Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
mas de l’Alzina
Masia
Masia i antic terme del municipi de Glorianes (Conflent), a la capçalera de la riera de les Croses, al límit amb el Rosselló.
Al s XIV n'era senyor el prior de Marcèvol
coll de Montportell
Depressió (1 182 m) de la serralada que separa les valls de Lentillà (Conflent) i de Bolòs (Rosselló), termenal dels municipis de Vallestàvia, Glorianes i la Bastida.
coll de les Arques
Depressió de la serra que marca el límit del Conflent i el Rosselló, per on passa el camí de la Bula d’Amunt (Rosselló) a Glorianes (Conflent).
Santa Anna dels Quatre Termes
Santuari
Santuari del municipi de la Bastida (Rosselló), al límit amb els de Bula d’Amunt i de Glorianes (Conflent), al cim del puig de Santa Anna
(1 347 m), damunt el coll de Montportell.
Perapertusa
Armes dels Perapertusa
Llinatge noble originari del Perapertusès, que posseí el castell de Perapertusa, que li donà el nom, i s’establí al Rosselló.
El genearca conegut és Amell , casat amb Ermengarda i pares de Seguer I de Perapertusa , senyor del dit castell, que el 1017 assistí a la fundació del bisbat de Besalú, i de Pere I de Perapertusa , el qual fou pare de Ramon I de Perapertusa i de Berenguer I de Perapertusa , els quals, el 1073, signaren l’acta d’unió de l’abadia de Cubieras a la de Moissac El darrer fou avi de Berenguer II de Perapertusa , que el 1140 era senyor dels castells de Perapertusa, Montalbà i Querbús, la Torre de Triniac i les forces de Rufiac i Cucunhan Amb el seu fill Berenguer III de Perapertusa mort després del…
vall de les Croses
Església
Vall del sector oriental del Conflent, a la dreta de la Tet, estesa des del coll de les Arques, dins el terme de Glorianes, fins a la seva confluència amb la riera de Rigardà, entre el castell i l’església de Domanova i el coll de Ternera. L'antiga església parroquial, de la qual no se sap on era situada, estava dedicada a Sant Miquel i es coneixia també com la Glevella.
el Conflent
Comarca del Principat de Catalunya, a la Catalunya del Nord, a l’entorn de Prada.
La geografia Cap de comarca, Prada És constituïda per l’alta i mitjana vall de la Tet, des que aquesta abandona la fossa de Cerdanya, al congost entre Sautó i Fontpedrosa, fins al Riberal rossellonès Els trets fonamentals de la conca responen a la continuació oriental de les línies de fractura de la Cerdanya, que delimiten també aquí una cubeta d’esfondrament, però molt més estreta i encaixada La tanca, al sud, el massís que s’estén des del pic d’Eina 2786 m alt fins a roca Colom 2464 m, partió amb la vall del Ter Ripollès, que s’enlaira després vers el NE fins al puig de Tretzevents 2763 m i…