Resultats de la cerca
Es mostren 461 resultats
gemma
Botànica
Òrgan que origina una tija, una branca o una flor i que sol ésser protegit per catafil·les.
La gemma és axillar quan es dóna a l’axilla d’una fulla i origina una branca, terminal quan és constituïda per l’àpex vegetatiu i per les fulles joves que l’embolcallen, floral o florífera si origina una flor, i adventícia quan no és ni a l’axilla de les fulles ni a l’àpex La gemma que passa l’hivern sense desenvolupar-se és hivernant
anivelladora
Construcció i obres públiques
Màquina d’obres públiques utilitzada per a donar la forma definitiva a la superfície d’un terreny (talussos, cunetes) o deixar-lo a punt, després de compactar-lo, per a rebre el paviment (carreteres, autopistes).
Són vehicles autopropulsats sobre pneumàtics, d’una potència que oscilla entre els 70 i 200 kW, provists d’una fulla que mitjançant dispositius hidràulics pot ésser desplaçada a banda i banda del vehicle, pot pujar i baixar, i ésser orientada en qualsevol angle per tal d’arrencar la terra capes primes de fins a mig metre o escampar materials solts terra, sorra, grava, etc
megafil·le
Botànica
Fulla originada filogenèticament per un conjunt complex de telomes.
podall
Falçó, podadora de fulla en forma de falç petita.
paral·lelinervi | paral·lelinèrvia
acant
Capiell corinti d'Efes decorat amb fulles d’acant
Ad Meskens (CC BY-SA 3.0)
Arquitectura
Ornament d’arquitectura que imita la fulla d’acant.
Segons Vitruvi, fou inventat per Callímac al segle V aC És típic dels capitells d’ordre corinti i compost, i també ha estat utilitzat per molts altres estils posteriors
colltort
Ornitologia
Ocell de la família dels pícids, d’uns 16 cm de llargada, cua llarga i arrodonida, bec curt, recte i punxegut, potes molt curtes amb dos dits endavant i dos endarrere, i plomatge gris amb llistes negres, grogues i terroses.
És ocell emigrant que a l’estiu habita al centre i al sud d’Europa, i a l’hivern emigra a l’Àfrica Sovintegen en els boscs de fulla caduca, nien en forats d’arbres i es nodreixen de formigues que atrapen amb la llengua, llarga, viscosa i protràctil Quan es veuen en perill reaccionen d’una manera característica, torçant el coll fins a tocar la cua amb el bec