Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
la Badia
Veïnat
Veïnat del terme municipal de Serrallonga (Vallespir) situat a la dreta del riu de Galdares, entre els pobles de la Menera i de Serrallonga.
coll del Boix
Collada
Coll (1 168 m) de la serra que separa el Vallespir (la Menera) de la Garrotxa (Bassegoda), a la capçalera de la riera de Sant Aniol.
baga de Bordellat
Bosc del municipi de la Menera (Vallespir), situat al vessant septentrional de la serra que separa el Vallespir de la Garrotxa ( serra de la baga de Bordella
, 1550 m alt).
coll de les Falgueres
Collada
Coll (1 189 m) de la serra que separa el Vallespir (vall de la Menera) de la Garrotxa (vall de Sant Aniol), entre el pla de la Muga i la serra de Monars.
el Vallespir

Comarca de la Catalunya del Nord, a la regió de Perpinyà.
Cap de comarca Ceret El territori El relleu Presenta un fort contrast entre les altes muntanyes del massís del Canigó i les valls El baix Vallespir, és a dir la conca de Ceret, es comunica amb la plana de Rosselló i té unes activitats semblants només el fet d’esser enclotat entre els Aspres al N i el massís del roc de Frausa al S en determina el caràcter de conca El Vallespir mitjà és un conjunt de valls de vessants rosts i boscats, dominades per alzines al solell i de roures i castanyers a l’obac L’alt Vallespir té, a sobre de valls encaixades, uns replans i uns amples alvèols granítics…
Prats de Molló i la Presta
Municipi
Municipi del Vallespir, que comprèn la capçalera de la comarca, l’alta vall del Tec, des de roca Colom (2.507 m alt), sota la qual hi ha les fonts del Tec, fins a l’engorjat del balç de l’Ase, poc abans del poble del Tec.
Des del massís del Canigó, que accidenta el sector septentrional del terme, fins a roca Colom, una línia de crestes el separa del Conflent hi destaquen els pics de Tretzevents 2731 m, de Bacivers o Bassibés 2680 m, de Rojà 2724 m i de Sethomes 2661 m, el coll de Bocacerç 2281 m, el pla Guillem 2301 m, la collada del Vent 2229 m, el puig de la collada Verda 2403 m, el llarg cordal de les Esquerdes de Rojà 2316 m i el pic de la Mort de l’Escolà 2463 m La carena que limita, al S, amb la vall de Camprodon és, a l’E del pic de Costabona 2465 m, molt més franquejable a través del coll de Siern 1629…
Montnegre
Cim
Cim (1 425 m alt) de la serra que separa les valls de la Muga (Alt Empordà) i del Tec (Vallespir), entre el pla del Castell i el pla de la Muga, dins territori del Vallespir, al límit dels municipis de la Menera i de Serrallonga.
riu de Galdares
Riu
Afluent del Tec per l’esquerra, al Vallespir, format per la reunió, sota la Menera, de diverses rieres que neixen al vessant N de la serralada que separa el Vallespir del Ripollès, la Garrotxa i l’Alt Empordà, entre el coll d’Ares i el pla de la Muga.
A la vall de Galdares , dominada a la part baixa pel poble de Serrallonga, hi ha, poc tros abans de l’aiguabarreig amb el Tec, a l’indret de l’antiga farga de Galdares , el veïnat de la Farga de Galdares
el Camp de Morvedre

Comarca del País Valencià, a la regió de València.
La geografia Cap de comarca, Sagunt 58287 h 2003 La serra de la Calderona a l’W-SW i les derivacions de la serra d’Espadà serra d’Almenara al NW són les dues cadenes que delimiten la comarca i enclouen la vall del Palància al centre les dues cadenes s’inicien perpendiculars a la costa i paralleles entre elles són derivacions triàsiques, de distribució i orientació sovint confuses, i amb elevacions considerables dins la comarca a la serra de la Calderona, el Garbí 670 m i la mola de Segart 565 m, i a les derivacions de la d’Espadà, la Creu de Quart 346 m Els terrenys plans es distribueixen…
coure

Coure
© Fototeca.cat-Corel
Química
Element de transició, situat entre els blocs s i p de la taula periòdica i pertanyent al grup dels metalls nobles.
L’afinament electrolític és, però, el procediment més corrent la solució electrolitzada conté d’un 15 a un 20% de sulfat de coure CuSO₄, 5H₂O i del 5 al 8% d’àcid sulfúric els ànodes de coure brut i els càtodes de coure pur són disposats en parallel dins una cella electrolítica els metalls més electropositius que el coure són solubilitzats, el plom precipita en forma de sulfat i els metalls nobles constitueixen el fang anòdic juntament amb el sofre, el seleni i el telluri El coure catòdic té un grau de puresa elevat des del 99,9% fins al 99,98%, però conté gasos, i per això, ha d’ésser refós…