Resultats de la cerca
Es mostren 830 resultats
Kasimir Edschmid
Literatura alemanya
Nom amb què és conegut l’assagista i novel·lista alemany Eduard Schmid, un dels teòrics de l’expressionisme: Über den Expressionismus in der Literatur und die neue Dichtung (‘Sobre l’expressionisme en la literatura i la nova poesia’, 1916).
Les seves novelles són impregnades d’exotisme Timur 1916 i Die achatnen Kugeln ‘Les boles d’àgata’, 1919
John Carew Eccles
John Carew Eccles
© Fototeca.cat
Biologia
Fisiòleg australià.
Investigà àmpliament el mecanisme de les activitats nervioses, en especial els fenòmens d’excitació i inhibició del sistema nerviós central Emprant microelèctrodes intracellulars obtingué el primer enregistrament de la resposta elèctrica a l’excitació d’una cèllula nerviosa individualitzada Els seus estudis han donat lloc al reconeixement dels nivells presinàptic i postsinàptic dins el fenomen d’inhibició i han evidenciat la intervenció d’agents químics farmacodinàmics en la transmissió d’impulsos al llarg del sistema nerviós central El 1963 compartí el premi Nobel de medicina amb AL Hodgkin…
vellcatòlic | vellcatòlica
Cristianisme
Membre d’una de les esglésies associades a la unió d'Utrecht, signada el 24 de setembre de 1889 i formada per l’Església d’Utrecht, de tendència jansenista (arquebisbat d’Utrecht i bisbats de Haarlem i Deventer), l’Església d’Alemanya (bisbat de Bonn), l’Església cristiano-catòlica de Suïssa (bisbat de Berna), l’Església d’Àustria (bisbat de Viena) i l’Església catòlico-nacional polonesa dels EUA i del Canadà (bisbats de Seraton, Manchester, Buffalo-Pittsburgh i Chicago).
La impugnació del concili I del Vaticà per part d’un grup d’intellectuals entorn d’Ignaz von Döllinger es configurà en un moviment que, a Munic, decidí de formar una organització eclesiàstica pròpia 1871 Josep Hubert Reinkens rebé la consagració episcopal de mans de l’arquebisbe d’Utrecht, de l’església jansenista 1873, i restà així establerta la jerarquia vellcatòlica a Alemanya, que tingué el suport de Bismarck en ple Kulturkampf Un procés semblant tingué lloc a Suïssa, on es formà la Societat Suïssa de Catòlics Lliurepensadors 1871, dels grups de la qual s’originà l’Església…
Joseph Joachim Raff
Música
Compositor i professor de música germanosuís.
Vida Fill d’un mestre i organista, rebé a Württemberg la seva primera formació musical, que continuà a Wiesenstetten i Rottenburg La seva vida professional anava dirigida cap a l’ensenyament general, i del 1840 al 1844 feu classes al Gymnasium de Rapperswil Gràcies a la intervenció de F Mendelssohn, aquest darrer any es publicaren les seves obres per a piano 3 pièces caractéristiques , opus 2, i Scherzo , opus 3 A partir de llavors decidí dedicar-se exclusivament a la música i s’installà a Zúric, on prosseguí la seva formació de manera autodidàctica El 1845 anà a peu fins a Basilea per…
,
Fernán Caballero
Fernán Caballero Gravat de l’època
© Fototeca.cat
Literatura
Pseudònim de l’escriptora en llengua castellana Cecilia Böhl de Faber.
Amb les seves novelles inicià la reacció realista que substituí l’idealisme fantàstic del Romanticisme i enllaçà amb la tradició realista de la literatura castellana que, al segle XIX, havia pres la direcció costumista Produí novelles de visió àmplia i d’arquitectura ambiciosa que, en un estil simple i directe, cercaren de reflectir la realitat, dins una ideologia que, en l’ordre moral, s’ajustà a la més severa tradició conservadora La millor de les seves obres fou La gaviota 1849, que explica la vida d’una noia que esdevé famosa gràcies a la seva veu prodigiosa,…
Schwyz
Divisió administrativa
Cantó del NE de Suïssa.
La capital és Schwyz 13 100 h est 1993 S'estén entre el sector oriental del llac dels Quatre Cantons i el de Zuric, a la zona dels Prealps de Glaris, amb altituds que solament al SE superen els 2 000 m La població 130,5 h/km 2 1994 és de llengua germànica i en gran majoria 92% catòlica La seva riquesa bàsica és la ramaderia bovina, raça ben coneguda que porta el seu nom També té importància el turisme Comunitat lliure de pagesos a l’edat mitjana amb Landsgemeinde o assemblea comunal sota els senyors d’Habsburg, el 1240 li fou atorgada carta de franquesa per Frederic II El 1291 constituí l’…
Schaffhausen
Divisió administrativa
Cantó del N de Suïssa.
La capital és Schaffhausen Situat a la dreta del Rin, aigües avall del llac de Constança, constitueix una mena d’enclavament dins el territori alemany País d’altiplans calcaris amb un relleu de costes al SE, ocupa la zona de transició entre el Jura i el Jura de Suàbia La població és de llengua germànica i es concentra a les valls fèrtils i abrigades, entre les quals sobresurt la de Klettgau, rica zona cerealista i vinícola Les zones altes són pobres i cobertes de bosc L’activitat industrial es concentra a la capital, Schaffhausen, i és representada per la indústria siderúrgica, material de…
Saane
Riu
Riu de Suïssa (129 km).
Neix al SW dels Alps Bernesos i desguassa per l’esquerra a l’Aare, més avall de Berna Hom hi ha format el pantà de Greyenzer See Lac de la Gruyère
Obwalden
Divisió administrativa
Semicantó de la Suïssa central.
Juntament amb el semicantó de Nidwalden, formava un sol cantó, Unterwalden La capital és Sarnen 7 590 h 1983
Nidwalden
Divisió administrativa
Semicantó de la Suïssa Central.
Juntament amb el semicantó d’Obwalden formà el cantó d'Unterwalden La capital és Stans 5 629 h 1983
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina