Resultats de la cerca

Es llicencià en filosofia i lletres, en l’especialitat de pedagogia, per la Universitat de Barcelona, on entrà en contacte amb Marta Mata i el moviment de renovació pedagògica Exercí l’ensenyament, i el 1975 fundà a Picanya l’escola Gavina, de la qual fou la primera directora Collaboradora de revistes i diaris Faristol , Saó , Clij , Camacuc , Levante , El País , etc, com a escriptora ha destacat en literatura infantil i juvenil, amb el pseudònim de Blanca Cassany , amb títols com La paraula és una aventura 1981, Ma casa 1985, La domadora de somnis 1990, Papers secrets 1991, David està…

L’església parroquial Santa Maria depenia de la de Sant Esteve de València dins el terme hi ha el santuari marià de Vera Formà un municipi, que restà independent fins el 1882

El 1370 esdevingué lloc de contribució de València, i el 1400 hom hi establí els cementiris dels penjats i dels pobres, a càrrec de la confraria de la Mare de Déu dels Sants Innocents, que el 1447 construí l’ermita de la Mare de Déu dels Desemparats, que es conserva molt modificada

Amb el Cabanyal forma l’aglomeració septentrional del port de València Havia estat habitada tradicionalment per obrers, i s’hi havia mantingut un nodrit poblament de pescadors, que fins i tot regentaven una petita llotja de peix La decadència de l’activitat pesquera —retratada per Sorolla, que hi tingué un monument, avui en ruïnes, i descrita per Blasco i Ibáñez, que hi tenia la casa d’estiueig—, juntament amb el desordre urbanístic, feren de la Malva-rosa durant molt de temps un barri sense serveis i força degradat

La tradició hi situa el dit Miracle dels Peixets, abans del 1348, quan uns peixos tragueren de l’aigua del barranc unes hòsties que l’hi havien caigut al rector del poble quan anava a viaticar un malalt a Almàssera, lloc que, com a resultat, obtingué el 1352 vicaria pròpia

Es caracteritza per la presència de canals interiors

Bé que menys nombrosos que en castellà i que en portuguès, els arabismes abunden també en la llengua catalana, on encara mantenen vitalitat més de dos-cents apellatius d’origen aràbic, havent estat antigament molts més A diferència del que s’esdevé en aquelles altres llengües, molts dels arabismes catalans no porten aglutinat l’article aràbic al , com és el cas de carxofa, cotó, garrofa, gatzara, magatzem, midó, quitrà, tramús , i la manca d’aquesta característica n'ha dificultat la identificació Els arabismes són molt més nombrosos a la Catalunya Nova —conquerida a mitjan segle XII— que no…

El terme és tancat per una complexa poligonació deguda a segregacions i annexions dels últims segles i a la inclusió de l’Albufera i l’entorn immediat Descomptant el peduncle de la Devesa, que enllaça l’Albufera, la frontera es dirigeix cap endins, engloba el Castellar i l’Oliveral, l’Alqueria de la Torre i l’Alqueria d’Alba, penetra fins al molí de Campaneta i prossegueix vers el N fins a l’ermita de Sant Miquel de Soternes, talla el Túria al Molí del Sol, i passa a frec de Paterna, per abraçar a Benimàmet una de les altituds municipals majors 72 m, d’on recula cap al SE,…