Resultats de la cerca

Professor de la Universitat d’Estrasburg i fundador de la “Zeitschrift für romanische Philologie” a partir del 1877 Dirigí la publicació del Grundriss der romanischen Philologie Estrasburg 1888-1902 2a ed 1904-06, l’enciclopèdia que recull l’estat dels estudis de filologia romànica de l’època, una veritable summa de ciència positivista, encara vàlida en molts aspectes, on collaboraren una trentena d’especialistes d’arreu del món De formació neogramàtica, Gröber també estudià la història de la disciplina i s’interessà particularment pel fenomen de la diferenciació del…

Doctor per les universitats de Praga i d’Estrasburg, en aquesta darrera desenvolupà una intensa tasca docent, investigadora i i organitzadora Impulsà la Revue de linguistique romane des de la seva reaparició el 1953 i fundà també els Travaux de Linguistique et de Littérature 1963 Publicà estudis molt variats, entre els quals destaquen els dedicats a la fonètica experimental, a la cronologia relativa dels canviaments fonètics del llatí a les llengües romàniques, i a la dialectologia francoprovençal En el Centre de Philologie Romane d’Estrasburg, dirigit, per ell, se…

Fou autor d’una part de la façana i del projecte de la catedral d’Estrasburg

Es formà a Alemanya i a París, ciutat on habità del 1621 al 1641 S'especialitzà en natures mortes i també en escenes de gènere i retrats Gran part de la seva obra es troba en els museus d’Estrasburg L’estiu , La gran vanitat i de Karlsruhe

Treballà en un dels edificis més atractius del Renaixement alemany, el castell de Heidelberg acabà la part ja construïda i el completà aixecant l’ala Friedrichsbau, 1601-17, i també a Estrasburg

Fou professor a les universitats de Königsberg, Würzburg i Estrasburg Alsàcia Descriví els canals del teixit connectiu que duen el seu nom i diverses malalties, com la neurofibromatosi múltiple Estudià també els histiòcits

Professor d’anatomia a París i traductor dels clàssics de la medicina, influí sobre Miquel Servet i Andreas Vesal Perseguit perquè era luterà, es retirà a Estrasburg 1544 i treballà com a metge pràctic És un dels grans precursors del renaixement de l’anatomia

Sacerdot de l’Oratori, fou alumne de Louis Duchesne i des del 1918 fins al 1956 professor a la Universitat d’Estrasburg Són d’especial importància les seves edicions dels Ordines romani i del Pontifical Romà per a entendre l’evolució de la litúrgia des del segle VI fins al XV

Professor a París i a Estrasburg, on fundà un collegi gymnase basat en un mètode racional en què les llengües clàssiques constituïen el nucli central de l’educació i que aplegava alumnes de sis a setze anys Aquest collegi, que arribà a tenir mil cinc-cents alumnes, influí molt en l’ensenyament alemany

Professor a Lilla 1943 i a Estrasburg 1945 Afí al personalisme i originàriament vinculat a la revista “Esprit”, el seu pensament accentua l’intimisme més que no pas el factor social Estudià particularment la filosofia de la religió anglesa del s XIX i més en concret la del cardenal Newman Algunes de les seves obres són Personne humaine et nature 1943 i Intersubjectivité et ontologie 1974