Resultats de la cerca
Es mostren 1203 resultats
Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya
Cartell editat pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya
© Fototeca.cat
Cinematografia
Política
Organisme dependent de la presidència de la Generalitat, dedicat a la propaganda política, creat per decret de 5 d’octubre de 1936, el primer d’aquest tipus en un país de l’Europa occidental.
Evolució L’aixafament de la revolta a Catalunya donà un poder extraordinari a la formació anarcosindicalista, i la Generalitat –completament desbordada pels fets en un primer moment– inicià una hàbil política de recuperació de la seva autoritat, ara en mans dels moviments espontanis de la gent del carrer Al Govern provisional del Comitè Central de Milícies, en el si del qual tenien representació els partits i sindicats, el jove militant d’ERC Jaume Miravitlles s’encarregà de la propaganda Més tard proposà al president Lluís Companys la creació d’un organisme que aglutinés l’…
,
Partido Comunista de España
Política
Partit polític originat de dues escissions successives del PSOE el 1920 i el 1921.
La primera fou provocada per les Juventudes Socialistas amb El Comunista com a òrgan d’expressió i Merino García, Luis Portela, José Illescas, Eduardo Ugarte i Juan Andrade com a dirigents de la segona escissió sorgí el Partido Comunista Obrero Español, amb Guerra Social com a portaveu i García Quejido, Núñez de Arenas, Angiano, Virginia González y Perezagua com a dirigents Aquell mateix any la Tercera Internacional, per mitjà del seu delegat, l’italià Graziadei, aconseguí la celebració d’una conferència de fusió entre el PCE i el PCOE que donà lloc al Partido Comunista de España, que…
tuc de Samont
Cim
Cim (2 500 m) a la línia de crestes que separa les valls de Varradòs i del riu Salient, dins el terme de Viella (Vall d’Aran).
bosc de Safusta
Bosc del municipi de Viella (Vall d’Aran), dins l’antic terme de Vilac, a l’esquerra del riu Salient, al vessant septentrional del bony de Garòs.
pica Palomèra
Cim
Cim (2 460 m alt.) de la serra de pica Palomèra, que separa les valls de Toran, d’Unhòla i de Varradòs, a la Vall d’Aran.
Al seu vessant nord-oriental hi ha l' estany de pica Palomèra , vora el qual dins el terme de Viella, hi ha els meners de pica Palomèra o mines de Liat de blenda, explotades fins el decenni 1941-50, però aturades d’aleshores ençà a causa de l’altitud 2300 m, que obligava a aturar el treball en una part de l’any Havia arribat a produir unes 5 000 tones a l’any, que eren dutes als rentadors de Pontaut, des d’on s’exportava a Bèlgica
pla de Moràs
Altiplà
Altiplà (2 151 m alt.) de la Vall d’Aran, a l’interfluvi entre els rius d’Aiguamòg (Tredòs) i de Valarties (Arties), al municipi de Salardú.
Betren
Betren
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1.006 m alt.) del municipi de Viella (Vall d’Aran), a l’esquerra de la Garona, entre el riu i la carretera general, prop de Viella.
L’església parroquial de Sant Esteve, al segle XII, amb tres absis pentagonals, fou ampliada al XV el portal, esculpit amb figures, i dos grans finestrals, són d’un estil gòtic primitiu Hi ha un campanar, exempt, quadrat, resta de l’església romànica de Sant Sadurní Més al sud, a la serra que separa les valls del riu Nere i de Valarties, hi ha la tuca de Betren 2514 m alt L’increment de població és degut a la proximitat de l’estació d’esports de neu d’Era Tuca És documentat des de l’any 1198 amb el nom de Bertren , que apareix repetit l’any 1267 i el 1278 El dia 13 de novembre de 1313 els…
tuc d’Aubes
Cim
Cim (2 071 m alt.) de la serra que separa la Vall d’Aran (terme municipal de Bossost) de Comenge, al sud d’Eth Portilhon de Bossost.
serra d’Es Cròdos
Serra
Serra de la Vall d’Aran, a la dreta de la Garona, entre la vall de Varradòs i la del riu Salient, dins el terme de Viella.
Culmina al pic d’Es Cròdos 2 322 m alt
Marcatòsa
Història
Terçó (o sesterçó) de la Vall d’Aran, format amb la divisió de l’antic terçó de Viella; comprenia Vilac, Mont, Montcorbau, Betlan, Aubert, Vila i Arròs.