Resultats de la cerca
Es mostren 685 resultats
caironat
Heràldica
Dit de l’escut quadrat recolzat sobre un dels angles.
Segons els heraldistes, hauria d’ésser emprat en l’heràldica municipal Aquesta regla és rarament seguida, llevat als municipis del País Valencià i en alguns de Mallorca i del Principat
Algonquià
Geologia
Unitat del Precambrià de l’escut canadenc, equivalent del Proterozoic.
Dividit en tres parts, Aphebià , Helikalià i Hadrynià , comprèn entre els 2,8 × 10 9 anys i els 570 × 10 6 anys Les formacions d’aquest període són constituïdes per esquists, quarsites i calcàries i algunes vegades també per gneis Hom hi ha trobat alguns braquiòpodes, restes d’equinoderms i pistes de cucs
divisa
Heràldica
Figura emblemàtica amb una sentència o lema concís que l’explica, usada especialment per a expressar el designi de la persona que l’adopta o un concepte determinat.
És collocada en la bordura, al cap o a la punta de l’escut Hom parla de divisa perfecta collocada generalment damunt el casc, la corona o el pavelló si és composta de cos figura emblemàtica i ànima llegenda Per exemple, la divisa dels reis d’Espanya té un sol per cos, i per ànima ' A solis ortu usque ad occasum ', per a indicar que el sol sempre tocava en llurs dominis
Club Esportiu Júpiter
Futbol
Club de futbol del barri del Poblenou de Barcelona.
Fundat al maig del 1909, fou impulsat pels germans Mauchan, dos anglesos que treballaven en una fàbrica al barri El nom de l’entitat prové d’un concurs de globus lliures celebrat el dia de la fundació a la platja de la Mar Bella, que guanyà un globus de nom Júpiter Aconseguí el Campionat de Barcelona de segona categoria 1917 i el Campionat de Catalunya de segona categoria 1917, 1925, 1928, 1929, 1937 Es proclamà campió d’Espanya de segona categoria la temporada 1924-25 Jugà a primera categoria catalana des de la temporada 1929-30 fins a l’esclat de la Guerra Civil En aquesta època arribà a…
,
victòria
Art
Representació plàstica de la victòria o de la dea Victòria.
La iconografia romana reelaborà els tipus grecs de níkē de fet, les níkai són anomenades indistintament victòries , com la coneguda Victòria de Samotràcia i en feu un dels temes més difosos, especialment per a illustrar les victòries dels emperadors en els relleus històrics, com a símbol en les monedes, en la glíptica, en els plafons dels arcs de triomf, etc Sovint enarbora un trofeu d’armes de bàrbars o escriu els fasts victoriosos damunt l’escut
Unió de la Noblesa de l’Antic Regne de Mallorca
Història
Corporació nobiliària aprovada el 1955.
Els requisits per a entrar-hi són ésser catòlic, noblesa centenària del primer cognom, legitimitat i puresa de sang cristiana fins als vuit besavis S'hi admeten les dones Té per cap suprem el comte de Barcelona, i per insígnia una creu de Sant Jordi, carregada amb un escut rodó amb les armes del regne de Mallorca, amb una orla blanca amb el lema Maioricarum Regni Nobilitas amb lletres d’or i somada de la corona reial
Ramon Olivet
Disseny i arts gràfiques
Gravador.
El seu primer treball conegut és la làmina amb l’escut de Gaspar de Guzmán 1632 Féu diversos retrats —Berenguer d’Oms i de Santapau 1633, Diego del Corral 1634, Joan Pere Fontanella 1639—, alguns basats en retrats d’altres artistes, i també féu portades de llibres Gravà segells per a la diputació general de Barcelona 1638 La seva obra, barroca i caracteritzada per la finor i per la correcció formal, és coneguda fins el 1642
Jacint Sorts
Escultura
Nom amb què és conegut Jacint Miquel i Sorts, escultor.
L’any 1744 li fou encomanada la talla d’un crucifix per a la sala del consistori de la casa de la ciutat de Manresa A la mateixa ciutat féu el retaule major de l’església de Sant Miquel i l’escut, en alabastre de Segueró, de la façana de la casa de la ciutat Poc abans de morir treballava en diverses obres escultòriques de la capella del Roser del convent de Santa Caterina de Barcelona
Pere de Palol i Poch
Literatura catalana
Poeta.
Fou cofundador i redactor d’ El Telégrafo Catalán de Girona 1879-81 i collaborador de La Vetllada , Lo Rossinyol del Ter , Lo Gironès i El Orfeonista , entre altres publicacions gironines, i de L’Escut de Catalunya de Barcelona Publicà els reculls poètics Ramell de violes 1879 i Balades 1881, i el poema històric Lo comte Jofre i l’adarga catalana 1880 Feu recerques arqueològiques —el 1889 excavà la cova de les Goges Sant Julià de Ramis— i fou membre de la Unió Catalanista
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina