Resultats de la cerca

Fou praefectus urbis i menà vida monàstica al mont Celio Roma Apocrisiari de Pelagi II a Constantinoble, el succeí en la seu de Roma Teòleg i místic dins la línia alexandrina és anomenat “doctor egregi”, fou també un home d’acció, que s’ocupà dels afers teològics i politicoeclesiàstics de l’Església universal Cercà una bona avinença amb els llombards a través de pactes i de concòrdies 592 Tendí cap a un centralisme administratiu i una uniformitat litúrgica Els seus escrits homilies, cartes i els Diàlegs , el llibre segon dels quals constitueix la Vida de sant Benet…

Fill de Bosio II, comte de Santa Fiora i de Cotignola, i de Costanza, filla d’Alessandro Farnese Pau III Bisbe ja de Montefiascone-Corneto 1528-48, tot i ésser encara estudiant a Bolonya, fou elegit cardenal Bisbe de Parma 1535-60, camarlenc de l’Església 1537, legat a Bolonya 1537-38 i administrador dels bisbats de Narni 1537-38 i Chiusi 1538, el 1540 fou enviat com a legat a Hongria per obtenir un ajut contra els turcs L’any següent rebé en administració el patriarcat titular d’Alexandria Fou un dels cardenals del partit imperial en el conclave del 1550, on fou elegit Juli III, el qual l’…

Ordenat de sacerdot a Roma, ocupà diversos càrrecs a la cúria romana 1899 nunci a Munic 1919 i a Berlín 1920, succeí Gasparri en la secretaria d’Estat La primera part del seu pontificat fou marcada per la Segona Guerra Mundial no aconseguí de frenar-la agost del 1939 ni evitar que hi entrés Itàlia 1940, ni que Roma fos considerada ciutat oberta per estalviar-ne el bombardeig es dedicà, doncs, a les accions humanitàries d’atenció als empresonats, de salvació de jueus —sense una condemnació oberta de la persecució racista, cosa que donà lloc a una polèmica vigent després de la seva mort— i de…

Fou professor de patologia mèdica i de medicina legal a la Universitat de Roma fou ministre d’instrucció pública i d’agricultura, i cap de l’esquerra dinàstica Féu descobriments remarcables en el camp de la semiologia

Muller d’ Antoní Pius Les seves representacions iconogràfiques tenen com a tret més característic el pentinat Li fou dedicat, juntament amb l’emperador, un temple al fòrum romà Hom n'ha trobat un retrat prop de la muralla romana de Barcelona

Succeí, amb l’ajut dels francs, Pasqual I Davant el desordre intern de Roma, demanà protecció a Lluís el Piadós, el qual la hi atorgà a través de la constitutio romana 824 Reuní un sínode 826 i impulsà l’evangelització escandinava

Elevat al poder de molt jove, no menà una vida gaire exemplar Per defensar-se de Berenguer II cridà Otó I, que coronà emperador Aquest li atorgà el privilegi otonià, que ratificava els Estats Pontificis Fou deposat per un sínode romà

Succeí Marcellí, després de quatre anys de vacar la seu pontifícia, a causa de la persecució de Dioclecià Organitzà la ciutat de Roma, i la dividí en vint-i-cint tituli o parròquies Morí màrtir La seva festa se celebra el 16 de gener

Actuà a Roma a partir del 1619 Publicà diversos madrigals, àries, misses i salms a diferents veus Autor de diverses obres escèniques imitades de les òperes florentines, com Il Sant'Alessio 1634, amb fragments monòdics que alternen amb uns altres de corals i instrumentals

Fou escolà cantor d’algunes capelles de Roma i deixeble de Palestrina, el qual succeí com a compositor de la capella pontifícia l’any 1594, i prengué com a model d’estil en les seves obres d’església, misses i motets i no tant en les cantiones