Resultats de la cerca

Després de treballar al Palazzo Vecchio i al Palazzo degli Uffizi 1574, edificà les villes de Pratolino 1581 i d’Artiminio 1594 Es destacà com a organitzador i escenògraf de festes de la família dels Mèdici, amb realitzacions com la gruta dels jardins de Boboli

D’una tècnica precisa, conreà la pintura històrica Mort d’Alfons XII , 1887, Museu d’Art Modern, Barcelona Sense absolució , 1893 Com a retratista gaudí d’un gran prestigi a Madrid Autoretrat , Museu de Belles Arts de València, on reeixiren el seus elegants retrats femenins

Entre les seves obres cal assenyalar diverses escultures, a la seu de Gènova, així com tombes Pietro da Noceto, ~1472 i el templet del Volto Santo, a la seu de Lucca

Dirigí les obres de l’absis de la seu gironina 1330 Hom li ha atribuït l’escultura anomenada Sant Carlemany , suposat retrat del rei Pere el Cerimoniós, que es conserva a la seu de Girona

S'installà a París 1905, on hagué de comercialitzar el seu art Exposà a la Société Nationale des Beaux Arts 1917 i al Salon d’Automne, entitats de les quals esdevindria sociétaire Retornà el 1927 a Barcelona, on l’Exposició Internacional del 1929 li oferí interessants encàrrecs monumentals Reeixí en les figures petites i esdevingué un excellent retratista Josep Ynglada, Josep Pla, Joan Estelrich, Pompeu Fabra, Xavier Nogués, Ricard Canals, Alexandre Plana Formà part de l’associació Les Arts i els Artistes El seu art classicista amb tocs realistes l’inclou de ple en l’etapa tardana de la…

Estudià a les escoles de belles arts de Liorna, Florència i Venècia El 1906 es traslladà a París, on rebé les influències de PCézanne, Hde Toulouse-Lautrec i PPicasso i visqué a Montparnasse una vida bohèmia de fam i misèria, compartida amb els seus amics ChSutine, JPascin, MKisling i Jeanne Hébuterne —la seva companya—, i morí tuberculós La seva obra, d’una temàtica molt limitada —nus i caps de dona, retrats dels seus amics—, revela una evolució molt lenta mitjançant un traç lineal subratllà les formes, pintades amb parquedat de tons ocres, ataronjats, blaus, blancs i negres, i creà un estil…

Treballà sobretot el fang cuit, però també l’alabastre Les seves obres representen una transició del gòtic al Renaixement estàtua jacent del cardenal Juan de Cervantes, a la capella de sant Ermenegild de la catedral de Sevilla, i la major part de la decoració de les portes d’aquesta catedral, entre les quals es destaquen la del Naixement i la del Baptisme

Treballà preferentment el bronze Canelobre pasqual 1507-16 i Sepulcre de l’abat ATrombetta ~1518, ambdós a la basílica de Sant’ Antonio a Pàdua Relleus de la Vera Creu Museu Correr, Venècia i Tomba de Girolamo Della Torre 1516-21, església de San Fermo Maggiore, Verona, Musée du Louvre, París, obres que evidencien la influència que l’escola de Pàdua, de la qual fou un dels principals representants, rebé de l’escultura florentina a través de Donatello

Fou el representant més qualificat de l’anomenada generació dels preciosistes florentins Autor del Sepulcre del cardenal de Portugal 1461, San Miniato al Monte, Florència, la seva obra cabdal, i de busts, relleus i nombroses madones Mare de Déu de la Llet Basílica de Santa Croce, Florència, el seu estil es caracteritzà per la faiçó extremament acurada de les superfícies, amb resultats quasi pictòrics

Fou partidari de la compenetració entre arquitectura, pintura i escultura Establert a Venècia 1527, hi aportà la rigorosa sintaxi arquitectònica del classicisme romà l’altar major de la Scuola Grande di San Marco ~1533, la nova Scuola della Misericordia des del 1532, l’església de San Francesco della Vigna des del 1534 i el palau Corner a San Maurizio des de ~1533 Li fou encomanada la renovació del centre urbà de Venècia plaça de San Marco, i des del 1537, amb un projecte unitari i orgànic, en construí els principals edificis Libreria di San Marco, Zecca, Loggetta i fixà els criteris per a…