Resultats de la cerca
Es mostren 5919 resultats
Carlo Aymonino
Arquitectura
Arquitecte italià.
Representant de la tendència racionalista desenvolupada a Itàlia els anys seixanta, s’ocupà en diverses publicacions dels problemes de l’habitatge plantejats els anys 1920-30 Entre les seves obres cal assenyalar el complex d’habitatges de Gallaratese, a Milà
Altiero Spinelli
Política
Polític italià.
Fill del vicecònsol italià a l’Argentina, l’any 1912 retornà a Itàlia amb la seva família El 1924 començà a estudiar la carrera de dret i, amb poc temps de diferència, s’afilià al Partito Comunista Italiano , del qual esdevingué un dels dirigents més actius en la lluita contra el règim feixista Detingut el 1927, fou condemnat per conspiració Empresonat durant deu anys a Ponça i confinat els sis següents a Ventotene illes Poncianes, es distancià i finalment abandonà el comunisme L’any 1941, amb altres confinats escriví el Manifest per una Europa Lliure i Unida, conegut amb el nom…
Matteo Salvini
Política
Polític italià.
Cursà història, estudis que no acabà, i de molt jove s’involucrà en política Ingressà a la Lega Nord , partit del qual el 1998 esdevingué secretari a Milà, i el 1999 fou nomenat director de Radio Padania Libera, l’emissora de la formació, on començà a ser conegut per l’agressivitat del seu llenguatge, que els seus rivals polítics qualificaren de demagògic i xenòfob Diputat al Parlament Europeu 2004, fou regidor a l’Ajuntament de Milà i el 2008 fou elegit diputat al Parlament italià, on destacà pels seus allegats contra la immigració El desembre del 2013 fou elegit secretari…
Giuseppe Mazzini

Giusepe Mazzini
© Fototeca.cat
Història
Política
Patriota i polític italià.
Fill d’un metge famós, estudià dret 1822-27 El 1828 s’uní als carbonaris, dels quals s’apartà aviat, a causa de llur monarquisme Empresonat 1830-31, passà després a Marsella, on fundà la societat secreta Jove Itàlia 1831 i un diari homònim 1832, que propugnaven la unitat italiana dins un sistema republicà El 1833 l’organització fou desarticulada, i ell fugí a Ginebra, des d’on planejà la invasió de Savoia i Nàpols, que no fou duta a terme A Berna creà la societat secreta Jove Europa 1834 El 1835 fundà el diari Giovane Svizzera Expulsat del país, es refugià a Londres 1837, on reprengué la…
Giuliano Amato
Política
Polític italià.
Durant els anys vuitanta fou collaborador personal de Bettino Craxi al govern i arribà a vicesecretari del Partit Socialista Italià PSI Ministre del tresor durant el breu govern del democristià Giovanni Goria, fou elegit diputat per Torí el 1983 i el 1987 Al juny del 1992 el president d’Itàlia, Oscar Luigi Scalfaro, li encomanà de formar un govern tècnic, que durà fins l’abril del 1993, enmig de turbulències polítiques i econòmiques Posteriorment presidí l’Autoritat Italiana Anti-Trust fins el 1997, i de l’octubre del 1998 al maig del 1999 fou ministre de reformes institucionals…
Giacomo Zanella
Literatura italiana
Poeta italià.
Perseguit per la seva ideologia liberal, representà en certa manera l’element d’unió entre la vella poesia de l’idealisme romàntic i la de la nova Itàlia, imbuïda de les doctrines del positivisme Del seu recull de Poesie 1868 és molt coneguda l’oda Sopra una conchiglia fossile nel mio studio
Farinelli
Música
Cantant italià.
El seu nom autèntic era Carlo Broschi Esdevingut un dels castrats més cèlebres, actuà a la cort de Felip V d’Espanya El seu cant alleujà la malenconia patològica del rei, fet que li valgué recompenses i, en el regnat de Ferran VI, influència política Carles III el féu tornar a Itàlia 1759
Giacomo Lercaro
Cristianisme
Eclesiàstic italià.
Arquebisbe, primer de Ravenna i després de Bolonya 1952-58, i cardenal 1953-76 Destacat promotor de la pastoral i del moviment litúrgic a Itàlia, per la seva actuació i els seus escrits una cinquantena d’opuscles, es distingí també en les qüestions ecumèniques i socials Fou president del Consilium de litúrgia
Vincenzo Gioberti
Filosofia
Història
Filòsof i estadista italià.
Sacerdot 1823, s’exilià a París De tornada a Itàlia, fou ministre i president del consell piemontès 1848-49 Ambaixador a París, es retirà a la vida privada Preocupat per la reunificació dels estats italians, fou, de primer, màxim exponent del güelfisme i defensà una confederació sota el papat Primato civile e morale degli italiani , 1843 Més tard atribuí la supremacia al Piemont Rinnovamento civile d’Italia , 1851 Polemitzà amb els jesuïtes en nom d’un catolicisme obert al pensament liberal Prolegomeni al primato , 1845 Il gesuita moderno, 1846-47 Filosòficament s’oposà a l’…
Mario Draghi

Mario Draghi
© Banc Central Europeu
Economia
Política
Economista italià.
Graduat per la Universitat de Roma 1970 i doctorat pel Massachusetts Institute of Technology 1976, del 1981 al 1991 fou professor a la Universitat de Florència Formà part del consell de directors executius del Banc Mundial 1984-90 i fou director general del Tresor d’Itàlia 1991-2001 Des d’aquest càrrec dirigí el comitè que elaborà la legislació financera i corporativa i la normativa per als mercats financers del país, i el 1993 fou nomenat president del comitè per a les privatitzacions d’Itàlia Els anys 2002-05 ocupà càrrecs directius a la Goldman Sachs International…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina