Resultats de la cerca
Es mostren 543 resultats
col·legiata de Tremp
Vista de la col·legiata de Santa Maria de Tremp o de Valldeflors
© Arxiu Fototeca.cat
Col·legiata
Comunitat presbiteral fundada a l’església parroquial de la vila de Tremp sota el títol de Santa Maria de Valldeflors.
El 839 ja hi havia vida comunitària Tradicionalment hom ha cregut que s’hi installà la seu de l’antic bisbat de Pallars, creat a la fi del segle IX Després d’unes escomeses islàmiques durant el segle XI fou necessari refer l’organització religiosa, i el 1087 ja hi consta de nou una canònica, que rebé dels comtes de Pallars, Ramon i València, el domini de la vila de Tremp, amb el beneplàcit del bisbe d’Urgell aleshores fou bastit el temple primitiu, romànic, de tres naus El 1097 rebé dels comtes una nova dotació La comunitat es trobava sota la direcció d’un ardiaca i es componia…
conca de Tremp

La conca de Tremp des del coll de Comiols
© Fototeca.cat
Vall
Gran depressió de la Catalunya pirinenca, nucli del Pallars Jussà, oberta a la conca de la Noguera Pallaresa, entre les Serres Interiors dels Prepirineus (les grans serres calcàries de Sant Gervàs, de 1.834 m alt., i del Boumort, de 2.070 m alt.), al N, i el Montsec (el Montsec de Rúbies, de 1.657 m alt., i el Montsec d’Ares, de 1.678 m alt.), al S; el riu fendeix aquestes dues alineacions pels llargs i profunds congosts de Collegats (la del N) i dels Terradets (la del S).
A llevant, les serres de Comiols 1356 m alt i del grau de Moles 1263 m alt la separen de la conca del Segre a ponent, les serres de Montllobar 1125 m alt i de Lleràs 1689 m alt, de la de la Noguera Ribagorçana Una alineació muntanyosa que travessa la conca d’W a E serres de Sant Corneli, de 1342 m alt, de Carreu, de 1850 m alt, i de Bóixols, de 1730 m alt divideix la depressió en dos sectors la conca de Dalt centrada a la Pobla de Segur i la conca de Baix centrada a Tremp El curs de la Noguera Pallaresa, d’altra banda, origina una altra divisió de la contrada en conca de Deçà , a la dreta del…
pintura al tremp
Pintura
Nom genèric que hom aplica a les pastes pictòriques aquoses i cobrents, constituïdes per una trempa i un pigment.
Hom sol distingir cada tremp segons la trempa utilitzada tremp d’ou, de cola, de plàstic, de caseïna, etc La pintura al tremp de goma és anomenada aiguada o guaix
formació de Tremp
Paleontologia
Unitat litoestratigràfica constituïda per dipòsits continentals que daten del Maastrichtià al Paleocè inicial.
També coneguda com a Garumnià, la Formació Tremp es troba exposada al sud dels Pirineus i assoleix una màxima potencia de 800 m a la Conca de Tremp És ben coneguda pel seu registre fòssil, que inclou icnites, ous i ossos de dinosaure sauròpodes, hadrosaures i altres ornitòpodes, teròpodes i anquilosaures
Benavent de la Conca

Vista parcial de Benavent de la Conca (Pallars Jussà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), a l’extrem SE de la conca de Tremp, a la capçalera de la vall del riu de Conques, tributari de la Noguera Pallaresa.
Hi passa la carretera d’Artesa de Segre a Tremp, la qual, a 2 km del nucli urbà, travessa la important collada de Comiols, de 1 102 m d’altitud El castell de Benavent és documentat el 1055 entre els termes del castell de Biscarri Al s XIV el lloc ja era integrat a la baronia d’Orcau Dins l’antic terme hi ha el poble de Biscarri , la caseria de Gramenet i la masia i antic hostal de Balasc Des del 1970 forma part del municipi d’Isona i Conca Dellà
Fígols de la Conca

Fígols de la Conca
© Fototeca.cat
Despoblat
Despoblat (731 m alt.) del municipi de Tremp (Pallars Jussà), situat al vessant nord-oriental de la serra de Montllobars; l’església parroquial, dedicada a sant Pere, depèn de la d’Eroles.
Fou municipi independent fins el 1970 L’antic terme comprenia, a més, els pobles d'Eroles fins abans del 1950, cap del municipi, Claramunt, Castissent i Puigverd de Talarn, els santuaris d'Arbull i Montserbós, els despoblats de Prullans, Vivers i Montllobar, la caseria de la Vileta i l’antic hostal de la Casota
Guàrdia de Noguera

Vista del nucli de Guàrdia de Noguera (Castell de Mur)
© C.I.C. - Moià
Vila
Vila i cap municipal de Castell de Mur, al Pallars Jussà.
Ocupa una posició defensiva al camí de Terradets, prop de les restes de l’antic castell de la Guàrdia , esmentat ja el 1051, que fou patrimoni dels comtes de Pallars, i després de la corona L’església parroquial és dedicada a l’Esperit Sant Fins el 1972, que s’annexà al de Mur, fou municipi independent
pantà de Sant Antoni

Pantà de Sant Antoni, i al fons la Pobla de Segur
© Fototeca.cat
Embassament
Embassament
Pantà de la Noguera Pallaresa, entre la Pobla de Segur i Talarn, al centre de la conca de Tremp.
La presa, de 100 m d’altura, es construí el 1918 i negà terres dels termes de la Pobla de Segur, el Pont de Claverol, Salàs de Pallars, Isona i Talarn embassa 227 807 400 m 3 i té una llargada de 7 km Té una potència installada de 30 000 kW i una producció mitjana de 135 milions de kWh Alimenta la central hidroelèctrica de Talarn i rega 2 500 ha
Josep Manyanet i Vives
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià als seminaris de Lleida i la Seu d’Urgell, i fou ordenat de sacerdot el 1859 Fundà els instituts de Fills de la Sagrada Família Tremp, 1870-71 i de Filles de la Santa Casa de Natzaret Aiguafreda, 1894, dedicats a l’ensenyament, estesos a Europa i Amèrica Autor de diversos escrits religiosos i pedagògics, propagador de la devoció a la Sagrada Família, fou un dels primers inspiradors del temple gaudinià construït a Barcelona sota aquesta advocació Fou beatificat per Joan Pau II el 1984 i canonitzat el 16 de maig de 2004
Jordi Mir i Parache
Literatura
Escriptor, excursionista i activista cultural.
El 1950, anà a viure amb la seva família a Barcelona, on ha residit i ha treballat, tot i que ha mantingut forts vincles amb la seva ciutat natal Ha pres part en nombroses activitats cíviques i culturals, entre les quals com a professor de català i com a membre d’Òmnium Cultural, de la junta directiva de la qual ha estat membre Molt introduït en l’excursionisme ha publicat nombrosos llibres d’excursionisme, entre els quals destaquen El noms de lloc de Tremp i els seus agregats , que el 1966 guanyà el premi Eduard Brossa de la Societat Catalana de Geografia, de la qual ha estat…
, ,