Resultats de la cerca

Atribuït a Jaume I de Catalunya-Aragó, sembla que hom no el començà a usar fins al temps de Pere III Hom el troba representat en els segells i també en els escuts reials El ratpenat de l’escut de València és una interpretació tardana a partir del s XVI d’aquesta figura

Lluneta creixent o simplement creixent quan les banyes són dirigides cap al flanc destre de l’escut, lluneta muntant esquerra lluneta bolcant dreta lluneta minvant o simplement minvant quan miren al flanc sinistre, lluneta muntant o simplement muntant quan són dirigides vers el cap, i lluneta bolcant o simplement bolcant quan ho són vers la punta

Ordinàriament hom la representa amb els dos travessers situats a igual distància dels extrems del pal Fou símbol de la França lliure i del partit gaullista, i havia estat un badge dels ducs de Lorena des de Renat I, rei titular de Nàpols i amb pretensions al regne d’Hongria, a l’escut del qual país figurava aquesta creu

Sembla que procedien de Líbia A la Ilíada , Homer parla d’una sola Gorgona, que figurava a l’escut de Zeus Hesíode dóna el nom de totes tres Sthénos, Euryálē i Medusa Aquesta darrera, la Gorgona pròpiament dita, era perillosa per la seva mirada, que deixava petrificat Tingué amors amb Posidó i fou morta per Perseu amb l’ajut d’Atena

El pirral d’or equivalia al tarí i pesava 4,35 grams El pirral d’argent , de pes entre 3,25 i 2,80 grams els més lleugers, representava el croat barcelonès, de 3,10 grams, i hi equivalia sensiblement Uns i altres portaven l’escut amb els pals de Catalunya a l’anvers i al revers l’àguila de Sicília

Inicialment compartí la primacia en el mercat amb el florí de Florència i passà a competir, al s XV, amb el cruzado portuguès Al final d’aquest segle el ducat venecià s’imposà totalment com a divisa internacional Al segle següent, però, l’escut de més baixa llei 22 quirats equivalents al 91,6% d’or començà a substituir el ducat

És bentònic, viu en aigües més profundes que la sípia i comparteix el seu hàbitat amb el calamarsó La conquilla interna escut és semblant a la de la sípia però té un fibló terminal llarg que sobresurt de l’animal viu i que ha fet que a certes regions de les costes catalanes l’animal sigui anomenat alternativament sípia de punxa o castanyó de punxa