Resultats de la cerca

Pertangué ja al s XIII als Peralta i passà, a la segona meitat del s XIV, als Castre i d’ells als Pinós, als Cervelló barons de la Llacuna, als Alagó, senyors d’Alfajarín, als Montcada, marquesos d’Aitona, i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli

El vessant nord fou habitat fins a mitjan s XX de l’església parroquial de Sant Jaume, gòtica, en depenia l’antiga parròquia i santuari de Valldossera Al cim del puig degué alçar-se el castell de Montagut , esmentat al s X Pertangué als Cervelló, barons de la Llacuna

Casat amb Àngela Cervelló, catalana, fundà la cila de Los Sauces, rica d’aigües, amb les quals regava les plantacions de canyamel i movia el seu ingenio de sucre Dedicà l’església, que també hi fundà, a la Mare de Déu de Montserrat, i ha durat fins fa poc

Els escuts grecs eren circulars, mentre que els romans eren rectangulars Al començament de l’edat mitjana eren de fusta amb el centre de metall Les illustracions revelen que a Catalunya, a l’època comtal, eren usades dues menes d’escut el rodó, adequat per a lluitar a peu, i el d’ametlla guerrers de la Bíblia de Rodes i dels segells eqüestres dels comtes de Barcelona, propi per a la lluita a cavall Ambdues modalitats persistiren al segle XIII, en què aparegué també el de forma ogival les corretges amb què l’escut era subjectat al braç ja rebien llavors el nom de maniple Al s XIV les…

Wolfgang Soegel atribuí aquestes empremtes a un pseudosúquid arcosaure primitiu, les quals han estat trobades arreu dels continents La primera troballa a la península Ibèrica fou a Molina de Aragón, Guadalajara, el 1897 Posteriorment han estat trobades nombroses restes a Catalunya cal destacar la troballa, el 1979, de Chrirotherium catalaunicum del Bundsandstein de Cervelló

La branca femenina de l’orde fou fundada, a Barcelona, el 1261, per Maria de Cervelló Entre els s XVI i XVIII foren molt nombroses a Espanya i a Amèrica les monges de clausura Actualment tenen una vintena de convents a l’Estat espanyol units en federació, i es dediquen a la contemplació i a la docència

A la seva mort sense fills 1689 passà als Cardona-Borja, marquesos de Castellnou, als Solís, ducs de Montellano, als Gutiérrez de los Ríos, ducs de Fernán-Núñez, als Osorio, comtes de Cervelló, i als Falcó, marquesos d’Almonesir La baronia de Ponts havia passat als Queralt per successió dels Codina, que l’havien adquirit al s XVI