Resultats de la cerca
Es mostren 1203 resultats
vall de Bargadera
Vall trencada pel barranc de Bargadera (o d’Es Tartèrs), que aflueix a la Garona per l’esquerra, davant el poble de Garòs (del municipi de Salardú, Vall d’Aran).
A la capçalera es troben els estanyets de Bargadera i l’estanyet d’Escunhau
estany Tòrt de Rius
Estany
Estany de la coma de Rius, a la capçalera de la vall de Valarties, al vessant N del tossal de Mola Gran, dins el terme de Salardú (Vall d’Aran).
Les seves aigües alimenten l’estany de Rius
cometa dels Erculls
Coma
Coma del massís de Vaqueira, al vessant de la Garona, prop del port de la Bonaigua, al terme d’Alt Àneu (Pallars Sobirà), al límit amb la Vall d’Aran.
És dominada pel tuc dels Erculls i pel de la Llança
Lairissa
Història
Terçó (o sesterçó) de la Vall d’Aran, format per la divisió de l’antic terçó de Bossost; comprenia els pobles de Vilamòs, Arres, Arró, Benòs, Begòs i les Bordes.
serra d’Horno
Serra
Contrafort N del massís del port de Viella (Vall d’Aran), que separa les valls del riu Nere i del seu afluent, per la dreta, el riu d’Hònt Hereda.
Al seu peu hi ha el güell d’Horno , ressurgència de l’aigua de l’estany Nere que dóna origen al riu Nere
bordes de Loseron
Borda
Bordes del municipi de Salardú, dins l’antic terme d’Arties, a la Vall d’Aran, situades a la vall del riu de Rencules, a l’alta vall del Valarties.
port de la Picada
Depressió (2 460 m alt.) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, en el sector que separa la vall d’Aran (terme de Viella) de la Ribagorça (terme de Benasc), oberta entre el tuc de Bargàs i el tuc de la Picada (2 530 m alt.), on s’uneix la serralada que separa les valls d’Aran i de la Pica (Comenge).
Hi passa l’important camí de Viella a Benasc
la Baixa Cerdanya
Comarca
Comarca de Catalunya, a l’alta vall del Segre.
És una de les dues comarques en què és dividida la Cerdanya Cap de comarca, Puigcerdà El seu eix vital és la vall de la capçalera del Segre, encastada als Pirineus axials, cas únic en el país per les seves dimensions 20 km de llarg per 5 d’ample com a màxim i significació clau de volta de l’única ruta catalana que uneix la Mediterrània amb l’Ebre mitjà Perpinyà i Lleida, al marge de la Depressió Prelitoral El seu complement és la part encarada a la vall del conjunt muntanyós que l’envolta, però tant la muntanya com la plana són compartides amb l’Alta Cerdanya Com a materials…
la Llitera
Comarca de la Franja de Ponent.
La geografia Cap de comarca, Tamarit de Llitera Comprèn dues zones ben diferenciades Al N, l’alta Llitera és accidentada per l’extrem sud-occidental del Prepirineu català serra de la Corrodella 921 m alt, en relació amb els puigs de Sant Quilis 1082 m i el Volterol 855 m L’eix anticlinal que dibuixen, de base calcària i mesozoica, és reprès parallelament per relleus més suaus, formats per gresos oligocènics el Coscollar, 727 m el picot de Minquillí 873 Penya-roia, 703 formen una alineació seguida per la de la serra del Solà, amb el puig de Sant Salvador, 734 m alt i fins pel bombament gipsós…
consolat de mar
Façana principal del Consolat de Mar de Palma, Mallorca
© Fototeca.cat
Història
Jurisdicció especial que entenia en matèria mercantil i en afers marítims.
L’aparició d’aquest tipus d’institució dita també curia de mar és generalitzà a la Mediterrània a partir del s XI, inicialment a les costes italianes Els primers cònsols de mar coneguts als Països Catalans són els de Barcelona, esmentats ja el 1282, bé que l’erecció del consolat d’aquesta ciutat no degué ésser gaire anterior, perquè l’anomenada Carta consulatus riparie Barchinone Universitat de Prohoms de Ribera és del 1258 El consolat de mar de Barcelona fou seguit pels de València 1283 i de Mallorca 1326, els quals es regiren pels costums marítims de Barcelona, primer nucli del futur…