Resultats de la cerca

Deixeble de Damià Campeny, es formà a Llotja i a l’Academia de San Fernando de Madrid, ciutat on s’installà Féu diversos retrats, busts i monuments, entre els quals el de Lope de Vega 1866 i el del Dr Mariano Benavente 1880, aquest a El Retiro Fou escultor anatòmic del Colegio de San Carlos de Madrid

Fill de Bernat de Mora El 1666 anà a Madrid, on fou nomenat escultor de Carles II Tornà a Granada el 1680 De la seva obra, en la qual és evident la influència de Cano i de PMena, es destaquen la Dolorosa del Convento de las Maravillas de Madrid i la Dolorosa i el Crist de la Misericòrdia de Granada

Professor a l’Acadèmia de Sant Carles Residí i treballà a Alemanya i a l’Amèrica del Sud Escultor de la ciutat de València, dirigí les restauracions ornamentals de les torres de Serrans i de la Llotja Féu diverses estàtues per a places i llocs públics de la ciutat, com és ara la de Lluís Vives al pati de la universitat

Format a l’escola de Sant Carles, deixeble d’Antoni Esteve i de Molinelli Fou premiat per la Societat d’Amics del País 1867, l’Exposició Regional de València 1867 i l’Aragonesa 1868 Féu sobretot obres de tema religiós, algunes perdudes el 1936 Fou acadèmic de Sant Carles, i des del 1924, escultor del Museu Anatòmic de la facultat de medicina

Fill d’un advocat, estudià el batxillerat a Reus i començà la carrera de lleis a Barcelona, que abandonà tot seguit Estigué en contacte amb l’escultor Llimona i amb Gaudí, i viatjà a París a completar la seva formació Fou l’introductor a Reus de la boxa, la gimnàstica i un dels de l’excursionisme científic Conreà la caricatura, de la qual arribà a fer exposicions, juntament amb el seu germà Ramon Vidiella i Simó , signant respectivament Vidi & Verre Fou catedràtic de dibuix a l’institut de Reus Com a escultor és d’obra més aviat escassa La seva peça més popular…

Fundà diverses publicacions de poesia i d’art, entre les quals la collecció “Biblioteca de Poetes Valencians Contemporanis” 1915 i les revistes El Vers Valencià 1934 i Ribalta 1935 La seva obra poètica, començada el 1915 amb Precs de pau i Llaurs lírics , és molt extensa —més de seixanta llibres—, però desigual Escriví, també, una Història de l’art valencià 1957 i diversos pamflets polítics, com Els cavallers de Vinatea 1928 i El perill català 1931, atac al valencianisme polític procatalanista Publicà igualment alguns opuscles de tema gramatical, en els quals postula solucions ortogràfiques…

Residí a Madrid des del 1740, on fou escultor de cambra del rei i professor de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando Treballà a la façana de les esglésies del Carmen i dels Santos Justo y Pastor, en la decoració del Palau Reial i en diferents monuments del Madrid de l’època de Carles III relleus de la Puerta de Alcalá i els lleons de la Fuente de la Cibeles

Rebé una gran influència de l’escultor ARodin, i alternà l’escultura realitzà diversos monuments amb el mestratge del dibuix La seva escultura es caracteritza per una preocupació en la composició dels volums i els buits, distribuïts amb una gran sobrietat de formes

Com la major part dels seus contemporanis, seguí fidelment la influència marcada pels postulats de l’escultor Thorwaldsen, que arribà a imitar La irradiació de la seva obra se centra a la ciutat de Munic, on cal destacar el conjunt denominat Bavaria monument a Baviera

A vint-i-cinc anys ingressà a l’orde carmelità essent ja fadrí escultor Executà al seu convent de Tarragona un Sant Albert i un Sant Llorenç , i per a Valls una imatge de Sant Vicenç El 1700 tallà per a l’arxiprestal de Valls, destinada al retaule de la confraria dels fadrins, una expressiva imatge de Sant Esteve Són obra seva les estàtues de marbre que ornaven els sarcòfags dels marquesos de Tamarit, a Reus 1696, malaguanyadament mutilades Morí al convent de Mataró