Resultats de la cerca
Es mostren 3894 resultats
Roberto Montenegro
Pintura
Pintor.
Format a l’escola de San Carlos i a París A Madrid 1909 collaborà a Blanco y Negro Novament a París, conegué Juan Gris, Cocteau, XGosé i Hde Regnier i fou deixeble d’Anglada i Camarasa, el qual acompanyà el 1914 a Pollença, on pintà, i on residí fins el 1918 Decorà amb murals una sala —que porta el seu nom— al Cercle Mallorquí de Palma Illustrà el llibre Flirt 1916, de Pere Ferrer i Gibert, dins un estil que recorda Beardsley Evolucionà després, en el camp de la illustració, vers un decorativisme proper a ARackham, i com a pintor practicà un eclecticisme influït pel seu mestre De nou a…
Xavier Villaurrutia
Literatura
Teatre
Poeta, dramaturg i crític mexicà.
Professor de literatura, ocupà diversos càrrecs públics, entre els quals cal destacar el de ministre d’educació Fou director de la revista literària Ulises i del Teatro Nacional Fou també un dels components més importants del grup Contemporáneos Dels seus llibres de poesia cal esmentar Reflejos 1926 i Nostalgia de la muerte 1939-46, i de les obres en prosa, Autos profanos 1943
Gabriel Figueroa
Cinematografia
Operador cinematogràfic mexicà.
Impregnat de les grans tradicions del seu país, aportà, amb la seva plàstica indiscutible, valors lírics a l’obra d' Emilio Fernández , de qui fou collaborador habitual Treballà també amb Buñuel Los olvidados, Él, Nazarín, El ángel exterminador , a l’estil auster del qual s’adaptà
Salvador Novo
Literatura
Poeta i assagista mexicà.
La seva obra ha sofert una evolució que comença amb els ajustats apunts expressionistes de XX Poemas 1925 fins la destrucció dels seus ideals que recullen els darrers versos A aquest recull seguiren Nuevo amor 1933, Poesias escogidas 1938, Florido laude 1944, Poesía 1955, Sonetos 1964, Poesía, prosa, teatro 1966, México, leyenda de una ciudad 1967 i Historia y leyendas de Coyoacán 1971 La part final de la seva obra és fruit dels anys que ocupà el càrrec de cronista de la ciutat Conreà també el teatre
José Joaquín Fernández de Lizardi
Literatura
Periodisme
Teatre
Poeta, dramaturg, periodista i novel·lista mexicà.
Empresonat diverses vegades per la seva activitat política, fou un escriptor molt prolífic, i emprà també el pseudònim El Pensador Mexicano Considerat el primer novellista hispanoamericà, escriví les novelles El Periquillo Sarniento 1816, retaule pintoresc, Noches tristes 1818, La Quijotita y su prima 1819 i Vida y hechos del famoso caballero Don Catrín de la Fachenda 1832
José Villagrán García
Arquitectura
Arquitecte mexicà.
Més que per la seva obra arquitectònica, transcendí pel seu ensenyament, que inicià el 1925 Mestre dels arquitectes mexicans més importants del s XX —Juan Legarreta, Juan O'Gorman, Enrique de la Mora i Enrique Yáñez—, fou l’element més important per a la superació del neotoltecisme i la introducció de l’arquitectura racionalista al seu país
Rodolfo Usigli
Teatre
Dramaturg mexicà.
La seva obra palesa una forta influència de BShaw A part texts teòrics, com Itinerario del autor dramático 1940 i Anatomía del teatro 1966, les seves peces més conegudes són El niño y la niebla 1936, El gesticulador 1937, La familia cena en casa 1942, Corona de sombra 1943, Corona de fuego 1960, Corona de luz 1964 i Buenas vacaciones, señor presidente 1972
Jaime Torres Bodet
Literatura
Escriptor mexicà.
Ocupà diferents càrrecs en l’administració pública, del 1948 al 1952 fou director general de la UNESCO i fou membre numerari de l’Academia Mexicana de la Lengua A partir dels postulats modernistes inicià una etapa de recerca d’una sensibilitat nova per camins més avantguardistes De la seva obra poètica cal destacar Fervor 1918, El corazón delirante 1922, Biombo 1925, Poesías 1926 i Sin tregua 1957, i dels seus assaigs cal esmentar Contemporáneos 1928 i El escritor en su libertad 1953 També publicà novelles, com Margarita de Niebla 1927 i Proserpina rescatada 1931, i el recull de narracions…
Tlacaelel
Història
President del consell dels asteques o primer magistrat, corresponent a una època en què aquest càrrec encara no havia esdevingut secundari per l’ascens dels ‘‘caps d’homes’’ (anomenats reis pels cronistes); al seu temps no existia encara l’estratificació nobiliària posterior.
Hom li atribueix el fet d’haver estat l’iniciador de la guerra mig ritual que els asteques anaven declarant a la ciutat de Tlaxcala per tal de disposar de presoners per als sacrificis
Tizoc
Història
Setè emperador asteca (1481-86).
Germà d’ Axaiacatl , el qual succeí, i d’ Ahuizotl , pel qual fou succeït, inicià la construcció dels temples al déu de la guerra, Huitzilopochtli, i al déu de la pluja, Tlaloc Malgrat que no guerrejà gaire, volgué que les seves conquestes constessin al temple de la divinitat protectora Ha romàs la pedra de Tizoc , altar monolític destinat a recollir la sang dels sacrificis