Resultats de la cerca

Participà en la lluita de separació entre Holanda i Bèlgica a favor d’aquesta, per la qual cosa s’exilià a Barcelona 1835 Establert poc temps després a Mallorca, intentà diverses explotacions mineres, introduí els molins de vent per a fer pujar aigua i dirigí la dessecació del prat de Sant Jordi 1846-49 Es relacionà amb els intellectuals mallorquins liberals i fou membre actiu de l’Ateneu Balear És autor de Reseña geognóstica de la isla de Mallorca 1852 i Ensayo de una descripción geológica de la isla de Mallorca 1867

Inclosa de primer en l'Aurinyacià, és considerada actualment com a fase superior del Perigordià des del 26000 al 20000 aC Es caracteritza principalment pel predomini de la tècnica del dors rebaixat en la indústria lítica puntes de la Graveta i per la poca importància del treball de l’os L’home d’aquest moment homo sapiens fossilis conegué la pintura rupestre i l’escultura El Gravetià s’estengué per França, Bèlgica, les penínsules Ibèrica i Itàlica, l’Europa central i Rússia on rebé el nom de Pavlovià

Format a la casa Dietrich de Barcelona, portà més tard la direcció artística de la casa Espinagosa S'establí pel seu compte i treballà, entre altres, per als arquitectes JMRaspall, JMJujol i CMartinell La casa Oriach té obra a les seus de Vic, Santa Maria del Mar, el Pi i a parròquies de Solsona, Banyoles i Andorra El seu fill Antoni Oriach i Rovira Barcelona 1888 estudià a Bèlgica i França i fou el continuador del taller Des del 1936, la casa treballà per a diverses esglésies de Guinea Equatorial i d’Egipte

Novè marquès d’Albaida Residí, exiliat, a Anglaterra 1823-33, on formà part dels cercles liberals, especialment dels Comuners Prengué part activa a la revolució del 1848, després de la qual s’exilià a França i Bèlgica fins el 1854, i, en general, en tots els moviments democràtics fou empresonat nombroses vegades, i desterrat Fou diputat en diverses legislatures i a les corts constituents del 1869 i del 1873 Fou considerat el cap del republicanisme espanyol de la seva època Escriví nombrosos articles i obres de propaganda política

L’any 1980 tenia 1 165 sucursals a Bèlgica i filials a diferents països, així com oficines de representació L’any 1985 adoptà el nom de Générale de Banque És el primer banc comercial belga, amb uns dipòsits, l’any 1986, equivalents a 30 276 milions de dòlars Té uns actius de 51 872 milions i una plantilla de 15 625 persones L’any 1988 acordà la seva fusió progressiva amb l’Amrobank dels Països Baixos, procés que convertirà l’entitat resultant en el quart banc europeu pel volum de dipòsits

Estudià dret a Alcalá de Henares, però, molt inclinat vers la filosofia i becat pel govern espanyol, anà a Alemanya i a Bèlgica a aprofundir el coneixement que ja tenia de Krause, mort pocs anys abans En tornar a Madrid, com a catedràtic de metafísica, l’exercici de la seva docència seguí les vicissituds de la política i es polaritzà en el desig d’entroncar l’idealisme absolut de Krause amb la mística castellana Professor exemplar, el seu influx perdurà sobretot mitjançant la Institución Libre de Enseñanza , fundada per deixebles seus

Catedràtic d’història a la Universitat de Gant 1944-74, entre el 1955 i el 1986 dirigí l’Institut d’Història de Bèlgica, de Roma Membre de diverses acadèmies d’història de diferents països, cal esmentar les seves obres L’esclavage dans l’Europe médiévale, Péninsule Ibérique, France 1955, Kolumbus 1962 i De Koloniale expansie in de XVe en XVIe eeuw 1975 És autor d’un gran nombre d’articles d’investigació, com La place de la Catalogne dans l’histoire commerciale du monde méditerranéen médiéval Revue des Cours et Conférences , 1937-38

Germà de Manuel Ainaud i Sànchez Estudià a Bèlgica amb Mathieu Crickboom i després anà a Barcelona, on collaborà amb el Quintet Casals L’any 1905 fundà a la capital catalana una acadèmia de música que dugué el seu nom Fou director artístic de l’Associació Íntima de Concerts de Barcelona Escriví un mètode per a violí i compongué un recull de cançons infantils harmonitzades 1935 Bibliografia Ainaud i Sànchez, Enric Método de violín teórico y práctico Methodo de violino theorico e pratico , Iberia Musical Boileau, Barcelona 19–

Fou secretari general de la Fédération des Syndicats Africains i un dels fundadors del Mouvement National Congolais MNC, creat el 1958 L’any 1959 trencà amb Lumumba president del MNC i prengué posició junt amb l’ala moderada d’aquest moviment Fou ministre de l’interior 1960-61 Primer ministre 1961-64, intentà de reconciliar els diversos grups polítics i assolí la dissolució del govern rebel de Stanleyville Abandonà el país en pujar Tshombe al poder 1964 El 1966 fou nomenat ambaixador a Bèlgica i el 1970 es retirà a la vida privada

Fill de l’artista faller Balbí Giner i Caballer, el 1931 obtingué el primer premi de l’escola de belles arts de València i el premi de Roma de les províncies de València, Alacant i Castelló El 1934 meresqué el premi de Roma per a Espanya Exiliat a França primer i després a Bèlgica, s’establí finalment a Perpinyà Rosselló Féu exposicions a València, Madrid, Barcelona, Roma, Florència, Praga, Brusselles, Baltimore, San Francisco, Nova York Carnegie Institute, París, Montpeller, Prada en ocasió del festival Casals i, sobretot, Perpinyà