Resultats de la cerca
Es mostren 5265 resultats
Antônio Carlos Jobim
Música
Compositor i pianista brasiler.
Fou un dels principals impulsors de la renovació de la música popular del Brasil, que els anys seixanta abocà en la bossa nova Moltes de les seves composicions, entre les quals ‘Garota de Ipanema’ es feren populars arreu del món
Uruguai

Aspecte de la ciutat de Montevideo, capital de l'Uruguai
© Turismo en Uruguay
Estat
Estat de l’Amèrica meridional, que limita al N i a l’E amb el Brasil, al S amb l’oceà Atlàntic i l’estuari del Riu de la Plata i a l’W amb l’Argentina; la capital és Montevideo.
La geografia física Fisiogràficament, l’Uruguai forma part de l’extrem sud de l’escut paleozoic brasiler El relleu és determinat per una sèrie de turons ondulats i allargats, composts per materials cristallins, granit i gneis les cuchillas , d’una escassa altitud no ultrapassen els 600 m, que només fan la funció de divisòria d’aigües Potents estrats d’argila i gres d’origen fluvial o eòlic han reomplert les valls que hi ha entre les cuchillas , i formen una gran plana, suaument ondulada, que dona al paisatge l’aire d’un peneplà, només interromput per les petites però allargades cuchillas ,…
Banda Oriental
Regió
Denominació que hom donà, fins a l’època de les lluites per la independència al Riu de la Plata, al territori situat a la riba esquerra del riu Uruguai; al nord, la seva frontera varià segons les vicissituds de l’empenta portuguesa.
Després de formar part de les Províncies Unides del Riu de la Plata com a Província Oriental i d’haver estat annexada successivament per Portugal i el Brasil amb el nom de Província Cisplatina, constituí la República Oriental de l'Uruguai 1828
Antônio Callado
Literatura
Periodisme
Escriptor i periodista brasiler.
Durant la Segona Guerra Mundial treballà a la BBC Retornà al Brasil i treballà en el diari Correio da Manhã És autor de Assunção de Salviano 1954, A Madona do Cedro 1957, Quarup 1967, Bar Don Juan 1971 i Reflexos do Baile 1976
Cláudio-Manuel da Costa
Literatura
Poeta brasiler.
Un llarg sojorn a Portugal l’impregnà d’arcadisme Arcàdia imità les èglogues virgilianes i fou el primer poeta neoclàssic del Brasil Publicà Obras 1768 i Vila Rica 1813, poema èpic on cantà l’heroisme dels bandeirantes Empresonat per activitats polítiques, se suïcidà
Iṣḥaq de Fonseca
Literatura
Nom amb què fou conegut l’escriptor Iṣḥaq Aboab, besnet del seu homònim, el darrer gaó de Castella.
Fou rabí d’Amsterdam 1626-39 i 1649-93 i primer rabí de la comunitat sefardita establerta a Pernambuco, Brasil 1642-1649 És autor d’una Paráfrasis comentada sobre el Pentateuco 1681 Fou qui donà lectura pública a l’excomunió de Spinoza
tràupids

Tàngara de set colors
DickDanields (cc-by-sa-3.0)
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de bec curt, gruixut i cònic, adequat per a trencar llavors i pinyols durs, amb el cos arrodonit, les potes curtes, les ales curtes i arrodonides i proveïdes de nou rèmiges primàries, plomatge abundant, generalment amb reflexos lluminosos i ric en coloracions vives i contrastants.
Generalment construeixen nius oberts o cupuliformes, fixats a les branques dels arbres o sobre tanques vives Inclou 97 gèneres amb 373 espècies de l’Amèrica tropical Cal destacar la tàngara de set colors Tangara chilensis , que habita des de Colòmbia fins al Brasil i Bolívia
mascaret
Geologia
Brusca ona de marea que puja estuari amunt amb una gran embranzida.
Hom observa el mascaret als estuaris de la Gironda Occitània, Sena França, Severn i Trant Gran Bretanya, Petitcidiac i Colorado EUA, Tsien Tang Xina, Ganges Índia i, sobretot, a l’Amazones Brasil, el mascaret del qual, anomenat pororoca, és el més notable del món
jacana
Ornitologia
Gènere d’ocells tropicals de l’ordre dels ciconiformes i de la família dels jacànids.
Cal esmentar-ne el jacana americà Jacana spinosa , que habita a l’Amèrica Central i al Brasil, el jacana australià Irediparra gallinacea , del nord d’Austràlia, i el jacana de cua de faisà Hydrophasianus chirurgus , que habita a l’Índia i a tot el sud-est asiàtic
José Ballivián
Història
Militar
Militar i polític bolivià.
El 1841 derrotà els peruans a Ingaví, quan havien ocupat La Paz, arran de la guerra civil boliviana A la convenció de Sucre 1843 fou elegit president de la República Governà despòticament i sufocà repetides revoltes El 1847 fou vençut pel general Belzú i exiliat al Brasil
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina