Resultats de la cerca
Es mostren 632 resultats
Robert I de Flandes
Història
Comte de Flandes (1071-92) i d’Holanda (1063-71).
Segon fill del comte Balduí V, succeí el seu nebot el comte Arnulf III Portà a terme una expedició contra els musulmans a Galícia Es casà 1063 amb Gertrudis de Saxònia, vídua del comte Florenci I d’Holanda Li fou encomanada la tutela del comte Arnulf III de Flandes, fill del seu germà el comte Balduí VI, i se li apropià el comtat amb l’ajut de les ciutats i amb el reconeixement del rei Felip I de França
Robert II de Flandes
Història
Comte de Flandes (1093-1111).
Fill i successor de Robert I Participà en la primera croada i se significà en la presa de Nicea, en el setge d’Antioquia i en l’assalt de Jerusalem Havent tornat a Europa, s’enfrontà amb l’emperador Enric IV Aliat amb Lluís IV de França, lluità contra Anglaterra i morí ofegat en el setge de Meaux
Lluís I de Flandes
Història
Comte de Flandes, de Nevers i de Rethel (1322-46).
Net del comte Robert III, amb l’ajut del seu sogre, Felip IV de França, derrotà els flamencs a Cassel 1328 En començar la guerra dels Cent Anys 1336 romangué aliat de França i ordenà el trencament del comerç amb Anglaterra Això provocà una greu crisi econòmica i la insurrecció de ciutadans, que l’obligà a fugir a França 1337 Morí a la batalla de Crécy
Balduí V d’Hainaut
Història
Comte d’Hainaut (1171-95), comte de Flandes (Balduí VIII: 1191-95) i marquès de Namur.
Fill i sucessor de Balduí IV d’Hainaut i d’Alícia de Namur, esdevingué 1191 comte de Flandes pel seu casament amb la comtessa Margarida I, hereva del seu germà Felip I, malgrat l’oposició de Felip II August de França que l’obligà a renunciar a l’Artois i al Vermandois per l’acord de Péronne 1192 Reconegut hereu pel seu oncle Enric, comte de Namur, obtingué de l’emperador l’erecció 1188 en favor seu del marquesat de Namur
Alexandre de Retz
Història
Militar
Enginyer militar.
Brigadier de l’exèrcit filipista installat a Barcelona Sota la direcció de Pròsper de Verboom s’encarregà del projecte de la capella de la Ciutadella, edifici d’una gran simplicitat no exempta, però, d’elegància Per causa de les obres de la fortificació, aixecà els plànols de l’antic convent de Sant Agustí, on s’indicaven les parts que n'havien d’ésser enderrocades, car hom considerava la proximitat de l’important conjunt religiós perillosa per a la seguretat militar Més tard 1726 dibuixà els plànols dels terrenys proposats a la comunitat per bastir-hi el nou convent, en la construcció del…
Jacquemart de Hesdin
Pintura
Pintor i miniaturista.
Treballà en la decoració del castell de Poitiers 1384 Illustrà per al duc de Berry les Très Belles Heures ~1402 Bibliothèque Royale de Belgique i les Très Grandes Heures 1409 Bibliothèque Nationale, París Hom ha assenyalat una possible estada seva a València, on hi ha traces del seu estil al Breviari del Rei Martí 1403 Bibliothèque Nationale, París Aportà a l’estil francès, encara dins la tradició de Pucelle, la influència italiana
Joan dels Òrguens
Música
Virtuós flamenc d’instruments de teclat.
Actuà a la cort de Joan I de Catalunya-Aragó, on introduí, a partir del 1388, l' escaquer i un repertori de música instrumental, en especial estampides Tingué un paper notable en l’evolució de la música per a tecla
Johannes Urreda
Música
Compositor d’origen flamenc (potser el seu nom era Wreede) que a partir del 1476 estigué al servei de García Àlvarez de Toledo, primer duc d’Alba.
Sembla que cal identificar-lo amb el músic homònim que del 1477 al 1481 ocupà les funcions de mestre de capella de la cort de Ferran II de Catalunya-Aragó Les seves obres més notables conservades són un Pange lingua , a quatre veus, un Nunc dimittis , a tres veus, i el villancico Nunca fue pena mayor
Jean Bart
Història
Corsari francès.
Serví a la flota de l’almirall holandès Ruyter contra Anglaterra 1666-67 Després es posà al servei de França contra Holanda Empresonat pels anglesos, aconseguí de fugir El 1694 trencà el blocatge anglès de Dunkerque, i el 1696 derrotà l’esquadra holandesa
Pol de Mont
Literatura
Escriptor flamenc.
Poeta Loreley , 1882 Idyllen , 1882 Claribella , 1893, fou el teòric i l’impulsor del Moviment del 80, a Flandes accentuava l’individualisme, l’esteticisme i el sensorialisme, i tanmateix no esdevingué el renovador de la literatura en llengua neerlandesa a Flandes per manca de distanciació de la poesia tradicionalista Orador brillant i investigador de folklore, entre el 1896 i el 1927 registrà i publicà una gran quantitat de peces literàries flamenques populars i orals