Resultats de la cerca
Es mostren 673 resultats
agullat
Ictiologia
Petit tauró (menys d’1 m de llarg) del subordre dels esquals, de color cendrós amb taques blanques, mancat d’aleta anal, i amb una forta pua a l’aleta dorsal; vivípar aplacentat.
Viu a la zona costanera i s’alimenta de peixos i crustacis És cosmopolita, viu en moles i fa migracions estacionals És comestible, però la carn és de baixa categoria De la pell, hom obté un cuir molt sòlid
manglar
manglar a l’estat de Bahia, Brasil
© Laura Martínez Ajona
Geobotànica
Formació vegetal helofítica constituïda bàsicament per mangles i espècies llenyoses afins, pròpia de la banda intermareal dels litorals plans i fangosos de la zona intertropical, sobretot al Pacífic, però també a l’Atlàntic i a l’Índic.
Constitueix un mantell vegetal dens, intricat i sempervirent, a cavall del mar i de la terra ferma, que aixopluga moltes espècies notables, entre les quals els mateixos mangles mangle i certs peixos capaços de respirar aire atmosfèric Periophthalmus sp
sauropterigis
Paleontologia
Ordre de rèptils de la subclasse dels sinaptosaures, de tronc massís i gros, de forma ovalada i amb la pell nua, cua curta, coll molt llarg, cap serpentiforme molt petit, amb les extremitats convertides en aletes però conservant els cinc dits englobats dins la paleta formada per la cua i el peu, i generalment de dimensions gegantines.
La fossa temporal superior era molt ampla i els orificis nasals ocupaven una posició superior Eren rèptils aquàtics i ictiòfags, que capturaven els peixos amb l’ajuda del seu llarg coll Habitaven a la mar, durant tota l’era secundària
a l’encesa
Caça
Pesca
Varietat de la caça i la pesca en la qual hom empra un llum per a atreure i enlluernar l’animal que vol capturar.
Abans, l’encesa era reservada a la pesca dels peixos pelàgics, sobretot sardines i seitons Una vegada atret el peix a la costa per la barca que portava el llum, era pescat amb arts d’encalç tirats des de la costa
àguila marina
Ornitologia
Àguila de grans dimensions (fins a 90 cm des del bec fins a la cua); té la cua curta i blanca i el bec groc.
Nia prop de l’aigua i s’alimenta de petits mamífers i de peixos És pròpia de l’est europeu, d’Escandinàvia i d’Islàndia, i només esporàdicament és trobada a l’Europa occidental És una espècie en perill d’extinció
anàstom
Ornitologia
Gènere de petites cigonyes blanques de la família dels cicònids, d’ales i cua negres o verdoses, bec molt llarg i mandíbules arquejades, talment, que només es toquen a la part basal i a la punta.
Viuen en colònies i nien en arbusts i arbres prop les aigües dolces S'alimenten de molluscs, crustacis i peixos N'existeixen dues espècies, una de pròpia de l’Àfrica tropical A lamelligerus , l’altra de la Xina i Tailàndia A oscitans
perla
Perla
Zoologische Staatssammlung Muenchen (cc-by-nc-sa-3.0)
Entomologia
Insecte de l’ordre dels plecòpters, de la família dels pèrlids, que fa de 15 a 30 mm, d’ales membranoses i reticulades amb les posteriors més llargues que les anteriors.
A l’abdomen hi ha dos cercs multiarticulats, almenys tan llargs com la meitat del cos Hom troba els adults a la vora de les aigües corrents, on dipositen els ous llurs larves, aquàtiques, constitueixen un dels aliments més freqüents dels peixos d’aigua dolça
hipolimni
Ecologia
Part inferior d’un llac, les aigües del qual no sofreixen gaires variacions al llarg de l’any.
La seva temperatura sol estar entre els 4 i els 10°C, i els corrents hi són febles Hom hi troba els peixos d’aigües fredes salmó, truita en els llacs eutròfics l’oxigen hi és escàs i hi abunden els productes de fermentacions anaeròbiques
tauró blanc
Ictiologia
Selaci pleurotremat de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels odontàspids, d’uns 12 m de llargada, amb les parts superiors grises blavoses i les inferiors blanques, peduncle caudal amb els costats proveïts d’una carena, dents molt grosses triangulars i en forma de serra.
És molt perillós per la seva ferocitat i grandària, s’alimenta de grans peixos, tortugues de mar i mamífers marins, i segueix sovint els vaixells en recerca de les deixalles Habita a les mars càlides i temperades, on és poc abundant És rar als Països Catalans
tortuga de rierol
Tortuga de rierol
Khalid Ben Kaddour (cc-by-nc-4.0)
Herpetologia
Rèptil d’aigua dolça que ateny 30-35 cm de llargària, té el cap gros i l’escut dorsal unit al ventral per lligaments fibrocartilaginosos que permeten un cert moviment a aquestes parts.
És de colors vistosos i costums nocturns Habita en pantans i rierols i es nodreix de petits animals aquàtics, amfibis, peixos, cucs i crustacis Habita a la península Ibèrica i el N d’Àfrica Als Països Catalans hom la troba en rierols del cap de Creus