Resultats de la cerca
Es mostren 1203 resultats
catarisme
Història
Religió
Conjunt de doctrines i moviment religiós dels càtars.
Té el seu origen en el bogomilisme de Bulgària, i s’escampà, portat per cavallers i mercaders tornats d’Orient, per Llombardia, Occitània d’on passà als Països Catalans, França, Flandes i regió del Rin Per l’extensió i la importància que tingué a Occitània, els seus adeptes són coneguts també amb el nom d’ albigesos albigès, tot i que els centres principals foren Tolosa de Llenguadoc, Narbona, Carcassona, Besiers i Foix El nom de càtars de grec χαθαρός, ‘pur’ els fou donat pels catòlics foren designats, també, patarins a Itàlia, publicans a França i a Flandes, Ketzer a Alemanya, i, en general…
ribera d’Orla
Ribera
Afluent del riu d’Eth Horcalh (tributari per l’esquerra de la Noguera Pallaresa), que neix al vessant septentrional del Pietà, al límit entre la Vall d’Aran (Salardú) i la comarca occitana de Coserans, i aflueix al seu col·lector entre el riu de Parros i Montgarri.
Unha
Església de Santa Eulàlia d’Unha
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1.280 m alt.) del municipi de Salardú (Vall d’Aran), a la confluència de l’Unhòla amb la Garona, a la dreta del primer d’aquests rius, enfront de Salardú, sota el pui d’Unha (2.200 m alt.), contrafort oriental de la serra d’Arenho.
L’església parroquial Santa Eulàlia, situada a la part alta del nucli, és romànica segle XII, de tres naus conserva una interessant pica baptismal romànica, i el campanar, independent, és del 1775 Vers Salardú hi ha l’antiga casa senyorial çò de Brastet, del segle XVI El lloc apareix esmentat amb els noms d’Huia 1266, Huyan 1278 i Unia i Unha dintre els primers anys del segle XIV
port d’Era Horqueta
Depressió (2 498 m alt.) de la línia de crestes que separa la Vall d’Aran (vall de l’Unhòla, dins el terme de Salardú) de la comarca occitana de Coserans, entre el pic de Comenge (2 570 m) i el de serra Alta (2 705 m).
Cendrosa
Sector occidental del circ de Saboredo
, a la capçalera de la Garona de Ruda, al límit entre els termes de Salardú (Vall d’Aran) i de la Mancomunitat dels Quatre Pobles (Pallars Sobirà), centrat en els Estanys de Cendrosa
(amb els estanys de Dalt, del Mig i de Baix).
Una línia de crestes que culmina al tuc de Cendrosa 2 492 m alt separa aquesta vall de la d’Aigoamòg
pic de Bergús
Cim
Cim (2 843 m) de la cresta que uneix el gran tuc de Colomers al tuc de Ratera (entre el portell de Colomers, al sud, i la bretxa de Bergús —2 750 m—, al nord), que limita els termes de Salardú (Vall d’Aran) i d’Espot (Pallars Sobirà).
El coll de Bergús 2 765 m el separa, a l’est, de la serra de Crabes Al vessant meridional del pic, formant part de la capçalera de la ribera de Sant Nicolau, hi ha l' estany de Bergús o de Colomers d’Espot 2 450 m alt, que, tot i formar part de la conca de la Noguera Ribagorçana, pertany al terme d’Espot més amunt, a 2 480 m, hi ha els estanys superiors de Bergús Ha estat anomenat també pic del Desengany
les Ares
Refugi de Santa Maria d’Ares, port de la Bonaigua
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de les Ares, anomenat també la Mare de Déu, situat al vessant pallarès i a uns 4 km del port de la Bonaigua, al peu de la carretera que uneix el Pallars amb la Vall d’Aran, al municipi d’Alt Àneu.
Fou refet el 1960 Al costat del santuari hi ha el refugi de les Ares , important centre d’excursions
valleta de l’Escaleta
Vall de la Ribagorça (Benasc), que conflueix al pla dels Aigualluts amb la vall de Barrancs, entre la línia de crestes que la limita amb la Vall d’Aran i el contrafort de la Maladeta que culmina al pic de l’Escaleta o dels Aigualluts (2 710 m).
A la capçalera hi ha els estanys de l’Escaleta
serra d’Hònt Hereda
Serra
Cresta que uneix els tucs del port de Viella (2 604 m) i de Sarraèra (2 645 m), entre la vall de Conangles, al S, i la del riu d’Hònt Hereda, afluent, per la dreta, del riu Nere, al N, dins el municipi de Viella (Vall d’Aran).
tuc de Güerri
Cim
Cim (2 400 m) del massís de la Vall d’Aran, que separa les valls de Toran (el barranc de Güerri n’és la capçalera) i de Varradòs (amb els estanys de Güerri a la capçalera), i els rasos de Liat, on es forma la vall de l’Unhòla.
Hi havia hagut fargues com l' Harga de Güerri