalde Joan Noguera Sala, que n’assumí la presidència entre el 1950 i el 1972 Durant els primers anys actuà com a delegació del Tiro Nacional de España a Berga i aconseguí quatre anys seguits el Trofeu Sant Jordi Fou constituït oficialment l’any 1972 i Joan Balaguer Truy n’assumí la presidència fins el 2001 Participa en els campionats d’Espanya i de Catalunya Destacà Rafael Garcia Requena, campió d’Espanya 1975-80 El 1980 es construí el camp de tir al costat de la riera de Metge i el 2007 s’inauguraren les noves…

Fou construït amb caràcter temporal per albergar les proves de tir amb arc dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Era situat en un solar prop del pavelló de la Vall d’Hebron D’altra banda, la part permanent del projecte i que seguí dempeus, inclogué dos camps de futbol, un camp de rugbi i una àrea de serveis annexa, installacions conegudes com a Ciutat Esportiva Vall d’Hebron la Teixonera