Resultats de la cerca

De família catòlica, estudià a Brugelette Bèlgica i Roma Ordenat de sacerdot a Lucca 1854, tornà a Anglaterra Fundà el collegi de missioners de Mill-Hill 1866 i, com a director de The Tablet , prengué partit per la causa de la infallibilitat Bisbe de Salford 1872, arquebisbe de Westminster 1892 i cardenal 1893, permeté la inscripció dels catòlics a les universitats d’Oxford i Cambridge, però es mostrà reticent davant el moviment d'Oxford i les converses entre el PPortal i lord Halifax Influí en la resolució negativa amb relació a la qüestió de les ordenacions anglicanes…

Amplià estudis a Bèlgica Projectà i dirigí en part el ferrocarril València-Aragó i el replanteig de la Central d’Aragó A Manises creà un museu i una escola de dibuix per al foment de la ceràmica Publicà La música 1894, La cerámica, apuntes para su historia 1894 i Historia de la música apoyada en la cerámica , i deixà inèdites monografies sobre La cerámica en la provincia de Castellón, Historia de los matemáticos del siglo XVII y en particular de DVicente Tosca, Introducción del arte románico en Cataluña y Valencia, Influencia del caciquismo en la administración española i altres…

Estudià a Bèlgica, i en tornar a Arenys de Mar construí una granja model, la Granja Paraíso, en la qual fundà 1896 una escola pràctica d’avicultura, la primera dels Països Catalans, que fou declarada oficial el 1906 amb el nom de Reial Escola d’Avicultura, que assolí un prestigi internacional Organitzà exposicions de columbofília i d’avicultura i fundà la Societat Nacional d’Avicultors Fundà la revista La Avicultura Práctica 1897, transformada el 1921 en El Mundo Avícola Fou professor de l’Escola Superior d’Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya És autor d’una trentena d’…

Formada amb Joan Magriñà , fou primera ballarina del Gran Teatre del Liceu Posteriorment anà a Bèlgica, on fou solista del Ballet de Valònia 1977 i del Reial Ballet de Flandes 1979-82 Directora de Dart Companyia de Dansa 1986 i creadora de coreografies per a òperes, ha estat directora de l'Escola d'Ensenyaments Secundaris i Artístics / Conservatori Professional de Dansa, i des del 1983 és professora de dansa clàssica a l’ Institut del Teatre , d’on també és repetidora del projecte IT Dansa des dels seus inicis 1997 L’any 2015 rebé el premi Nacional de cultura del CoNCA en la…

Cursà estudis de dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1927 Treballà a l’administració pública com a funcionari de la Generalitat de Catalunya, on romangué fins el 1936 Afeccionat al periodisme, fou autor d’alguns articles a El Diluvio Arran de la guerra civil, s’exilià primer a Bèlgica, a Brusselles, i el 1938 es traslladà a Mèxic Hi reprengué la seva tasca periodística Fou Collaborador al diari Excelsior , on publicà durant més de trenta anys fou també un dels fundadors de la revista Estampa , dins de la mateixa empresa Treballà com a investigador a la cambra nacional de…

Fill de l’arxiduc d’Àustria Francesc Carles, es casà amb Carlota de Bèlgica 1857 Després de la intervenció francesa a Mèxic 1862, Napoleó III i els conservadors mexicans li oferiren la corona, que acceptà després de la caiguda de Puebla 1863, i signà el tractat de Miramar amb Napoleó III Formà un govern liberal, mal acollit pels seus partidaris La funesta influència de Bazaine féu augmentar la impopularitat del sobirà Abandonat pels francesos, que li prestaven suport, el 1867 es dirigí a Querétaro amb l’exèrcit, i, traït pel coronel López, hagué de rendir-se a les forces…

Fou un dels fundadors del diari Página 12 El 1973 publicà Triste, solitario y final , la primera de les seves dotze novelles, algunes de les quals foren traduïdes a vint-i-tres idiomes i tres d’elles adaptades al cinema Entre les més conegudes hi ha No habrá más pena ni olvido 1978, A sus pies rendido un león 1987, una paròdia de la guerra de les Malvines que prenia com a títol un vers de l’himne nacional argentí, i Una sombra ya pronto serás 1990 Políticament compromès amb l’esquerra, durant la dictadura de JRVidela visqué a París i més tard a Bèlgica

Estudià a Llotja Deixeble d’Antoni Alsina i Amils i del pintor Borràs Abella, treballà al taller d’Eusebi Arnau El 1928 fou pensionat a Itàlia i féu també viatges d’estudis a Bèlgica i a París Primer premi d’escultura del concurs Sant Jordi de la Diputació de Barcelona 1954 amb Maternal , medalla d’or en el concurs del Reial Cercle Artístic de Barcelona 1955 i segon premi d’escultura en l’Exposición Nacional de Bellas Artes 1960, fou vocal de la junta del Cercle Artístic i de l’Ateneu Barcelonès, on també exercí la docència Conreà així mateix el dibuix i la pintura

Ha guanyat set torneigs del Grand Slam Open d’Austràlia 2004, Roland Garros 2003, 2005, 2006, 2007 i Open dels Estats Units 2003 i 2007 i fou finalista a Wimbledon el 2001 i el 2003 Guanyà la Medalla d’Or d’Atenes en individuals femenins el 2004 Des del 1999, que inicià la seva trajectòria en els circuits de la WTA World Tennis Association, ha estat primera del rànquing mundial durant un total de 116 setmanes Al maig del 2008 anuncià la seva retirada immediata essent número 1 del món el gener del 2010 reapareix en l’alta competició en un torneig a Bèlgica, però es retirà…

El pla Beveridge pretenia de redistribuir la renda nacional a través de les assegurances socials i els subsidis familiars, els quals variaven en funció del nombre, de l’edat i del sexe dels membres de la família La contribució al finançament del programa anava a mitges entre els patrons i els treballadors, d’una banda, i els ingressos procedents dels imposts, de l’altra Aquest pla, considerat una fita molt important en l’establiment del Welfare State, fou plenament incorporat a la legislació anglesa en tres lleis promulgades el 1946 i el 1948, i tingué un ampli ressò, principalment a França,…