Resultats de la cerca

Un decenni de permanència al Marroc, enrolat a l’exèrcit, li permeté de recollir plantes d’interès, estudiades per Carles Pau, algunes de les quals li foren dedicades Havent tornat a València es llicencià en filosofia i lletres, i seguí noves activitats Dels seus treballs cal esmentar Materiales para la flora marroquí 1921-30, Exploraciones botánicas en Marruecos 1928 i Herborizaciones en Marruecos 1930

A la mort d’Ibn Tūmart, de qui era deixeble, fou nomenat califa 1130 Conquerí el Marroc als almoràvits i féu de Marràqueix la seva capital El 1146 envià un exèrcit a la península Ibèrica i, després de llargues lluites, desféu els regnes de taifes el 1157 Llavors Al-Andalus esdevingué una simple dependència de l’imperi almohade, representat a Sevilla per un valí

Tinent coronel en esclatar la guerra civil 1936, lluità contra la República i arribà a general Fou governador de Melilla, cap de l’estat major, darrer alt comissari al Marroc 1951-56, director de l’escola de l’exèrcit i capità general de Valladolid i de Madrid Escriví Guerra de liberación española Campañas de Aragón y Maestrazgo Batalla de Teruel Batalla del Ebro 1938-1939 1949

Féu els seus estudis militars a l’Academia de Infantería de Toledo i rebé formació d’Estat Major a Madrid Fou tinent 1911, capità 1917 i diplomat d’estat major 1919 Entre el 1918 i el 1925 participà en la guerra del Marroc Fou professor de l’Academia Militar de Infantería de Toledo i el destinaren al Sàhara 1927-30 i en el mateix període fou cap segon en el territori de Cabo Juby Fou professor de tàctica a l’Escuela Superior de Guerra de Madrid Proclamada la República, tornà a Catalunya i, el 1933, féu cursos per a oficials a l’exèrcit francès i participà en el Salisbury Plain…

A imitació francesa, foren creats, des del 1911, grups de regulars regiments, articulats en tabores batallons i mías companyies Excelliren com a força de xoc a la guerra d’Àfrica i a la Guerra Civil de 1936-39, incrementats amb soldats de la Península, i es dissolgueren a partir de la independència del Marroc 1956 perpetuen alguns dels seus noms i símbols unitats espanyoles de la guarnició de Ceuta i Melilla

Assolí el poder en ésser assassinat el seu germà Muḥammad IV Enfrontat a Alfons XI de Castella-Lleó, ajudat pels benimerins del Marroc, derrotà l’estol castellà a Tarifa 1340, però fou vençut a El Salado 1340 per una coalició de castellans i portuguesos, en la qual també participaren forces de la corona catalanoaragonesa Durant el seu regnat hom construí una bona part de l’Alhambra de Granada

Participà en les campanyes del Marroc, i durant la Segona República organitzà el cos dels guàrdies d’assalt Comandà, en la zona franquista, la XV divisió i el cos d’exèrcit d’Urgell Ministre secretari general del Movimiento 1939-40, general en cap de la División Azul 1941-42 i ministre de l’exèrcit 1951-57, ascendí a capità general el 1957 i fou vicepresident del govern 1962-67

Alguns dels representants, els més importants dels quals són al-Ḥasan, Ḥusayn ibn ‘Alī ibn Abī Ṭalib i Muḥammad ibn al-Ḥanafiyya, esdevingueren caps de secta —Ismā'īl, descendent de Ḥusayn, fou cap dels ismaïlites i, possiblement predecessor dels fatimites d’Egipte— o aconseguiren el govern de determinades regions, com la dels idríssides del Marroc Els immans alides són considerats pels xiïtes com a hereus espirituals, religiosos i polítics de Mahoma