Resultats de la cerca

Fugí de l’exèrcit austríac, a Bòsnia, i tornà a Itàlia 1878 Per tal de cridar l’atenció del món sobre l’irredemptisme de Trieste, planejà de matar-hi l’emperador austríac Denunciat per uns agents provocadors, fou jutjat i penjat, malgrat les protestes arribades d’arreu Un cant patriòtic istrià porta el seu nom

Fou professor a la Universitat de Pisa 1905-49 Dedicà els seus principals estudis a la dialectologia italiana, especialment els parlars centre-meridionals El 1924 fundà la revista “Italia dialettale” Treballà àmpliament en el camp de l’onomasiologia romànica I nomi romanzi delle stagioni e dei mesi , 1904 Publicà nombrosos estudis Saggi linguistici , 1959, etc

Professional des del 2005, l'any següent aconseguí la seva primera victòria important, el Grand Prix Ouest-France L'any 2010 guanyà la Vuelta Ciclista a España i fou vencedor de la combinada, el 2013 el Giro d'Italia a més de dues etapes i el 2014 el Tour de França, en el qual guanyà quatre etapes

Assidu de la Camerata Fiorentina, de paper decisiu en el naixement del melodrama a Itàlia, fou autor dels llibrets de les primeres òperes, com Dafne 1594, musicada per Peri, Caccini i Corsi, Euridice 1600, per Peri i Caccini, Arianna 1608 i Il ballo delle Ingrate 1608, ambdues per Monteverdi El 1622 aparegué, pòstum, el volum de les seves Poesie

Fou superintendent de les antiguitats d’Òstia 1938-54 i catedràtic d’arqueologia a la Universitat de Roma des del 1964 De les seves publicacions destaquen el fascicle XVI del Corpus Vasorum Antiquorum dedicat a Itàlia 1940, els sis volums de Scavi di Ostia 1953-69 i L’Età Classica 1965 Dirigí l' Enciclopedia dell’Arte Antico 1958-66

Afiliat a la societat secreta Jove Itàlia, fou empresonat 1844 Alliberat per l’amnistia papal 1846, el 1848 lluità a Venècia, contra Àustria Diputat i comissari a Roma 1849, el 1854 fou empresonat de nou, però fugí Atemptà contra Napoleó III de França 1858, en el qual veia el principal obstacle per a la unificació italiana, i fou guillotinat

Participà en la marxa sobre Roma i fou ministre d’afers estrangers 1929-32, de justícia i president de la Camera dei Fasci e delle Corporazioni 1939-43 Membre del Gran Consell feixista, dirigí 1943 la revolta que derrocà Mussolini, però poc després fugí a Portugal, i posteriorment se n'anà al Brasil Tornà a Itàlia l’any 1957

Començà com a orfebre al taller d’un germà del pintor FFrancia i influït per Dürer s’inicià en el gravat A Roma entrà al servei de Rafael per reproduir les seves obres, que contribuí a difondre arreu d’Europa Fins al s XX fou considerat el gravador més important del Renaixement italià Reproduí també obres de Miquel Àngel, GRomano, etc

Participà en el viatge al voltant del món comandat per Magalhães 1519-22 Ferit en el combat de l’illa de Mactan, on morí Magalhães, en tornar acompanyà Juan Sebastián Elcano a l’audiència amb Carles I de Castella Anà a Portugal i a França i, de nou a Itàlia, escriví les seves memòries de l’expedició ~1525, publicades el 1800

Portat pel nacionalisme del moment, procurà d’elevar el nivell de la filosofia del seu país i actualitzar-la, cosa que per a ell significava l’assimilació del pensament de Hegel Poc original, és un fet que d’ell i d’Augusto Vera —ambdós professors a la Universitat de Nàpols— arrenca la important tradició hegeliana de la Itàlia del s XX Gentile, Croce