Resultats de la cerca
Es mostren 685 resultats
creu de Comenge

Creu de Comenge
© Fototeca.cat
Heràldica
Creu de la família i el comtat de Comenge.
Originàriament era una creu patent de gules sobre camp d’argent, els braços de la qual s’anaren representant més i més amples fins que emplenaren tot l’escut i hi deixaren només quatre petits espais amigdaliformes, anomenats otelles pels heraldistes francesos i ametlles pelades pels catalans
peso
Economia
Unitat monetària principal de Xile des del 1851.
El 1953 establí un tipus de canvi unificat a raó de 110 pesos per dòlar EUA, la gran depreciació del qual motivà que l’any 1960 fos substituït per l’escut L’any 1975 hom tornà al peso establint una equivalència de 1 000 escuts per peso Dividit en 100 cèntims
timbre d’Aragó
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or, que l’any 1394 manà el rei Joan I de Catalunya-Aragó que s’encunyés a la seca de Perpinyà, i per això coneguda als documents catalans amb el nom de timbre de Perpinyà.
Tenia un pes de 3,52 g, portava a l’anvers la figura del rei completa, amb el ceptre a la dreta i el món de l’imperi a l’esquerra, vestit de llarg i al revers, un escut format per les armes reials sobremuntades amb la cimera que representa el drac alat
drac alat
Història
Figura de drac, de mig cos de perfil, amb grans ales, que servia de cimera a l’elm dels reis catalans.
Atribuït a Jaume I de Catalunya-Aragó, sembla que hom no el començà a usar fins al temps de Pere III Hom el troba representat en els segells i també en els escuts reials El ratpenat de l’escut de València és una interpretació tardana a partir del s XVI d’aquesta figura
lluneta

lluneta creixent (esquerra) lluneta minvant (dreta)
Heràldica
Mitja lluna en les seves quatre posicions.
Lluneta creixent o simplement creixent quan les banyes són dirigides cap al flanc destre de l’escut, lluneta muntant esquerra lluneta bolcant dreta lluneta minvant o simplement minvant quan miren al flanc sinistre, lluneta muntant o simplement muntant quan són dirigides vers el cap, i lluneta bolcant o simplement bolcant quan ho són vers la punta
creu de Lorena

Creu de Lorena
© Fototeca.cat
Heràldica
Creu patriarcal, generalment d’argent.
Ordinàriament hom la representa amb els dos travessers situats a igual distància dels extrems del pal Fou símbol de la França lliure i del partit gaullista, i havia estat un badge dels ducs de Lorena des de Renat I, rei titular de Nàpols i amb pretensions al regne d’Hongria, a l’escut del qual país figurava aquesta creu
gaiat | gaiada
Heràldica
Dit de l’escut amb una gaia al cap (gaiat al cap) o a la punta (gaiat a la punta) de l’escut.
Hom parla també de gaiat al cap i alçat quan el vèrtex de la gaia és la meitat de la línia inferior del cap, de gaiat al cap i abaixat quan és la meitat de la línia superior de la punta, de gaiat a la punta i abaixat quan és la meitat de la línia superior de la punta, i de gaiat a la punta i alçat quan és a la meitat de la línia inferior del cap Quan els costats de la gaia són curvilinis en direcció al seu interior té lloc el gaiat corbat El camper és sempre a la part que resta dins la gaia
pirral
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda siciliana d’or o d’argent feta encunyar per Pere II de Catalunya-Aragó i Constança (1276-85).
El pirral d’or equivalia al tarí i pesava 4,35 grams El pirral d’argent , de pes entre 3,25 i 2,80 grams els més lleugers, representava el croat barcelonès, de 3,10 grams, i hi equivalia sensiblement Uns i altres portaven l’escut amb els pals de Catalunya a l’anvers i al revers l’àguila de Sicília
ducat
ducat venecià del dux Pasquale Malipiero (1457-62)
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or de Venècia de llei 23,75 quirats (98,95% d’or) i de pes 3,5 grams, creada el 1284.
Inicialment compartí la primacia en el mercat amb el florí de Florència i passà a competir, al s XV, amb el cruzado portuguès Al final d’aquest segle el ducat venecià s’imposà totalment com a divisa internacional Al segle següent, però, l’escut de més baixa llei 22 quirats equivalents al 91,6% d’or començà a substituir el ducat
Gorgona
Mitologia
Cadascun dels tres monstres de la mitologia grega, filles de Phórcys i Kḗtō, representades en figura femenina amb serps al cap (en lloc de cabells) i amb ales.
Sembla que procedien de Líbia A la Ilíada , Homer parla d’una sola Gorgona, que figurava a l’escut de Zeus Hesíode dóna el nom de totes tres Sthénos, Euryálē i Medusa Aquesta darrera, la Gorgona pròpiament dita, era perillosa per la seva mirada, que deixava petrificat Tingué amors amb Posidó i fou morta per Perseu amb l’ajut d’Atena
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina