Resultats de la cerca
Es mostren 367 resultats
Francesc Burguès
Història
Ciutadà de Barcelona, fill de Pere de Santcliment i propietari de la torre Burguesa, a Viladecans.
Vinculat als Gualbes i al governador de Catalunya, Guerau Alemany de Cervelló, ocupà la conselleria en cap durant l’interregne, fou partidari de Ferran d’Antequera i assistí a la coronació del nou rei 1414 com a representant de la ciutat de Barcelona, juntament amb Ferrer de Gualbes Aquesta fidelitat a la nova dinastia perdurà com una característica de la família Burguès
Santa Fe de Montfred
![](/sites/default/files/media/FOTO/A086544.jpg)
Interior de la capella de Santa Fe de Montfred, al municipi de Talavera (Segarra)
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Talavera (Segarra), a l’extrem SE del terme, al límit amb els de Llorac i de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), al cim del Montfred o serra de Santa Fe
(834 m alt.), que separa les conques del Segre i del Gaià.
L’església de Santa Fe, romànica, depèn de la parròquia de Pavia al seu costat hi ha el mas de Santa Fe El castell de Santa Fe , del comtat d’Osona, fou inclòs el 947 dins el terme de Queralt Al s XI pertangué als Cervelló i al s XII als Castelltort El 1195 passà als hospitalers i, modernament, als comtes de Santa Coloma
Santa Maria de la Roqueta de Fiol
Església
Església del municipi de Sant Martí de Tous (Anoia) situada prop del castell de la Roqueta.
Petit edifici romànic tardà d’una nau i absis rodó a l’interior i poligonal a l’exterior, fou modificat en època gòtica Conserva diversos elements esculpits destacables Els Cervelló la feren alçar al segle XII, a prop, però ja fora del castell, com a parròquia dels seus vassalls Fou parròquia independent entre els segles XII i XIV i després sufragània de la de Fiol
la Llibra
Veïnat
Veïnat del municipi de Vallirana (Baix Llobregat), en part dins el terme de Cervelló, situat al llarg de la carretera de Barcelona a València, entre el poble i Cervelló, a la dreta de la riera de Cervelló.
El Vapor Vell
![](/sites/default/files/media/FOTO/B104240.jpg)
Dibuix de l’interior d’El Vapor Vell
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Economia
Nom amb el qual fou popularment coneguda la fàbrica tèxtil establerta a Sants (Barcelona) per Joan Güell i Ferrer, el 1840.
Assolí una remarcable prosperitat gràcies al privilegi d’introducció de primeres matèries que obtingué per a la fabricació de velluts El 1848 passà a formar part del patrimoni de la nova societat Güell, Ramis i Companyia El 1855, durant la vaga general, hi fou assassinat Josep Sol i Padrís Eusebi Güell i Bacigalupi la tancà i la traslladà a Santa Coloma de Cervelló Baix Llobregat, l’any 1891, on formà part de la colònia Güell
Acadèmia de l’Alcàsser
Acadèmia literària formada a València cap al 1670.
Els seus membres, entre els quals hi hagué Gaspar Mercader i Cervelló, es dedicaren a la representació de comèdies i sarsueles i al conreu de la poesia festiva, àulica i amorosa en castellà, rivalitzant amb l' Acadèmia del Parnàs Ambdues escoles signifiquen el moment final de la literatura barroca, que coincideix amb la mort de Calderón, en memòria del qual l’Acadèmia de l’Alcàsser publicà un volum de poesies titulat Fúnebres elogios 1681
Sança de Barcelona
Història
Comtessa de Cerdanya.
Filla del comte Ramon Berenguer I, que la nomenà hereva, en substitució dels altres fills Ramon i Berenguer, i la posà sota la tutela de Guerau Alemany de Cervelló Fou casada amb el comte Guillem I de Cerdanya, de qui fou la tercera muller, i morí bastant abans que ell El 1085, amb el seu marit, li fou confiada pels magnats barcelonins la tutoria del seu nebot, fill de Ramon Berenguer II
baronia de Bellera
Localitat
Jurisdicció feudal pertanyent, ja al s XII, a la família del mateix nom i que comprenia la vall de Bellera, la vall d’Àssua, Rialb de Noguera i altres localitats de l’alt Pallars.
Al començament del s XV passà per raó de matrimoni als Ballester, barons de Cervelló i de Sant Vicenç dels Horts, que es cognomenaren Bellera, així com llurs successors, els Luna A mitjan s XVI passà als Ansa, senyors de la Cirera, i al començament del s XVII als Ivorra, castellans de Corbins, dels quals passà als Copons de la Manresana vers el 1716, als Pinós, marquesos de Santa Maria de Barberà, i als Sarriera, comtes de Solterra
Pau Serra
Escultura
Escultor.
Format amb Salvador Gurri a Barcelona, amb Ignasi Vergara a València i amb Francisco Gutiérrez a Madrid Alumne de San Fernando, hi esdevingué acadèmic de mèrit Treballà per al portal de l’església del monestir de Montserrat i per a l’església de la Mercè de Barcelona, on entre altres obres féu la imatge de Santa Maria de Cervelló , que presidia —abans del 1936— el seu altar Estilísticament s’inscriu en la transició entre barroc i neoclàssic
baronia de Peguera
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Peguera i que comprenia els llocs de Vallcebre, Fígols, Sant Julià i Fumanya.
Fou donada el 1390 pel rei a Ramon de Peguera i de Cervelló, castlà de Peguera El seu fill, Ramon de Peguera i de Torrelles, la donà el 1438 al seu nebot Galceran VII de Pinós-Fenollet i de Mur , baró de Pinós, vescomte d’Illa i Canet Passà més tard als Castre-Pinós, que el 1494 la vengueren a Francesc Galceran de Pinós, baró de Gironella, fill illegítim de Galceran VII El 1586 passà als Agulló
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina