Resultats de la cerca
Es mostren 615 resultats
punta de sa Calç
Cap
Cap de la costa oriental d’Eivissa, a l’est del municipi de la Vila d’Eivissa.
carmelità de l’ensenyança
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa masculina fundada pel carmelità Francesc Palau i Quer el 1860.
Es difongué pel Principat Tarragona i el Vendrell i per les illes Eivissa i Palma i desaparegué el 1936
Partit Socialista de les Illes Balears
Organització que agrupa els socialistes de les Illes Balears afiliats al PSOE.
Fins el 1990, que adoptà la denominació actual, rebé el nom de Federació Socialista Balear FSB Després d’un primer intent en 1913-15, que reuní només grups de Mallorca, es constituí definitivament el maig del 1932, amb 16 agrupacions el 1933 foren 20 i 1139 afiliats 955 de Mallorca, 112 de Menorca i 65 d’Eivissa Celebrà quatre congressos fins el juliol del 1936, i els d’abril-maig del 1936 foren dominats per la lluita entre els prietistes principalment Jaume Garcia i Joan Montserrat i Parets i els caballeristes Antoni Gil i Antoni Ribas El primer president havia estat Llorenç…
germana de la caritat de Sant Vicenç de Paül
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa fundada a Felanitx (Mallorca), el 1798, pel rector de la localitat Antoni Roig i Reixach, perquè el poble tingués assistència per als malalts i per a l’ensenyament de les nenes.
A partir del 1850 s’estengué per tota l’illa E 1940 feren les primeres fundacions a Formentera i a Eivissa, i poc després a la península Ibèrica
baladrar
Geobotànica
Comunitat vegetal arbustiva, de caràcter típicament mediterrani, en la qual solen dominar el baladre, l’aloc i l’esbarzer.
Es fa a les rambles, quasi sempre seques, de la terra baixa litoral Als Països Catalans, el baladrar típic té el límit septentrional al riu Gaià i a Eivissa
figueral
Agronomia
Parcel·la d’una explotació agrària, tradicional a les Balears, plena de figueres de moro, destinades bàsicament a l’alimentació del bestiar porcí.
El figueral és sempre annex a les cases, prop de les solls, i també és emprat per a criar-hi aviram antigament servia d’excusat A Eivissa s’anomena tanca
espasí
Música
Instrument de percussió popular eivissenc.
És format per una petita fulla d’espasa i un ferret que la copeja Acompanya, juntament amb les castanyoles, la flauta i el tambor, les caramelles de Nadal a Eivissa
bufera arbustiva
Botànica
Arbust, de la família de les solanàcies, que ateny de 2 a 3 m d’alçada, de fulles arrodonides, enteres, una mica crasses, verdes tot l’any, de tronc erecte i branques tortuoses i intricades, amb flors solitàries i fruits en baia bilocular, embolcallat pel calze acrescent.
Creix a les màquies de garrofer i ullastre, des de València fins al sud d’Andalusia, i també en algun punt de Mallorca i d’Eivissa, mai no gaire lluny del litoral
Pere I d’Urgell
Història
Comte d’Urgell (1229-31).
Infant de Portugal, fill del rei SançI d’aquest país i de la seva muller Dolça, filla del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona Per diferències amb el seu germà Alfons, fugí de Portugal i es refugià al Marroc, on aplegà una considerable fortuna, i després a Catalunya, on fou molt ben rebut per Jaume I, que li donà possessions al Camp de Tarragona Esdevingué comte consort d’Urgell per casament amb la comtessa Aurembiaix 1229, i en morir aquesta permutà el comtat pel regne de Mallorca i les illes d’Eivissa i Formentera aquestes amb el comte Nunó I de Rosselló si les conquerien…
Macari
Cristianisme
Bisbe de Menorca.
El 484, durant el domini dels vàndals sobre les Illes Balears 427-534, fou cridat a Cartago, juntament amb els bisbes Elies de Mallorca i Opili d’Eivissa, per donar raó de la seva fe davant el rei vàndal Hunneric