Resultats de la cerca

Comte de Halifax President del Board of Trade 1748, promogué la fundació, a Nova Escòcia, de la ciutat que, en honor seu, prengué el nom de Halifax Amb WPitt el Vell, participà en el govern i fou lloctinent d’Irlanda i primer lord de l’Almirallat 1761

Membre de la Cambra dels Comuns 1613, formà part del consell privat de Carles I 1629 Nomenat lord diputat d’Irlanda 1632-39, aplicà una política autoritària Tornà a Anglaterra, i s’oposà als puritans i als escocesos Acusat d’alta traïció pel parlament, fou executat

El formen les illes de Lavongai, Nova Bretanya, Nova Irlanda, Dyaul, Lolobau, Tingwon, les illes de l'Almirallat i les de Sant Maties, Long Island i Umboi Són cobertes de bosc, i les produccions principals són la copra, el cacau i el nacre La ciutat principal és Rabaul

El seu net i tercer duc, William Henry Cavendish-Bentinck mort el 1809, fou virrei d’Irlanda i dues vegades primer ministre 1783 i 1807 El títol continua en la mateixa família El comtat de Portland havia estat atorgat el 1689 a Hans William Bentinck , pare del primer duc

Prengué part en la guerra dels bòers i fou nomenat cap d’estat major imperial 1912 i promogut mariscal 1913 Comandà el cos expedicionari britànic al front occidental 1914-15 i fou nomenat cap de l’exèrcit de l’interior 1916-18 i virrei d’Irlanda 1918-21

Fill del rei Etelric I, derrotà els escots 603 i els britans 613 i estengué fins a la mar d’Irlanda el seu regne, el qual esdevingué la primera potència anglosaxona Fou derrotat i mort a la batalla del riu Idle pel rei Raedwald d’Ànglia de l’Est

Trinitari calçat, fou mestre de l’orde, provincial i vicari general de la Gran Bretanya i Irlanda Escriví 1653-54 uns Annales , que arriben fins al 1333, inèdits, i un Chronicum de l’orde Verona, 1645, ple d’errors, que es perpetuaren en els historiadors posteriors de l’orde

Durant la guerra civil combaté en l’exèrcit parlamentari Es casà amb una filla de Cromwell 1650, i fou nomenat comandant en cap i lord-diputat d’Irlanda, on prosseguí l’expropiació i trasplantació de nous propietaris 1652-53 La restauració del 1660 posà fi a la seva carrera política

En la guerra civil, lluità amb els parlamentaris i es distingí a Marston Moor i a Irlanda Republicà sincer, criticà la dictadura de Cromwell i en produir-se la restauració visqué disset anys a l’exili De retorn a Anglaterra, conspirà contra el rei i fou decapitat La revolució del 1688 rehabilità la seva memòria

La més petita, actualment Saint-Honoré, fou seu d’un monestir cèlebre, fundat per sant Honorat, vers el 400 Centre cultural important, donà figures com ara Euqueri de Lió, Cesari i Hilari d’Arle, Patrici, apòstol d’Irlanda i Vicenç de Lerins Secularitzat el monestir el 1788, els cistercencs hi renovaren la vida monàstica el 1871