Resultats de la cerca

Sortit del camp del grafisme i també prolífic escriptor, obtingué més tard una important difusió internacional amb els seus films Red 1969, Les mâles 1970, La vraie nature de Bernadette 1971, premi del Canadà 1972 al millor director i Fantastica 1980, entre d’altres pellícules El 1989 fou guardonat amb la Palma d'Or de Canes al millor curtmetatge per 50 ans

Diputat liberal, ministre de justícia 1930-32 i 1941-46 i d’afers estrangers 1946-48, representà el Canadà a l’ONU 1946 i succeí Mackenzie King 1948 com a primer ministre 1948-57 Obtingué de la Gran Bretanya major autonomia per al país

Format a Quebec i a París amb AKnapp, s’uní el 1978 amb JLessard en el Théâtre Repère, on seguí una línia de creació alternativa mitjançant recursos sensorials acústics i lumínics explorats autònomament i l’experimentació de les facetes interpretatives de l’actor, fins i tot amb un vocabulari propi Circulations 1984, La trilogie des dragons 1985 i Le Polygraphe 1987 foren representades a Barcelona Altres obres importants són Vinci 1986, Les plaques tectoniques 1988, La vie de Gallilée de Brecht, Roméo et Juliette de Shakespeare 1989 Les aiguilles et l’opium 1991, Alanienouidet…

El 1960 fou elegit per a l’Assemblea Nacional del Quebec, pel partit liberal Ministre d’obres públiques 1960-61, de recursos naturals 1961-66 i de família i benestar social 1966, el 1967 deixà el partit liberal Fou cofundador i president 1968-76 del Parti Québécois Primer ministre del Quebec des del 1976, el 1980 veié refusada en referèndum la seva proposta de sobirania-associació posteriorment atenuà el seu independentisme i, el 1985, renuncià al lideratge del seu partit És autor d' Option Québec 1968

El 1958 es graduà en dret Ingressà al Partit Liberal i fou diputat al parlament canadenc 1963-86 Sota el mandat de Pierre Elliot Trudeau 1968-84, presidí diversos ministeris, i en el referèndum del 1980 sobre la independència del Quebec destacà la seva campanya pel vot negatiu El 1984 disputà sense èxit el lideratge del partit a John Turner, càrrec que aconseguí el 1990, en què retornà novament al parlament Primer ministre 1993, revalidà el càrrec per majoria absoluta el 1997 i el 2000 El 2003 fou substituït, abans d’acabar-se la legislatura, pel ministre de finances Paul Martin

És autor de grans plafons ceràmics al seminari de Metabetchouan, Quebec 1961, i a la facultat de ciències de Quebec 1962, i de conjunts ceràmics en alt relleu policroms Homenatge a Gaudí 1963 Ha estat influït per Picasso i, en la seva època surrealista, per Dalí i per Gaudí Des del 1954 residí a Mont-real

Doctor en psicologia per la McGill University 1954 Les seves primeres recerques es basaren en l’estudi de la síndrome del membre fantasma en pacients que sentien dolor en membres amputats Juntament amb el neurofisiòleg britànic Patrick Wall, l’any 1965 formulà la teoria de la porta d’entrada gate-control theory , que postula que el sistema nerviós té mecanismes propis de modulació i que no és possible d’explicar totes les seves reaccions segons el sistema estímul-resposta Amb algunes correccions, la porta d’entrada és el paradigma actual de la fisiologia del dolor L’any 1990…

Estudià dret i exercí des del 1965 Afiliat al Partit Conservador Progressiu, el presidí en 1983-93 President de l’empresa Iron Ore Company 1977-83 i diputat al Parlament federal 1983-93, el 1984 guanyà les eleccions generals i esdevingué primer ministre, càrrec que revalidà el 1988 Amb els Acords de Lake Meech 1987 intentà una reforma per a redefinir les relacions del Quebec amb la resta del Canadà, que no prosperà per l’oposició d’algunes províncies anglòfones El 1993 signà els tractats per a la creació del nou territori de Nunavut En política internacional, estrenyé els lligams…

Format per 40 illes i un miler de petits illots i esculls L’arxipèlag, de roca garnítica, fou declarat parc nacional el 1984 per les formes naturals que han adoptat les roques i per les especíes vegetals que hi viuen

Doctorat en física matemàtica per la Universidad Nacional de La Plata 1952 fou inicialment professor de física teòrica en aquesta universitat 1956-59 i a la de Buenos Aires 1959-66 Derivà després cap a l’epistemologia de la ciència a partir dels problemes d’interpretació de la mecànica quàntica i fou professor de filosofia a la mateixa universitat 1957-63 El 1966 fou nomenat professor de filosofia a la Universitat McGill de Mont-real Quebec, on es jubilà l’any 2009 Exponent d’un racionalisme crític arrelat en l’empirisme, la filosofia analítica i el positivisme lògic, la seva…