Resultats de la cerca

Autor d’un Sant Pere Pasqual , a la barana dels marges del Túria, a València El seu fill Tomàs Llorenç i Vilanova València 1713 — 1772, escultor i franciscà, féu diverses obres religioses a València Santa Tecla, els Mínims, les Escoles Pies, els Carmelitans Calçats, així com a Xest, Museros, Villena i Iecla, i la portalada de l’església parroquial d’Alcoi

Dirigí l’escola lulliana d’Alcoi fundada per privilegi de Pere III el 1369, privilegi renovat a favor d’ell el 1393 i el 1399 per Joan I i Martí I respectivament L’inquisidor Eimeric el considerà el màxim cap dels lullistes valencians Li ha estat atribuïda l’obra Super BRaymundi Lulli scriptis commentaria , de la qual no ha quedat rastre

Durant la guerra de Successió participà com a coronel a les ordres de D’Asfeld en l’incendi de Xàtiva 1707 i en la presa de Bocairent i d’Alcoi, on fou fet presoner per les tropes austriacistes i empresonat al castell d’Alacant 1707 Acabada la guerra, fou corregidor governador d’Alacant 1715 i, posteriorment, capità general interí de Mallorca 1722-25

Fou edificat sobre un poblat del bronze valencià i tingué vida durant els segles V-IV aC Conserva en bon estat una part del recinte emmurallat

És un centre d’estiueig

Llicenciat en filosofia i lletres, especialitat en història per la Universitat de València, cursà estudis eclesiàstics al Seminari Metropolità de València entre el 1960 i el 1973, any que fou ordenat sacerdot a València Fou successivament rector de la parròquia de Santiago Apòstol d’Alboraig 1973-77, director del Collegi Diocesà Claret a Xàtiva 1977-80, rector del Seminari Menor de Montcada 1980-82, cap d’estudis de l’Escola Universitària de Magisteri Edetania 1982-89, rector de la parròquia de Sant Maur i Sant Francesc a Alcoi 1989-96 i titular de l’arxiprestat Verge dels Lliris i Sant Jordi…

El terme és totalment pla, situat a la dreta del riu d’Alcoi, eix de la Safor El regadiu ocupa la totalitat del terme, i és regat a través de la séquia comuna de Gandia i de diversos pous té una comunitat local de regants anomenada de Sant Abdó i Sant Senén La propietat és molt repartida, bé que hi ha també jornalers Pràcticament el conreu únic és el taronger 180 ha hi ha magatzems de condicionalment de fruita i empreses exportadores L’activitat industrial és important indústria derivada de l’agricultura farinera, de la fusta mobles, persianes, de la construcció rajoles la més…

La geografia El cap de comarca és Cocentaina És situada al ple de les serralades bètiques valencianes i, com a continuació del muntanyam prebètic de l’Alcoià, constitueix una contrada molt irregular, on les diferències absolutes de nivell depassen els 1100 m L’ampla depressió integrada per la foia de Cocentaina es prolonga per la vall de Perputxent, longitudinal i seguida pel riu d’Alcoi, que travessa després l’estret de l’Orxa per penetrar a la Safor L’orografia té una orientació general ENE - WSW, amb predomini de les vergències meridionals i dels flancs septentrionals espadats…

És drenada pel riu de Seta , afluent del d’Alcoi per la dreta la xarxa de barrancs és exageradament encaixada en les margues miocèniques — albarís — i s’acompanya de nombroses captures, meandres tallats i d’embotiments de diverses generacions Comprèn els municipis de Balones, Quatretondeta, Benimassot, Tollos, Fageca i Famorca Sector de població morisca, després de l’expulsió fou repoblat, en part, per mallorquins

A la guerra de Successió lluità a favor de Felip V, que el nomenà governador militar d’Alacant En caure la ciutat en mans del primer Carles III, es refugià al castell de Santa Bàrbara, que hagué de retre al cap d’un mes El 1707 recuperà Alcoi per a Felip V, però, a causa d’haver actuat pel seu compte, fou destituït i destinat a Sicília