Resultats de la cerca

Fill probable de Lluís de Requesens i de Montoliu, senyor d’Altafulla i de la Nou, i d’Elfa de Relat Era canonge prepòsit de Lleida i conservador de la universitat Fou elegit bisbe de Lleida el 1380, però actuà com a electe fins el 1387 a causa de les tibantors amb el papa d’Avinyó Climent VII Fundà la capella gòtica de l’Epifania, a la seu vella Convocà dos sínodes i feu diverses disposicions litúrgiques El 1392 assistí al consell especial convocat a Barcelona per Joan I per tractar dels afers de Sardenya i d’una possible expedició Se li atribueix el poema Lausor de…

Fou, juntament amb Jaume Miret, un dels puntals en la renovació pedagògica a les comarques de ponent Pionera en el camp de la matemàtica moderna, collaborà a les escoles d’estiu i fundà el Consell Català d’Ensenyament En les eleccions del 1977 guanyà una acta de senadora, en les del 1979 un escó de diputada al Parlament de Madrid, que renovà en les eleccions del 1982, i en les del 1984 una acta de diputada al Parlament de Catalunya, en els quatre casos per Lleida i representant CDC En les eleccions municipals del mateix any fou elegida regidora a l’ajuntament de Lleida…

El 1940 la seva família anà a viure a Barcelona, ciutat a la Universitat de la qual estudià filosofia i lletres, especialitat clàssiques Durant els anys d’estudiant, s’uní al cercle d’intellectuals que tindria una gran importància en el catalanisme cultural dels anys del franquisme Frederic Roda, Pere de Palol, Badia i Margarit, Joan Triadú i Palau Fabre, entre d’altres Llicenciat el 1945, es dedicà inicialment a la traducció, i en 1948-49 fou ajudant de Jordi Rubió i Balaguer Establert uns quants anys a Sant Feliu de Guíxols 1949-56, posteriorment exercí la docència a Balaguer 1956-59,…

Professà al convent de Lleida, d’on fou professor de la universitat Fou elegit tercer vicari provincial dels dominicans observants i gràcies a l’ajut de Joan II aconseguí d’introduir la reforma dominicana al regne de València, on fundà el 1473 el convent de Corpus Christi de Llutxent Vall d’Albaida, del qual fou el primer prior Més tard fundà el convent de Sant Onofre, extramurs de València Predicà a València, a Oriola i, finalment, a Andalusia S'establí a Còrdova, on fundà la primera confraria del Roser de la regió hi morí i fou enterrat a l’església del convent de Sant Pau El…

Fou bisbe de Vic 1392-93 —on es destacà per la seva tasca de jurista—, d’Osca 1393-1403 i de Lleida 1403

Mestre de capella de la catedral de Lleida, escriví composicions religioses, entre les quals un Salm , per a dos cors i orgue, un Tedèum i unes Lamentacions

Estudià dret, filosofia i periodisme, al qual es dedicà professionalment Collaborà en revistes i diaris Tele-exprés 1975-76, El País 1985-90, Diari de Lleida , Segre , Diari de Barcelona 1991-92, Avui i en guions cinematogràfics Durant els anys setanta i vuitanta cofundà les revistes d’art i poesia Tecstual , Ampit i  L’avioneta , i n’impulsà d’altres Del 1973 al 1975 practicà l’art conceptual amb el Grup de Treball Exercí la crítica d’art, fou autor de centenars de textos per a catàlegs d’exposicions i practicà l’acció artística En aquest vessant de teòric de l’art, el 1988…

Doctor en teologia i remarcable predicador, fou canonge magistral de Tortosa 1907 i canonge arxiver de Lleida 1908, on desplegà la seva activitat com a ordenador de l’arxiu i desvetllà, amb conferències i articles, l’interès per l’abandonada Seu Vella a partir de l’any 1913

Treballà a Barcelona i a Osca, on signà les estampes de caràcter popular de Sant Jordi i Sant Joan Baptista S’installà a Lleida 1801, on fundà una impremta, activa durant el segle XIX Durant la guerra del Francès fou deportat a França, acusat d’haver imprès libels antinapoleònics

Mestre de capella de la catedral de Lleida durant molts anys Deixà obres religioses, entre les quals es destaquen una Missa a quatre veus, amb acompanyament de violí, oboès, corns i baixos, un Magnificat a sis veus i una Missa a vuit veus 1781, i unes Antífones a Sant Pau