Resultats de la cerca

Fill natural de Peter Ernst von Mansfeld 1517 — Luxemburg 1604, militar que es distingí a les guerres de Flandes, al servei de Felip II de Castella En ésser-li negat l’heretatge patern, es posà al costat dels prínceps protestants 1610 i obtingué tot un seguit de victòries, però fou derrotat a Dessau 1626 per Wallenstein Fou un dels caps militars més distingits de la guerra dels Trenta Anys

Veritable humanista, fou introductor del Renaixement italià a Flandes Sojornà a Roma 1537-39, i fundà després un taller on es formaren els artistes manieristes flamencs Com a arquitecte féu el pòrtic nord de l’abadia de Saint-Jacques 1558 Com a pintor es destaca la sèrie de setze plafons, avui dispersos per diferents museus, sobre la vida de Dionís Areopagita per a l’església de Lieja dedicada a aquest sant

Aquestes, integrades pels terços i comandades pel militar portuguès Francisco de Melo, governador de Flandes, assetjaren Rocroi a causa del seu interès estratègic i de les poques tropes de què disposava Tanmateix, l’exèrcit francès del duc d’Enghien, més tard príncep de Condé, superior en cavalleria i ben dirigit, acudí en auxili de la ciutat i s’hi imposà La desfeta suposà la fi de l’esperit d’ofensiva de Castella a Europa

Fou empresonat en ésser rebutjat el monarca pels castellans 1505, però aviat fou alliberat, i fou nomenat secretari del Consell de Castella durant la regència de Ferran 1507-16 En morir aquest, passà a Flandes a oferir els seus serveis a Carles I, que els acceptà, però la seva notòria corrupció féu que el canceller Jean Sauvage el destituís 1518 Havia ajudat i protegit el qui més tard fou secretari reial Francisco de los Cobos

Ja en temps de Carles V es distingí en la batalla de Mühlberg contra la Lliga d’Esmalcalda Mentre regnava Felip II actuà a les ordres del duc d’Alba en la campanya italiana 1555-56 contra el duc de Guisa, però la seva fama és deguda sobretot al fet d’haver estat un dels caps dels terços de Flandes i d’haver vençut Lluís de Nassau en la batalla de Mooh 1575

Baró de Montigny Juntament amb el marquès de Berghes, com a representants de la noblesa flamenca, fou enviat per Margarida de Parma, governadora dels Països Baixos, prop de Felip II 1566 per negociar una solució al problema flamenc La crisi a Flandes s’agreujà i Montigny fou fet presoner Madrid, Segòvia, Simancas En arribar la nova de l’execució dels comtes d’Egmont i Horn setembre del 1567, fou sentenciat a mort i executat secretament

Les seves primeres obres palesen influències naturalistes i neoromàntiques Situa els personatges éssers primitius, dominats per les forces de la natura en les regions del sud-oest de Flandes, emprant les variants lingüístiques del neerlandès parlat en la regió flamenca occidental Entre les seves obres cal destacar Dodendans ‘Dansa de la mort’, 1901, De Vlaschaard ‘Camp de lli’, 1907, Werkmensen ‘Obrers’, 1926, De teleurgang van de Waterhoek ‘La ruïna del Waterhoek’, 1927, etc

Fill d’Amadeu VI, a qui succeí, i de Bona de Borbó Combaté en l’expedició de Carles VI de França a Flandes contra els anglesos 1383 Donà a Savoia per primera vegada una sortida a la mar amb l’adquisició del comtat i la ciutat de Niça 1388, que li lliuraren els súbdits niçards, rebels a Maria de Blois, regent del comtat de Provença en nom de Lluís II d’Anjou

Noble, succeí el seu germà Jerónimo en els estats de la família Fou visitador de l’estat de Milà i acompanyà el futur Felip II de Castella a Flandes 1548 havia estat regent del consell d’Aragó, governador de Portugal i virrei de Nàpols, i s’havia casat amb Jerònima de Castre-Pinós, senyora de Siétamo Deixà escrita una Instrucción sobre la cequia imperial de los reinos de Navarra y Aragón 1566

Participà en les campanyes de Flandes i morí al servei del rei Sebastià de Portugal La seva producció poètica, publicada pel seu germà Cosme en dos volums 1589-91, és composta de poemes bèllics de ressò imperialista, poemes amorosos de tipus italianitzant i poemes religiosos de tendència mística Lloat pels seus contemporanis —fou anomenat el divino —, hom el recorda especialment pel poema en forma d’epístola Carta para Arias Montano , sobre l’amor a Déu, d’inspiració neoplatònica