Resultats de la cerca
Es mostren 2848 resultats
la Catxa
Illa
Antiga illa de l’Ebre, aigua avall de la Cava (Baix Ebre), unida actualment a la riba esquerra del riu.
la Masada de Gassol
Caseria
Caseria del municipi de Tortosa (Baix Ebre), situada a l’esquerra de l’Ebre, al N del poble de Bítem.
los Mollons
Cim
Cim dels municipis de la Fatarella i Vilalba dels Arcs (Terra Alta) i Riba-roja d’Ebre (Ribera d’Ebre).
regne de Tolosa
Història
Entitat política fundada de resultes del segon pacte entre Vàlia, rei dels visigots, i el general romà Constanci (després emperador Constanci III), el 418.
Anava des de Tolosa fins a l’Atlàntic Comprenia de primer les ciutats de Tolosa i Bordeus, capitals alternants, i Agen, Angulema, Santes, Poitiers i Perigús, i ben aviat 462, regnant Teodoric les de la Narbonesa o Septimània El conjunt pertanyia a les dues províncies romanes d’Aquitània, la Novempopulània i totes dues Narboneses Per això rebé també alguna vegada Sidoni Apollinar, 473 el nom de Septimània, nom, però, que passà a designar després la Narbonesa estricta Al nou regne de Tolosa s’establiren els visigots retornats d’Hispània, potser uns 80000 L’expansió dels visigots fou ràpida i…
grau
Transports
Punt de la riba que serveix de desembarcador.
Sovint origina barris marítims designats, per això, també graus pel desdoblament portuari d’una vila o una ciutat, que sol ésser situada a una distància entre 2 i 6 km Aquest fet, abundós al golf de València, s’explica per la franja litoral de marjals palúdiques que desaconsellaven l’establiment dels nuclis urbans vora mar Per això s’establia un terraplè fins a la platja, on era bastit el grau Sovint coincidia amb la desembocadura d’un riu antigament, l’Ebre i el Xúquer, i encara avui el Millars a Almassora, el riu Sec de Betxí a Borriana, el Túria a València i el riu d’Alcoi a…
Antoni Bergós i Massó
Història
Política
Agronomia
Dret
Enginyer agrícola i advocat.
Líder d’Acció Catalana a Lleida Desplegà una gran activitat cívica promogué i impulsà institucions Ateneu Lleidatà, Cambra de Comerç, Assemblea General de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos, en creà d’altres Sindicat d’Advocats, i la Biblioteca Pública i l’Hemeroteca lleidatanes, i creà i dirigí publicacions de caràcter cultural Vida Lleidatana i polític Occident Fou també director artístic de Ràdio Lleida, organitzador de l’Exposició de Maquinària Agrícola 1928, a Lleida, i membre de la ponència de la divisió territorial 1932 i de la…
Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries
Agronomia
Empresa pública de la Generalitat de Catalunya, creada el 1985, que centra l’activitat en la investigació científica i la transferència tecnològica en l’àmbit de l’agricultura i la indústria agroalimentàries i que ajusta el seu funcionament a l’ordenament jurídic privat.
Pretén impulsar la innovació tecnològica basada en l’avenç científic, i facilitar-ne l’aplicació per part dels agents econòmics, per tal de contribuir a la modernització i al desenvolupament econòmic del sector agroalimentari de Catalunya, i alhora coordina els sectors públic i privat Per a assolir els seus objectius duu a terme les funcions de recerca i desenvolupament experimental R+D transferència tecnològica publicacions, informació sobre els projectes R+D, contractes de cessió, de venda o convenis d’explotació de patents recerca contractual i assistència tècnica i formació especialitzada…
Amics de l’Art Vell
Arquitectura
Associació fundada a Barcelona el 1929, amb l’objectiu de defensar i restaurar el patrimoni artístic de Catalunya.
Fou patrocinada per Feliu Elias i promoguda per les entitats barcelonines Círcol Artístic, Ateneu Barcelonès, Centre Excursionista de Catalunya i Foment de les Arts Decoratives Presidit per Pere Bosch i Gimpera, el comitè de direcció estigué integrat, entre d’altres, per Cèsar Martinell, Manuel Trens, Feliu Elias i Ramon Puig La seva activitat se centrà, d’un bon principi, en l’elaboració de denúncies i informes tècnics, i en obres de restauració, dirigides, en molts casos, pels arquitectes Jeroni Martorell i Cèsar Martinell Entre els edificis que restaurà o collaborà a fer-ho, cal esmentar…
baladre
Botànica
Jardineria
Arbust de la família de les apocinàcies, d’uns 2 a 4 m d’alçària, de fulles lanceolades, coriàcies, ternades, verdes tot l’any, flors roses (a vegades blanques o vermelles en les formes conreades), oloroses, molt abundants a l’estiu, disposades en corimbes terminals, i fruits en fol·licle, llargs, plens de llavors peludes, amb plomall.
És una planta mediterrània meridional, de llocs càlids, que abunda a les rambles de les costes ibèriques, al sud de l’Ebre i també a Eivissa baladrar més al nord, hom la troba molt sovint conreada als jardins, sobretot la varietat amb flor doble El baladre és susceptible de sofrir diversos tipus de poda, o d’empelt sobre peu alt, per a l’obtenció d’exemplars arboris És, però, sensible a les glaçades fortes i a l’atac de molts insectes Hom el multiplica amb esqueixos d’àpex de tija És una planta rica en glucòsids oleandrina, un isòmer de la digitalina, i d’altres, especialment actius, per la…
batalla de Seròs
Història
Militar
Cap de pont format per les forces franquistes a l’abril del 1938, en l’etapa final de l’ofensiva d’Aragó.
És situat a la riba esquerra del Segre, aprofitant que el pont de Seròs no havia estat volat, a l’indret anomenat Costa de la Barca Dels dies 22 al 27, aquest cap de pont fou atacat endebades per la 135 Brigada Mixta de Carrabiners i després per la 144 Brigada Mixta 44 Divisió republicanes Posteriorment fou l’escenari d’una àmplia operació ofensiva, també de l’Exèrcit Popular 7 al 22 de novembre de 1938, per tal d’alleugerir la pressió de les forces franquistes sobre les línies republicanes en els darrers moments de la batalla de l’Ebre El XXII Cos d’Exèrcit republicà ocupà…