Resultats de la cerca

Professor a les universitats de Nova York, Yale i Tòquio i de la London School of Economics, el 1990 rebé, juntament amb WSharpe i MMiller, el premi Nobel d’economia per les seves aportacions en els estudis sobre selecció i administració de les carteres de valors

Fou un campió mundial dels pesos pesants reconegut pels tres combats que protagonitzà amb Muhammad Ali Fou, de fet, l’únic boxejador que aconseguir abatre Ali El 1971 fou reconegut com a campió mundial, títol que perdé el 1973 Fou campió olímpic a Tòquio el 1964

Port fluvial, és centre de transports i un important nus ferroviari de tres línies principals Aquestes bones comunicacions i la proximitat a Tòquio l’han convertit en suburbi industrial de la capital Té fàbriques d’equipament per a la mineria, material de transports i una refineria d’alumini

Després d’una primera etapa surrealista, la influència de Kandinskij l’orientà cap a la pintura abstracta Creà alguns grups d’avantguarda, com el Gutai 1954, a Osaka Hom ha relacionat una part de la seva obra amb el zen El 1967 guanyà el primer premi de la biennal de Tòquio

Millorà el rècord mundial de salt de llargada, establert per Jesse Owens , en aconseguir 8,21 m 1960 Posteriorment, tornà a superar-lo en dues ocasions, i el deixà en 8,28 m 1961 i 8,35 m 1965 Participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960, Tòquio 1964 i Ciutat de Mèxic 1968

Autora d’una cèlebre chaise-longue conjuntament amb Le Corbusier, amb qui collaborà posteriorment en l’elaboració d’un mòdul de cuina a la Unitat d’Habitació de Marsella Amb Jean Prouvé i Pierre Blanchon projectà prototips d’habitatges prefabricats i, en solitari, les oficines d’Air France a Tòquio i París, entre d’altres

La difusió a la meitat dels anys noranta era d’uns dotze milions d’exemplars diaris, repartits entre l’edició del matí i la de la tarda Cap a l’any 1956 adoptà el sistema de composició automàtic mitjançant ordinadors Hom imprimeix el diari a cinc ciutats alhora Tòquio, Osaka, Nagoya, Kitakyūshū i Sapporo

És constituït per tres illes volcàniques Kita-Iō, Iō i Minami-Iō Reclamat pel Japó des del 1891, fou base aèria durant la Segona Guerra Mundial i escenari l’illa d’Iō d’una sagnant batalla entre japonesos i nord-americans Iō-jima Administrativament, pertany al ken de Tòquio, bé que durant els anys 1951-68 fou administrat pels EUA

Especialitzat en aeronàutica, participà a la Primera Guerra Mundial com a aviador Més tard experimentà nombrosos perfeccionaments en els avions i aconseguí diverses marques mundials de velocitat Durant la Segona Guerra Mundial lluità a l’Extrem Orient bombardeig de Tòquio, 1942, Àfrica i Europa Sortí de l’exèrcit i ingressà a la companyia Shell 1946-58 des del 1959 treballà en projectes espacials

Graduat a la Universitat de Tòquio l’any 1965, l’any 1971 establí el seu propi estudi, i el 1976 sobresortí pels habitatges construïts a Tòquio en forma de U La seva obra constitueix una reflexió sobre el paper de l’arquitectura en el context socioeconòmic postindustrial, dominat per la teletecnologia i la publicitat Els projectes PAO 1 1985 i PAO 2 1986, les installacions efímeres de la Torre dels Vents a Yokohama 1986-95 i de l’Ou dels Vents de Tsukudajima 1988-91, l’ITM de Matsuyama, al Japó 1991-93, la residència per a la tercera edat de Yatsushiro 1994, la Mediateca de Sendai 2001, el…