Resultats de la cerca

Fou director del servei d’anatomia patològica de l’hospital de Washington i el deixeble més important de Ramón y Cajal Introduí noves tècniques d’impregnació metàllica en l’estudi de la histologia del sistema nerviós

Les seves obres, de tendència neoclàssica i alhora romàntica, constitueixen les primeres manifestacions d’una arquitectura nacional És autor dels capitolis de Boston, Hartford i Augusta, i dirigí una etapa de les obres del de Washington 1817-30

Forma aproximadament un rectangle orientat de nord-oest a sud-est, el límit sud-occidental del qual és constituït pel riu Potomac Tot el territori és ocupat per Washington, la capital federal És administrat directament pel Congrés des del 1878

El formen un grup d’atols molt dispersos Teraina ant Washington, Tabuaeran ant Fanning, Kiritimati ant Christmas, Malden, Starbuck, Vostok, Carolina i Flint, pertanyents a Kiribati i Kingman, Palmyra i Jarvis, pertanyents a les Illes d’Ultramar Menors dels Estats Units

La línia de canvi de data fou fixada a la conferència de Washington del 1884, i coincideix aproximadament amb el meridià 180°, del qual es desvia en alguns llocs, a fi de no separar territoris o grups d’illes políticament units

Situada a l’W de Filadèlfia i al N de Washington, al peu dels Apalatxes, en una de les regions agrícoles més riques del país Fundada el 1717, és actualment un mercat agrícola important Indústries tèxtils i metallúrgiques i fàbriques de rellotges

Treballà conjuntament amb John Welborn Root, com ell mateix integrant de l’Escola de Chicago, ciutat on va construir les seves principals obres, entre les quals el Monadnock Building 1889-91 Fou autor, també, de projectes urbanístics per a Washington, San Fancisco, Cleveland i Chicago

Doctor en teologia i llicenciat en Sagrada Escriptura Fou professor de llengua copta, des del 1962, a la Universitat Catòlica de Washington EUA, director del Scriptorium Biblicum et Orientale de Montserrat i membre de la comissió per a la publicació de la Biblia Polyglota Matritensis

Està dedicada principalment al tràfic interamèrica, encara que a partir del 1980 té línies a Europa, Àsia i Pròxim Orient, fet que és conseqüència de l’acord signat amb Air France i British Airways abril 1980 per explotar la línia del Concorde París-Washington-Dallas