Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
el Castell
Caseria
Caseria del municipi d’Atzeneta del Maestrat (Alt Maestrat), al límit amb el terme de Llucena.
L’església de Sant Joan conté un retaule i diverses pintures sobre fusta, del segle XV
el Pou de la Riba
Grup de masies del municipi d’Atzeneta del Maestrat (Alt Maestrat), al sector nord-occidental del terme.
serra de la Nevera
Serra
Serra (1.195 m) de l’Alt Maestrat, al límit entre els termes d’Atzeneta del Maestrat i de Vistabella del Maestrat, divisòria d’aigües entre la rambleta d’Atzeneta i el barranc del Forcall, afluents del riu de Montlleó.
Pego
Municipi
Municipi de la Marina Alta que centra les valls de Pego, als extrems del Sistema Prebètic valencià extern i andana litoral del sud del golf de València.
Presenta tres sectors ben definits fisiogràficament el muntanyenc 24 km 2 , el raiguer 21 km 2 i la marjal 7 km 2 El muntanyam mostra un predomini calcari cretaci amb alguna intercalació margosa vindoboniana els contraforts de la serra de Segàrria l’Ombria del Moro i la penya del Migdia formen el flanc oriental d’una ferradura que culmina a la serra del Cavall 713 m alt i segueix al S per l’Ombria de Bodoix 556 m i acaba al NW amb la serra de Mostalla 359 m i la més avançada dels Racons 94 m El raiguer va dels 80 als 5m d’alçada, i limita amb la Marjal, compartida amb els termes d’Oliva i…
mossàrab
Lingüística i sociolingüística
Parlar romànic que empraven els mossàrabs i també els muladís o indígenes renegats del cristianisme.
Els autors àrabs l’anomenaren lisan al-'aǧam i, més concretament, 'aǧamīyya ‘llengua dels estrangers’ L’heterogeneïtat etnicocultural i lingüística de la península Ibèrica motivà que no fos uniforme el llatí vulgar que s’hi propagà, diversitat que s’accentuà encara pel fet que no hi hagué cap pauta cultural durant la dominació sarraïna No hi hagué, doncs, una llengua mossàrab peninsular, sinó diversos dialectes regionals La societat mossàrab fou afectada de diglòssia, puix que, per bé que colloquialment emprés un parlar romànic, mai no l’escrivia, i totes les vivències culturals les rebia en…
la Vall d’Albaida

Comarca del País Valencià, a la regió de Xàtiva; cap de comarca, Ontinyent.
Situació i presentació És una comarca perfectament limitada per la serra Grossa, al N, que la separa de la Costera, i la cadena Agullent-Benicadell, al S, que la separa de l’Alcoià i el Comtat per l’E, la vall és tancada per una plataforma fallada al peu del Mondúber, que la separa de la Safor per l’W, s’estreny en acostar-se a la serra Grossa i la serra d’Agullent, amb un terreny alt que dóna pas a les conques manxegues La serra Grossa és formada per calcàries cretàcies en plecs de direcció SW-NE, bolcats cap al N en falles longitudinals, i arriba a 900 m d’altitud al pic de Figueroles baixa…
la Selleta
Caseria
Caseria del municipi d’Atzeneta del Maestrat (Alt Maestrat), al NW de la vila, al límit amb el terme de Benafigos.
baronia de Carrícola
Història
Jurisdicció territorial del País Valencià vinculada el 1477, pel cardenal Lluís Joan del Milà i de Borja
, juntament amb la d’Atzeneta.
Passà als Orense i als Tamarit
Meanes
Caseria
Caseria del municipi d’Atzeneta del Maestrat (Alt Maestrat), situada al sector nord-oriental del terme, a l’esquerra del riu de Montlleó.
el Pla
Caseria
Caseria del municipi de les Useres (Alcalatén) format per masos i situada al NE de la població, prop de la carretera de l’Atzeneta.