Resultats de la cerca
Es mostren 162 resultats
Tamerlà
Història
Nom amb el qual fou conegut a occident Timur Lang, sobirà (1370-1405) de la Transoxiana.
Membre d’una noble família turcmana vassalla dels descendents de Txagatai Kan, després d’un seguit de revoltes i d’enderrocaments dels governadors del gran kan i una vegada fet assassinar el sobirà de Balkh i de Kabul 1369, antic aliat seu, aconseguí d’emparar-se de tota la Transoxiana 1370, on encapçalà, tot autoproclamant-se hereu i continuador de l’imperi de Genguis Kan, la dinastia timúrida El domini de Tamerlà s’expandí considerablement imperi mongol , tant pels dots bèllics i la dedicació contínua del seu cap i pels pocs escrúpols que mostrà a portar a terme les annexions com per la…
Tabrīz
Ciutat
Capital de l’ostān de l’Azerbaidjan Oriental, Iran, al NW del país.
Situada al peu del volcà Sahend, ha estat sovint destruïda pels terratrèmols És centre comercial i estació obligada a la ruta que des de Teheran va a Turquia i a Rússia Centre d’ensenyament superior Té aeroport internacional Correspon a l’antiga ciutat armènia de Kandsag El basar, de grandioses proporcions, és exponent de la importància comercial de la ciutat al començament del s XIX Hi és tradicional la manufactura de catifes, i sota els safàvides s XVI hi hagué una fàbrica reial típiques catifes amb un gran medalló central en forma d’estrella o poligonal Cal esmentar la…
Reinhold Moricevič Glière
Música
Compositor rus d’ascendència belga i jueva.
Tot i haver nascut a Ucraïna, feu els estudis al Conservatori de Música de Moscou amb S Tanejev, AS Arenskij i M Ippolitov-Ivanov, fins que es graduà amb l’òpera oratori Zeml’a nebo ‘Terra i cel’, 1900 Després de treballar com a professor a l’Institut Musical Gnesin de Moscou, se n’anà a Berlín a estudiar direcció d’orquestra amb Oskar Fried 1905-07 Des del 1913 fou professor de composició del Conservatori de Música de Kíev i, a partir de l’any següent, director d’aquest centre El 1920 obtingué la càtedra de composició del Conservatori de Música de Moscou, on impartí classes fins a la seva…
,
península d’Apšeron
Península
Península de la República de l’Azerbaidjan, que s’interna en la mar Càspia.
És la prolongació del Gran Caucas, i té un relleu de costes baixes i arenoses i un nucli central format per plecs terciaris que afecten una àrea de subsidència, on es troben nombrosos jaciments de petroli i gas natural El principal nucli de població és Bakú
Comunitat d’Estats Independents
Organització regional eurasiàtica que agrupa la major part dels estats sorgits de les repúbliques de la Unió Soviètica en el moment de la seva dissolució.
La seu és a Minsk Bielorússia El 2016 n’eren membres de ple dret Rússia, Bielorússia, Armènia, l’Azerbaidjan, el Kazakhstan, el Kirguizistan, Moldàvia, el Tadjikistan i l’Uzbekistan, i el Turkmenistan n’era membre associat des del 2005 D’altra banda, Geòrgia abandonà l’organització l’any 2008 L’any 2014 el govern ucraïnès anuncià la sortida de la CEI, de la qual és membre bé que no de ple dret, renúncia que no es féu efectiva oficialment fins dos anys més tard, tot i haver-ne suspès l’activitat La CEI reconeix la sobirania, la integritat territorial i la inviolabilitat de les…
Zaha Hadid

Zaha Hadid
© Simone Cecchetti
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Arquitecta i dissenyadora britànica d'origen iraquià.
Estudià matemàtiques fins l’any 1971 a la Universitat Americana de Beirut i inicià els estudis d’arquitectura el 1972 a l’Architectural Association de Londres, on es graduà el 1977 El 1979 fundà el seu propi estudi Zaha Hadid Architects i l’any 1994 obtingué la nacionalitat britànica Collaborà amb Rem Koolhaas a OMA, i participà en la mostra sobre arquitectura desconstructivista que es realitzà al Museum of Modern Art de Nova York el 1988 Desenvolupà una destacada tasca docent en diverses universitats europees i nord-americanes La seva obra gràfica, de formes anguloses i inspirada en les…
Gyandzha
Ciutat
Ciutat de l’Azerbaidjan, situada a les ribes del riu G’andžčaj, afluent del Kura.
Segon centre industrial i cultural del país, després de Bakú Indústria tèxtil molt desenvolupada, fàbriques d’aparells de precisió, d’alumini i porcellana Del 1935 al 1991 rebé el nom de Kirovabad
Sumgait
Ciutat
Ciutat de l’Azerbaidjan, al NW de la península d’Apšeron, a la mar Càspia.
Sorgida el 1949, amb el desenvolupament de la indústria química i metallúrgica, segueix en importància industrial la capital de la república Bakú Té indústries siderúrgiques laminats, tubs, químiques cautxú, fertilitzants i de l’alumini