Resultats de la cerca

Fou alumne de l’Escola d’Arts i Oficis i de l’Escola Massana de Barcelona Actualment treballa al taller que ha muntat al mas d’En Bosc, a Rodonyà Alt Camp L’estil de les seves obres és original i no funcional en figuren al Museu de Ceràmica de Barcelona i al d’Art Contemporani d’Eivissa Ha participat en exposicions individuals i collectives a Barcelona, Eivissa, Girona, Madrid, Maó, Faenza Itàlia i Montevideo També es dedica a fer tapissos, escultures, mòbils i monotips Ha estat membre del Grup Menorca

És fruit de la confluència entre Convergència per les Illes , la Lliga Regionalista de les Illes Balears, el Nou Partit d’Eivissa i Unió Menorquina, que el novembre del 2012 presentaren la formació Es defineix com a autonomista, centrista, obert a la societat i amb vocació interinsular, i cerca ocupar l’espai polític de l’extinta Unió Mallorquina En l’assemblea constituent del partit celebrada el 16 de març de 2013 a Lloseta Mallorca fou elegit un comitè executiu compost per catorze membres de Mallorca, set d’Eivissa i set més de Menorca Jaume Font i Barceló,…

Hi ha urbanitzacions i alguns hotels de gran capacitat

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València i l’any 1961 feu les primeres exposicions individuals a València i a Eivissa i, posteriorment, en diverses ciutats de l’Estat espanyol La seva obra se centra en la recreació de paisatges i natures mortes d’un gran detallisme Alguns quadres seus són conservats al Museu Històric Municipal de València, al d’Art Contemporani d’Eivissa, al Popular d’Ayllón Segòvia i al Museu de Sant Carles de València Entre d’altres, la seva obra fou reconeguda amb una menció honorífica del premi Senyera 1959, el primer premi de…

El 1955 s’ordenà de prevere Estudià teologia a la Universitat de Sant Tomàs de Roma 1961-63 El 1970 fou designat bisbe auxiliar d’Eivissa Dos anys més tard rebé el càrrec d’administrador apostòlic de Mallorca i el 1973 en fou nomenat bisbe, càrrec que fins el 1976 compaginà amb el d’administrador apostòlic d’Eivissa La seva tasca pastoral es combinà amb una decidida defensa del català, tant dins el si de l’Església com de la societat i, així, ja el 1975 publicà, juntament amb el bisbe de Menorca, Miquel Moncades, una declaració sobre la responsabilitat dels cristians…

Les cambres de comerç són òrgans consultius de les administracions, tenen competències públiques encarregades i delegades per les administracions per a gestionar serveis públics i ofereixen serveis directament a les empreses La denominació de cambra de comerç aplicada a aquest tipus d’institució és d’origen francès Creada la de Marsella el 1599 i la de Dunkerque el 1700, Lluís XIV dotà aquesta institució d’un estatut nacional 1701, a partir del qual s’estengueren per tot l’estat Suprimides durant la Revolució 1791, foren restablertes durant el Consolat El darrer terç del segle XVIII, el títol…